Plantat vora un vehicle dels bombers de la Generalitat de Catalunya, al mig d’un carrer recobert de fang, amb cotxes destrossats escampats pels costats i amb un tràfec incessant de grues, tractors, dispositius d’emergències, veïns i grups de voluntaris treballant arreu, la ràdio interna de l’Iban Bagan treu fum. No paren d’arribar-li avisos i peticions, però el temps sembla aturat per a ell enmig d’aquest fenomenal caos. Va repartint joc amb fermesa i sense estridències. No és la primera gran catàstrofe que cobreix, i està avesat a aquesta feina. L’Iban coordina el grup de bombers catalans destinat al barri de l’Horteta de Catarroja, una de les localitats més afectades per la riuada mortal de dimarts al vespre a l’Horta Sud de València. Un segon grup fa feina a Algemesí, tots dos amb el campament base de “coordinació i descans” situat a Alzira, segons explica el cap del dispositiu desplaçat, i cap de la regió de Girona, Jordi Martín. En total, són 80 bombers de diverses àrees, especialitzats en sanitat, aigua, vehicles o runa, a més de suport, i s’han mobilitzat una trentena de vehicles vingut de gairebé tot el país. I és que el fet que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre hagin estat els últims dies, i continuïn estant, en situació d’alerta per la mateixa Dana, ha fet que cap efectiu hagi vingut paradoxalment dels punts més propers de Catalunya. “Vist l’impacte es va fer una crida a totes les regions d’emergències, amb l’única excepció que no es podien desprotegir les que estaven en risc, és normal fer-ho així”, apunta.

Tres dels bombers catalans carreguen uns dispositius fins a l’entrada d’un garatge en un carrer proper. Són arrencadors per poder posar en marxa els generadors que també han portat de Catalunya, a fi de bombar aigua de baixos. Aquí hi tindran feina, perquè n’hi ha uns dos metres acumulats, i l’aparcament fa uns cent metres de llarg i té capacitat per a uns 40 vehicles, molts dels quals deuen ser a sota. La Maria, veïna de l’edifici, els ajuda en els preparatius, i mentre ells completen l’arrencada explica que fins la vigília no havia vingut ningú a ajudar-los. “Ja són els nostres bombers”, afirma amb orgull, mentre destaca això sí com també n’han vingut de molts altres llocs. En un barri proper, de fet, hi treballen els de Barcelona, però també n’hi ha de Conca, de Madrid, de Cadis, de francesos... I a la mateixa zona, per cert, hi ha igualment cotxes i efectius de la Creu Roja vinguts des de Catalunya, per oferir atenció mèdica però sobretot, en haver-hi pocs ferits, també per ajudar a treure molta aigua...

La Maria té ganes d’explicar-se, i mentre maquinària pesada no para de fer passades pel carrer per deixar-lo net de totes les escombraries que els veïns han deixat al mig, rememora com una dona que viu en uns baixos de l’edifici del davant es va salvar pels pèls dimarts a la nit, quan la van hissar amb uns llençols fins a una finestra del primer pis quan l’aigua ja baixava a gairebé dos metres d’alçada, mentre els veïns feien llum amb llanternes. “Tot el carrer baixava de cotxes que s’arremolinaven com si fossin barquets de paper quan els poses a l’aigüera i comencen a donar tombs sobre ells mateixos”, s’esgarrifa encara. “Molta gent ho ha perdut tot”, plora... No és la primera operació d’extracció d’aigua que inicien els bombers catalans, que ja tenen camions treballant en aquesta tasca en altres edificis propers. Però n’hi ha tanta acumulació que la cosa va lenta. Aquí, en mitja hora amb dues bombes de gran capacitat, tot just ha baixat tres dits el nivell. En un altre pàrquing, de quatre pisos soterrats, en 24 hores tot just n’han buidat dos...

