Unes eleccions d’interès global

Les eleccions presidencials nord-americanes desperten un interès que va molt més enllà dels Estats Units. Els mitjans de comunicació de tot el món dediquen hores i hores i espai a cobrir una cursa el resultat de la qual tindrà impacte a tot el planeta. Els ciutadans tenen les seves preferències en aquests comicis gairebé globals i els dirigents mundials se’ls miren, sobretot, en funció dels interessos de cada partit i país.

Els dirigents europeus estan particularment interessats en l’impacte que tindrà la victòria d’un o altre candidat en les relacions transatlàntiques i en l’OTAN. Més enllà de la ideologia de cada governant, el proteccionisme econòmic que propugna Donald Trump fa témer una nova pugna comercial amb els Estats Units. També es tem que una victòria del candidat republicà doni més ales encara al populisme i als grups d’extrema dreta, en auge a Europa i a tot el món, si s’emmirallen en el que passa a la primera potència mundial com ja ha passat anteriorment.

Una eventual tornada de Trump a la Casa Blanca també tindria un impacte directe en la guerra d’Ucraïna. Fins ara, els Estats Units, sota la presidència de Joe Biden, i els seus aliats occidentals, en particular la Unió Europea, han exhibit un suport força sòlid a Ucraïna, a qui han proveït de recursos i armes per fer front a la invasió de Rússia. Washington hauria pogut ser més generós en l’ajut a Kíiv si no hagués estat per les traves que han posat els republicans al Congrés a la despesa bèl·lica per a Ucraïna. També desperta molts recels la relació de proximitat que podria tenir el líder conservador nord-americà amb el president rus, Vladímir Putin.

Una altra regió del planeta que estarà molt pendent del resultat de les eleccions presidencials nord-americanes és l’Amèrica Llatina. Trump ha fet de la immigració l’argument principal de la seva campanya i ha promès mà dura contra l’entrada de migrants al país per la frontera sud. Els demòcrates, en canvi, tenen un discurs més conciliador amb els veïns continentals, tot i que durant el mandat de Biden s’han extremat els controls fronterers i s’ha incrementat el nombre de detencions de persones que intentaven entrar als Estats Units. La Xina també està a l’aguait del 5 de novembre.