L’Assemblea General de l’ONU ha aprovat aquest dimecres, un any més i per majoria aclaparadora (187 vots a favor, 2 en contra –EUA i Israel– i 1 abstenció –Moldàvia–) una resolució sense efectes vinculants contra les sancions d’Estats a Units a Cuba, que es prolonguen ja 62 anys i han suposat un dur cop a l’economia de l’illa.

“El president (dels Estats Units) Joseph Biden, amb sorprenent mimetisme, ha deixat intacte el règim coercitiu del seu predecessor (Donald Trump) i l’ha aplicat conscient de les seves conseqüències devastadores”, ha afirmat el ministre cubà d’Exteriors, Bruno Rodríguez Parrilla, des de l’estrada de Nacions Unides just abans de la votació.

La resolució que es presenta amb periodicitat anual, es reafirma en “la igualtat sobirana dels Estats, la no-intervenció i no-ingerència en assumptes interns, i la llibertat de comerç i navegació internacionals”.

En el seu discurs davant l’assemblea general, Rodríguez Parrilla ha definit les sancions contra Cuba com a “mesures inhumanes” i “pròpies d’una guerra econòmica extrema” amb les quals els EUA busquen llançar un advertiment a “tota nació que s’atreveixi a defensar amb fermesa la seva sobirania i construir el seu propi futur”.

“Let Cuba live in peace”, “deixeu a Cuba viure en pau”, va dir el responsable d’Exteriors cubà combinant anglès i espanyol sota la mirada impertèrrita de l’únic representant de la delegació estatunidenca a la sala.

D’altra banda, si ahir les mostres de suport més contundents a la causa cubana van arribar per part de Rússia, de membres del Moviment de Països No Alineats o de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Del Carib (CELAC), avui l’Iran va ser qui es va pronunciar amb major vehemència contra els EUA.

El marge de suport experimentat per Cuba en aquesta ocasió és idèntic a l’obtingut el curs passat, però amb l’abstenció llavors d’Ucraïna.

La resolució ha estat acompanyada enguany per un informe molt crític i detallat de la secretaria general de l’ONU.

Aquest document, que ha estat confeccionat durant tot aquest any, inclou respostes contundents contra el bloqueig dels EUA a Cuba per part de més de 180 països i 35 institucions internacionals, entre elles UNICEF, el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament o l’Organització Mundial de la Salut.

Washington va decretar les primeres sancions contra Cuba en 1959, poc després del triomf de la revolució a l’illa, però el primer gran bloc de mesures va arribar en 1962, durant la presidència de John F. Kennedy (1961-1963). Des de llavors s’han ampliat i intensificat en diverses ocasions.

Cuba sofreix escassetat d’aliments, medicines i combustible; prolongades apagades diàries; inflació galopant; dolarització creixent i deterioració de serveis estatals com l’educació i la sanitat.