Oferta l’ajuda dimecres mateix, els bombers de la Generalitat fins divendres a primera hora no van rebre el vistiplau del govern valencià per venir, i el consorci de bombers de València els va assignar tota la responsabilitat d’actuació en aquesta àrea ben delimitada. Aquest migdia, precisament, n’han rebut una petició perquè els traslladin un ràport de les actuacions que han fet, cosa que no els serà difícil perquè tenen tots els camions georeferenciats, i totes les actuacions estan informatitzades i per tant registrades. En tot cas, les seves dues prioritats eren i són molt clares. La primera, aclarir la via pública de brossa acumulada i sobretot de les desenes de vehicles que s’hi amuntegaven com si fossin de joguina, per facilitar els treballs dels equips d’emergència. La segona, treure aigua de baixos i garatges afectats, absolutament tots els dels barri, a fi de buscar víctimes. “És que encara hi ha molts desapareguts”, lamenta Martín. Això sí, el caos era tal en arribar que van haver de destinar tot el divendres i part de dissabte a la primera tasca, i fins avui no s’han pogut concentrar de debò en la segona. “Hem tingut molta feina als carrers, en vam trobar molts on no es podia gairebé ni entrar a peu, taponats per molts vehicles i agreujat també pels veïns, que treien tot el mobiliari mullat al carrer, cosa que dificultava una mica la nostra tasca”, descriu. Ho confirma Laban, que entén que si els bombers de la Generalitat, que tenen mitjans, capacitats, logística i estan organitzats, ja poden arribar a ser un petit problema per al cos que hi hagi al càrrec, “si vens per lliure, sense material i sense infraestructura, ets una càrrega”. “La seva voluntat és lícita, però de fet el problema que estem tenint és la gran quantitat de gent que hi ha als carrers, que ens dificulta molt la tasca... no hem pogut ser tot l’eficients que hauríem pogut ser sense ells, hauríem anat molt més ràpid”, es lamenta. I això que Catarroja ja és més lluny per venir a peu des de València, d’on venen la majoria dels milers de voluntaris, i per tant aquí ja no n’arriben tants com a Paiporta, Benetússer o Alfafar...

En tot cas, en poques hores al barri els bombers de la Generalitat ja han agafat les regnes, i s’han fet respectar. Un membre de Protecció Civil del Poble Nou de Benitatxell es dirigeix a Laban per oferir-se, ja que han portat dos camions de menjar i aigua des del poble, i ara els posen a disposició per a les tasques que convingui. És clar que per ser justos, els primers que van arribar a la zona i van fer les cures d’emergència van ser els de Protecció Civil de Xàbia. “Vam arribar dimecres a la vesprada i ens van encomanar la tasca de buidar l’aigua de dos soterranis on tenien constància que hi havia gent”, explica una de les seves voluntàries, la Fàtima. Van trobar i treure dos cadàvers. Després s’han dedicat a fer tasques de neteja de voreres, a ajudar els veïns als baixos i a portar i distribuir cada dia menjar, pales, graneres o medicaments duts des de Xàbia. Fins i tot traslladen gent que necessita diàlisis a hospitals propers, i tenen una metgessa i una infermera que han fet moltes assistències a domicili, com les de pacients que necessiten oxigen i no podien connectar els respiradors perquè no tenien llum. “Tenim uns grups electrògens portàtils xicotets i els hem distribuït entre la gent major que necessitava corrent per viure”, explica la Fàtima. A més, han dut deu bombes per treure aigua de baixos. “Ara estan totes trencades perquè el fang les ha obstruït, massa que han tardat en espatllar-se, però han funcionat fins este matí sense parar ni deu minuts”, sosté. En això, i en altres àmbits, han comptat amb la complicitat precisament dels bombers catalans. “Anem un poc a la par, si necessiten res tiren de nosaltres, i si és al contrari, nosaltres d’ells”, descriu. Fins ara han estat sempre un mínim de 20 voluntaris de dia i 10 a la nit, quan han dormit als cotxes o sota el tendal, però a partir de demà no sap si hi haurà relleu, perquè al cap i a la fi són això, voluntaris. I treballen.

Qui sí que segur que tindrà un merescut relleu avui són els bombers de la Generalitat. Tots. I els nous vindran a més amb una major capacitat, ja que s’hi afegiran gossos especialistes en trobar el rastre de víctimes. “Estarem a disposició fins que l’emergència s’acabi o els que han acceptat la nostra col·laboració diguin que ja no fem falta”, clou Martín. Mentre mengen un entrepà que han pogut recollir d’entre voluntaris que passen a oferir-ne, alguns bombers desplaçats com el Joan miren fotos de la pila de cotxes que van trobar divendres, i encara al·lucinen per les afectacions. Admeten que, tot i que a Catalunya hi ha hagut inundacions importants en els últims anys, no han vist mai res igual. “Això és multiplicat per... posa-hi tu la xifra”, explica un altre d’ells. “Ja hem patit escenaris d’inundacions similars amb moltes víctimes, tot i que ens hauríem de remuntar molt enrere, al 1962”, rememora al seu torn Laban. Però podria tornar a passar a Catalunya? “El clima és el mateix i l’orografia és similar, així que és un episodi que ens pot passar a nosaltres”. “Sí, ens podria passar -repeteix, mentre se li perd uns segons la mirada en el caos descomunal que l’envolta, abans de capbussar-se de nou en la feina-. Ningú diu que no pugui passar”.