“La gent associa les malalties derivades de l’amiant a un tema del passat, potser perquè és un material que ja no s’utilitza, però cal tenir present que és al contrari: és una problemàtica actual i emergent.” El pneumòleg Josep Tarrés és un dels màxims especialistes del país en patologies relacionades amb l’amiant i té clar que les conseqüències de fer servir aquest material ni de bon tros s’han acabat, especialment les cancerígenes. Fins i tot parla d’una pandèmia de tres onades: “La primera va tenir com a víctimes les persones exposades directament al mineral: miners, estibadors i qui tractava el material. La segona va afectar els treballadors exposats a materials que contenen amiant, com ara obrers i reparadors, però també els seus familiars directes, perquè arribaven carregats de fibres d’amiant a casa. I la tercera, l’actual, és ambiental i abasta tota la població exposada als materials que contenen amiant ja instal·lat que s’està degradant”, explicava recentment en unes jornades dedicades als efectes de l’amiant en la salut.

A l’hora de classificar aquest impacte, cal distingir entre les malalties cròniques, com ara la placa pleural i l’asbestosi, i les cancerígenes. La placa pleural comporta un enduriment i engruiximent de la pleura, la membrana que envolta els pulmons, i l’asbestosi és una fibrosi dels pulmons per inhalació de fibres d’amiant. Totes dues malalties poden tenir diferents graus: des de ser asimptomàtiques fins a greus, provocant tos seca, sensació d’ofec i dificultat per respirar. La segona, a més, s’agreuja moltíssim pel consum de tabac.

Però el veritable perill té a veure amb les malalties oncològiques, destacant per damunt de tot el mesotelioma pleural, un càncer de la pleura que, com a tumor primari, només té la inhalació de fibres d’amiant com a causa coneguda. El darrer informe de l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer relacionat amb l’amiant diu que té “proves suficients i fortes que totes les formes d’amiant són causants de mesotelioma”, però també de càncers de pulmó, laringe i ovari. A més, també hi ha proves, si bé no tan concloents, que podria estar relacionat amb casos de tumors de faringe, estómac i còlon.

“El mesotelioma és un tumor rar i afecta dues persones de cada 100.000. Afortunadament, perquè és agressiu i de mal pronòstic”, explicava Ernest Nadal, cap de la unitat de tumors toràcics de l’Institut Català d’Oncologia, en la mateixa sessió. La realitat del tractament d’aquest càncer “és complicada”, amb la immunoteràpia com a millor opció per allargar l’esperança de vida fins als dos anys de mitjana, tot i que hi ha “un 8% de casos molt agressius que duren pocs mesos”.

Nadal alerta que es preveu un clar increment de casos de mesotelioma d’aquí a l’any 2040 (alguns models defensen que se’n doblarà la incidència) perquè no hi ha un llindar mínim d’exposició segura a l’amiant i les corbes d’incidència encara no van de baixa, ni tan sols als països que el van prohibir abans. De fet, la latència d’aquests tumors pot arribar als 30 o 40 anys, mentre que la placa pleural i l’asbestosi triguen menys a aparèixer, fins a quinze anys.

Josep Tarrés, que ha fet una anàlisi molt exhaustiu de casos al Vallès, una zona amb molta presència de material i d’afectacions, corrobora que el volum de casos encara creix, per bé que la distribució de les afectacions està canviant. “Les corbes corresponents als treballadors en contacte amb l’amiant estan aplanant-se i la dels seus convivents ja baixa, perquè fa dècades que es van prendre mesures per protegir-los, mentre que la de l’exposició ambiental és la que puja més”, explica.

L’amiant degradat que expulsa microfibres que són fàcilment escampades pel vent i inhalades és ara la preocupació principal. D’aquí que els experts coincideixin en la importància de divulgar el perill d’aquests components i de fomentar-ne la retirada i protecció. “Aquest és un problema de salut pública i cada euro que es destini a la retirada de l’amiant és una excel·lent inversió en termes de salut”, conclouen.