Salut
El risc és l’aigua bruta
Tot i que Mazón es va declarar preocupat per possibles epidèmies, els experts el rebaten assegurant que no se’n preveuen
A mesura que es recuperi l’accés a l’aigua potable, disminuirà el risc d’infeccions de transmissió oral-fecal
A part de la catàstrofe humana i material, el que ha passat a València ha estat una catàstrofe comunicativa. Dilluns al matí, el president de la Generalitat Valenciana feia unes declaracions alarmistes a la Cadena COPE en què exposava la seva preocupació per possibles epidèmies. Un cop més, els experts es van encarregar de contradir-lo, des d’organismes científics fins a responsables d’ONG que estan acostumats a treballar sobre el terreny en grans aiguats. Finalment, el Ministeri de Sanitat espanyol va difondre un comunicat en què insistia que no hi ha evidència científica que arran d’un desastre d’aquestes característiques es puguin estendre epidèmies com el tifus i el còlera. Tot i això, evidentment, no es poden minimitzar els riscos.
I el risc principal és d’infeccions, pel trencament del subministrament d’aigua potable, per una banda, i del sistema de clavegueram i de drenatge de les aigües fecals, per l’altra, segons explica el doctor Antoni Trilla, del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’hospital Clínic de Barcelona. A les zones devastades hi ha hagut molta contaminació encreuada en aquest sentit. “Si no hi ha la seguretat que l’aigua sigui potable, i si pot estar contaminada pel fang, per la brutícia o per les aigües fecals, pot infectar els aliments i l’aire, bàsicament. Això implica infeccions, que habitualment són per virus, per bacteris o fins i tot per algun paràsit”, hi afegeix Trilla. També aclareix, però, que tots aquests microorganismes són perfectament coneguts, “tenen nom i cognoms”, i no són diferents dels que es detecten en altres contextos. “Són els mateixos que poden afectar, per exemple, una família en una intoxicació alimentària. No són extraordinaris. La gran majoria dels quals –els virus, no tant– tenen algun tractament específic; es poden tractar”, insisteix.
Aliments, només els segurs
En un escenari postaiguats, el que cal és seny i seguir les recomanacions sanitàries: no beure aigua de l’aixeta fins que no sigui potable i no ingerir cap aliment que pugui haver estat en contacte directe amb l’aigua dels aiguats, excepte en el cas de les llaunes i els envasos totalment hermètics. Aquests envasos, a més, s’han de rentar amb aigua i sabó i deixar-los eixugar completament durant una hora abans d’endreçar-los. Per tant, encara que es puguin salvar fruites, verdures i hortalisses, no s’han de consumir. I, per lògica, cal eliminar els aliments que s’hagin fet malbé pel tall en el subministrament elèctric. Per aquest mateix motiu, també s’ha demanat que no es facin donacions de medicaments, perquè no se’n pot garantir la seguretat.
Col·lectius vulnerables
Ara bé, s’ha de tenir en compte que, tot i que el risc d’infeccions no és alarmant, sí que hi ha col·lectius amb els quals cal anar més amb compte. “Aquestes infeccions que es poden produir no solen ser especialment greus, tot i que, com tot en la medicina, es poden complicar. Pot passar en determinats col·lectius. Nens de poca edat, malalts greus, pacients amb malalties cròniques i persones d’edat avançada tenen més probabilitat que una infecció es compliqui”, indica Trilla.
En qualsevol cas, a mesura que es va recuperant el subministrament d’aigua –ja funciona en la majoria dels municipis segons la informació oficial, per bé que l’aigua encara no es pot beure i només es pot fer servir per dutxar-se o rentar–, es preveu que el risc d’aquestes infeccions es vagi reduint. Una altra cosa és la retirada de la brossa habitual, que també pot causar problemes de salubritat. Per això cada població busca sistemes per recollir-la, com ara aplegar-la en punts concrets i en bosses o contenidors ben tancats.
En qualsevol cas, si el principal risc són les malalties de transmissió oral-fecal per l’aigua contaminada, per què també es comencen a repartir mascaretes? És poc probable que bacteris presents a les aigües brutes es puguin arribar a inhalar, i el sentit de les mascaretes és més aviat per evitar respirar pols i fongs en les tasques de neteja. La mascareta, doncs, és una mesura de protecció, com també ho són els guants, les botes d’aigua i fins i tot les ulleres protectores, especialment si s’estan netejant espais tancats. “La recomanació de les mascaretes està bé, però crec que tampoc és el punt objectiu fonamental”, indica Trilla.
El risc, o no, de tètanus
Dilluns al matí, Mazón també va explicar que ja s’estaven vacunant de tètanus veïns i voluntaris. En aquest cas, es tracta d’una malaltia per a la qual la majoria de la població tècnicament està protegida gràcies a les vacunes. “En una riuada hi ha persones que moren ofegades i d’altres, pels impactes que reben. És possible que, intentant ajudar, algú hagi resultat ferit. També hi pot haver persones que s’hagin fent mal traient runa i fang. Què cal fer? El que es fa sempre quan hi ha ferides: una cosa tan senzilla com netejar i desinfectar. A partir d’aquí, si algú té una ferida molt important i ha treballat en aquestes condicions, se li pregunta quina ha estat la darrera vacuna del tètanus que li han posat i si està al dia dels recordatoris. Exactament el mateix que si caus pel carrer i et fas una gran ferida, amb riuades o sense riuades”, explica Trilla.
“No crec que s’hagi de pensar que necessàriament hi haurà epidèmies. Fa més de 40 anys que no tenim cap cas de còlera a l’Estat espanyol. El nivell de vacunació de la població és força alt. Aquesta ha estat una catàstrofe de gran magnitud, però el sistema sanitari és sòlid. En cas d’urgència, potser pots trigar una mica més perquè t’atenguin, o potser el viatge és més complicat, però t’acabaran atenent”, afirma Trilla. I hi afegeix: “S’ha d’explicar amb delicadesa, perquè som davant d’una gran tragèdia, però, primer, no és una situació de catàstrofe de centenars de milers de persones en campaments de desplaçats i sense atenció sanitària. Afortunadament, gran part de les infraestructures han aguantat. I, segon, aquí no tenim microorganismes com els que tenen en altres països on hi ha grans inundacions. És un gran desastre, cert, però en unes circumstàncies molt diferents.”
