Encara tenim gent atrapada als seus domicilis i que no s’hi ha pogut arribar... horrible.

No es podia saber amb precisió la intensitat de 400 l/m² o de fins a 600 l/m², però una setmana abans ja els models meteorològics anaven confirmant que la tempesta seria excepcional i fora dels nivells normals. L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) havia anat seguint la dana de manera rigorosa i així ho advertia. La probabilitat que fos molt potent era evident.

Els models meteorològics preveuen les tempestes. Una setmana abans se sabia que patiríem una depressió. I tres dies abans la tempesta es confirmava. La vigília, l’Aemet fixava ja la zona de pluja molt intensa al País Valencià. A les set del matí, el servei meteorològic estatal Aemet va emetre una alerta roja per a tota la província de València.

No es va activar res a temps. L’alarma es va activar quan els barrancs baixaven ja desbordats i ja hi havia nuclis urbans inundats, a les vuit del vespre.

Negligència. A les dotze del migdia, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (que gestiona tot el País Valencià) va emetre un avís del perill d’inundació perquè les capçaleres dels rius ja baixaven plenes. A les 13 h el president Mazón va assegurar que no hi havia cap perill i que a les 18 h es dispersaria la tempesta. Els treballadors van anar a les feines en els torns de nit sense novetats, etc. No es va tallar cap via de transport per evitar riscos, cap mesura.

Després de la dana al Baix Segura es va veure la necessitat de restringir la mobilitat en cas de perill per algun fenomen natural. I es van aplicar durant els incendis del 2023, per deixar actuar els equips d’emergència o protecció, per exemple.

S’estava configurant i creant el cos de l’Agència de Coordinació d’Emergències, que s’ha cancel·lat. La de Canvi Climàtic, també eliminada. Eren organismes per planificar protocols, adaptar-nos i afrontar millor situacions d’emergència o de canvi climàtic, amb objectius i actuacions concretes al territori. Però la coalició del PP amb Vox –ara ja no és en el govern– va decidir que l’actuació humana no causa el canvi climàtic i per tant no calia prendre-hi mesures.

El que es pot fer és regular amb fermesa la no construcció en zones inundables, com vàrem intentar durant els darrers anys en el govern valencià… Però se segueix construint-hi. També s’intenta limitar les construccions al litoral, perquè les previsions per d’aquí a uns anys ens alerten de més inundacions a la costa des del mar... Són elements de planificació urbanística que no sempre s’han pogut aplicar per oposicions d’altres administracions o privats i que ara mateix s’estan revertint per facilitar construir a menys de 200 metres del litoral, per exemple. El problema és no aplicar o no voler aplicar els plans de reducció de la vulnerabilitat davant fenòmens meteorològics extrems. Actualment s’està legislant minimitzant el risc i l’impacte, que sabem que existeixen.

Negligència... Les dues coses.... Si són interessos econòmics, estan malentesos. Estan menyspreant el que adverteix la ciència, el que prediuen els models climàtics.

Tenim més consciència del perill, però la memòria és curta i la urgència ens porta a treure-li importància. Els costos econòmics a curt termini pesen més. Els diners que costarà la recuperació d’aquest desastre són molt més que el que hauria estat haver parat l’activitat i l’economia durant 24 hores. O haver planificat millor l’urbanisme.

Sens dubte. Tots els informes científics, de l’Observatori Internacional per al Canvi Climàtic, de les administracions autonòmiques, del Centre d’Estudis ambientals del País Valencià... tots coincideixen que el Mediterrani és una bomba tèrmica, que cada cop patirà amb més freqüència i més intensitat aquests episodis.

Tots dos. Tenim projeccions cartogràfiques d’escenaris futurs sobre erosió i inundabilitat al litoral, perquè hi haurà també més tempestes marítimes, que es menjaran litoral, sobretot platges.

Ampliacions de ports com el de València generen l’erosió de les platges del sud de València. Si el canvi climàtic accentua les tendències, aquesta també anirà a més.

És una solució molt cara, gens ecològica i només conjuntural fins a esperar la següent tempesta. La solució només és naturalitzar la costa, retirar construccions del litoral, no fer nous assentaments urbanístics a la costa, com tampoc prop de barrancs ni rius. Tot i que ja tenim gairebé tota la costa urbanitzada, sí que es poden renaturalitzar les dunes, com es va fer al Saler, aturar-hi plans urbanístics, enretirar terra endins passejos marítims… Hi ha opcions, tot i el conflicte amb propietaris i usos adquirits, però cal intentar-ho.

La situació està massa polaritzada. Evidències científiques són objecte de discussió electoral, quan no hauria de ser així. I també a vegades, perquè els propietaris de terrenys costaners tenen sovint unes expectatives de negoci difícils de gestionar, sobretot perquè en aquest àmbit es pensa massa a curt termini i amb arguments electoralistes.

Disposem de prou legislació i planificació. El que cal és aconseguir que els pactes polítics vagin mes enllà de sigles i entendre que som davant un repte majúscul i massa gran per banalitzar-lo, ni retardar-lo. I legislar amb perspectiva climàtica en tots els àmbits. Perquè no tenim temps contra el canvi climàtic. Els escenaris futurs sobre canvi climàtic, ja els tenim a sobre. El canvi climàtic és global, no hi ha cap zona del planeta exclosa, tot i que ens afecta de manera diferent. El grau i mig d’augment de temperatura global ja es dona per impossible de revertir. Estem entrant en un territori sense explorar, no sabem com afectarà el planeta, a escala global. I l’aposta local per les renovables, mitigar els residus, recuperar espais naturals, identificar riscos...