Quan el govern va presentar el primer cens de cobertes amb fibrociment de Catalunya, va destacar dos únics municipis del Principat que, en no disposar de cap coberta amb aquest material, ja tenien els deures pràcticament fets. Es tractava de Caldes d’Estrac, al Maresme, i de Renau, al Tarragonès. La realitat, però, és ben diferent i tira per terra la teoria dels dos oasis lliures d’amiant: tots dos pobles tenen cobertes d’amiant.

“No sé d’on s’ho han tret, perquè a nosaltres no ens han preguntat res, però aquí sí que en tenim, de fibrociment”, explica l’alcalde de Caldes d’Estrac, Albert Batlle (Gent d’Estrac). En el darrer inventari fet per l’Ajuntament –a principis d’aquest any a requeriment de la Generalitat–, es van detectar almenys 16 construccions amb teulades d’aquest material. De resultes d’aquest estudi, fet per una empresa especialitzada, el consistori va contactar amb els propietaris per informar-los de la normativa per retirar-lo i de les línies d’ajuts obertes per fer-ho.

L’anunci que, suposadament, Caldes d’Estrac estava lliure d’amiant fins i tot va arribar al ple municipal, en què l’alcalde va haver de desmentir-ho, “tot i que hauria estat millor que fos cert”. “En qualsevol cas, Caldes ha fet la feina, ha identificat els sostres i ha requerit als propietaris que l’eliminin tal com marca la llei. És d’esperar que ho facin aviat sabent que tenen el suport i assessorament municipal si els cal”, insisteix el batlle.

A l’altre poble afectat, Renau, la situació no ha tingut tanta volada. En part perquè és un poble més petit (174 habitants, per 3.213 a Caldes d’Estrac), en part perquè l’afectació d’amiant també és molt puntual. “És cert que al poble com a tal no en tenim, perquè som poques cases i les poques teulades que en el seu moment sí que en tenien ja fa uns anys que s’han renovat”, explica l’alcalde, Manel Castellanos (Renau Som Tots). L’únic element que sí que tenen controlat és “un magatzem petit, d’uns 40 m²”, que sí que té uralita al sostre. En tot cas, no sembla amoïnar gaire els veïns, perquè es troba al bosc, allunyat del casc urbà. Això podria explicar l’error dels sistemes de detecció de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, encarregat d’elaborar l’informe per al govern en què apareixien dos oasis sense amiant que no ho són.