El fang, les dei­xa­lles i l’aigua empan­ta­nada i bruta són un risc per a la salut pública en les zones afec­ta­des pels aiguats. D’una banda, els pro­ble­mes el fang i brutícia fan gai­rebé impos­si­ble la mobi­li­tat, fet que difi­culta l’obtenció de medi­ca­ments i trac­ta­ments, espe­ci­al­ment per a paci­ents amb malal­ties cròniques. D’altra banda, es poden pro­duir infec­ci­ons si no se seguei­xen les reco­ma­na­ci­ons pel que fa al con­sum d’ali­ments que puguin haver estat en con­tacte amb aigua de la inun­dació.

Segons informa ACN, els sani­ta­ris volun­ta­ris que hi ha a la zona pro­cu­ren aten­dre aques­tes man­can­ces, men­tre curen nom­bro­ses feri­des pro­vo­ca­des per les fei­nes de reti­rada de dei­xa­lles. Els pre­o­cupa, però, la falta de vacu­nes anti­tetàniques. Al mateix temps, reben mol­tes con­sul­tes de veïns “col·lap­sats” psi­cològica­ment “perquè no assu­mei­xen la situ­ació”. L’Estela Hidalgo viu a Tor­rent i es va ofe­rir com a doc­tora als car­rers de Pica­nya de seguida que van obrir les car­re­te­res. Ella tre­ba­lla a l’ambu­la­tori d’aquest poble, i ara s’ha bol­cat a fer de voluntària a tot­hora entre els veïns que ho neces­si­tin. “Sobre­tot estem ate­nent ferits de talls i cops, men­tre ges­ti­o­nem la medi­cació de paci­ents crònics”, relata a l’ACN sobre la tasca que està fent, junt amb la mei­tat de la plan­ti­lla que habi­tu­al­ment tre­ba­lla al CAP de Pica­nya.

Aquesta met­gessa recorda que al poble van estar tres dies sense aigua pota­ble, fet que ha difi­cul­tat la higi­ene i ha pogut gene­rar infec­ci­ons. A això s’hi suma que l’ambu­la­tori va que­dar arra­sat per la tor­ren­tada, de manera que s’ha habi­li­tat un espai pro­vi­si­o­nal a la residència d’avis, però sense sales este­ri­lit­za­des ni higiènica­ment pre­pa­ra­des. Aquesta situ­ació fa que no puguin dis­po­sar de vacu­nes anti­tetàniques per aten­dre la gent amb feri­des com­pro­me­ses, men­tre també els amoïna l’atenció als paci­ents en trac­ta­ment de qui­mi­o­teràpia. Els sani­ta­ris tit­llen la situ­ació de “nefasta”.

Relata que els medi­ca­ments i mate­rial sani­tari que tenen “és molt bàsic”, i apunta que pro­cu­ren fer d’inter­me­di­a­ris amb les farmàcies de muni­ci­pis veïns, ja que les que hi havia a Pica­nya van que­dar des­tros­sada per la dana. Si algú neces­sita una atenció mèdica espe­cial, els deri­ven a l’hos­pi­tal o a cen­tres de salut d’altres pobles.

A banda del risc d’infec­ci­ons, una altra pre­o­cu­pació rau en l’atenció als paci­ents depen­dents, la pos­si­bi­li­tat d’acci­dents car­di­o­vas­cu­lars per l’estrés i les deri­va­des de la falta de mobi­li­tat, així com també les cri­sis hiper­ten­si­ves, segons des­taca l’infer­mer Giu­li­ano Cas­te­llano, de Jaén.

Ell no és el pri­mer cop que actua com a volun­tari per aten­dre les neces­si­tats de grans catàstro­fes, de manera que asse­gura que “sabia quin seria l’esce­nari”. Els car­rers de Pica­nya li recor­den a la devas­tació que hi va haver a l’Aquila, a Itàlia, amb el ter­ratrèmol del 2009, “on tot va que­dar en cen­dres i res més”. “Dona la mateixa sen­sació, empit­jo­rada perquè aquí hi ha hagut inun­da­ci­ons, i el fang i els detrits com­por­ten infec­ci­ons”, afe­geix. També admet que ha que­dat “molt impac­tat” en veure els efec­tes de la catàstrofe a pocs quilòmetres de casa.

A banda de l’atenció de caire estric­ta­ment sani­tari, l’Estela i el Giu­li­ano també reben aquests dies mol­tes con­sul­tes rela­ci­o­na­des amb la gestió psi­cològica. “Fem una mica el que podem perquè no tenim psicòlegs i hi ha molta gent amb estrès post traumàtic, molt col·lap­sada”, explica, ja que recorda que pràcti­ca­ment totes les famílies del poble han que­dat directa o indi­rec­ta­ment afec­ta­des a nivell mate­rial, en el temps que con­ti­nua la recerca de des­a­pa­re­guts i el recompte de vícti­mes mor­tals.

En Giu­li­ano lamenta que “la gent demana ajuda molt ago­bi­ada” fruit “d’haver-ho per­dut tot”. Si bé ells pro­cu­ren faci­li­tar-los una pri­mera ajuda ini­cial, els paci­ents més neces­si­tats de suport emo­ci­o­nal són deri­vats a un telèfon d’atenció ges­ti­o­nat per psicòlegs volun­ta­ris espe­ci­a­lit­zats.