El comportament d’aquesta depressió aïllada en nivells alts (DANA) o gota freda ha estat caracteritzat pels experts en el cas tràgic de València com una mena de “tren de tempestes” on les posteriors descarreguen sobre les zones on han precipitat les prèvies multiplicant la persistència de l’aiguat i per tant el volum d’aigua i el risc d’inundacions en poques hores. A les muntanyes de l’interior de València això es va extremar fins a volums extraordinaris i no és comparable fins ara al que ha passat a Catalunya però les tempestes d’aquest matí al Baix Llobregat mostren un exemple del funcionament. A quarts de 10 del matí el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) publicava al seu compte d’X l’aparició d’un d’aquests trens de tempestes a la costa barcelonina que registrava el radar de Vallirana: “Fins a quatre tempestes s’observen a la línia que va entrant pel Baix Llobregat. La més intensa es troba sobre el mar, però sobre terra també descarrega amb intensitat localment torrencial”. És la imatge que adjuntem a la notícia, on es pot veure la línia de quatre tempestes, la primera que ja descarrega a la costa del Baix Llobregat, i les altres tres que venen al darrera. Fins a les 11 del matí, l’estació meteorològica de Viladecans ha registrat 131,1 l/m²; 79,4, el Port de Barcelona; i 72,5, el Prat de Llobregat.

Segons expliquen els experts, aquesta és una gota freda extraordinària però no inèdita. El litoral mediterrani té un llarg registre històric d’inundacions catastròfiques per gotes fredes a la tardor. Un dels elements nous que apunten els meteoròlegs, però, és l’elevada temperatura del mar Mediterrani, que està avui 2°C més calent del que ho estava entre els anys 80 del segle passat i l’any 2000, on també es van produir episodis severs i catastròfics de gota freda. L’explicació de la persistència o la capacitat de recàrrega d’aquesta dana podria ser, en part, aquesta temperatura superior de la superfície del mar. Quan es despenja una gota freda sobre la vertical del Mediterrani i el vent entra del mar cap a terra, en poca estona es troba amb les serralades litorals o prelitorals de l’interior que obliguen al vapor càlid i humit de la superfície del mar a ascendir (convecció) i a condensar-se ràpidament causant pluges torrencials. El “tren convectiu” de tempestes el que fa és anar subministrant aire càlid i humit a les baixes temperatures que se situen en alçada a causa de la dana que està instal·lada en la vertical. A València aquesta condensació ràpida en alçada de d’aire càlid i humit va anar associat a fenòmens extrems de calamarsa i tornados.

Avui, al voltant de les 5 de la matinada, el sistema convectiu que afectava Castelló i les Terres de l’Ebre s’ha anat ajuntant amb els xàfecs forts que afectaven al Camp de Tarragona. A les 6 del matí es formava “una línia ben organitzada de xàfecs amb tempesta” que afectava el litoral i prelitoral del Baix Penedès, el Garraf i la Catalunya Central. Cap a les 7 del matí l’ “arc convectiu” avançava de sud cap a nord però, a partir de les 8 del matí, “l’estructura convectiva” ja es desplaçava lentament de sud-oest cap a nord-est entrant pel Baix Llobregat. Posteriorment s’ha desplaçat cap al Maresme, Vallès Oriental, la Selva i Osona en direcció cap a Girona.