L’Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i el Corredor i la Diputació van fer un estudi i es va veure que no arribàvem a la desena de ramats. L’anterior director del parc, Antoni Bombí, ens va animar a treballar plegats per ajudar a millorar la biodiversitat i mantenir espais oberts. En un sector on cadascú va a la seva, fem el pas i fem pinya també per tractar amb l’administració.

Cada vegada queden menys ramaders, i en l’àmbit femení ni en parlem. Em van engrescar amb aquesta visió d’igualtat i de paritat, tot i que et fa dubtar si arribaràs a tot, com a mare i a la feina. Vaig fer el cop de cap envoltada de persones molt més experimentades, com en Josep Maria Saurí o el meu pare, que sempre els tinc a prop.

He viscut tota la vida a pagès, però els pares ens van fer estudiar a tots els germans perquè veien que això era molt dur. Vaig treballar deu anys d’advocada però em vaig quedar sense feina i coincidia que els pares es jubilaven. Ja fa deu anys que faig de ramadera, portant la gestió forestal i l’aula d’entorn rural. A pasturar hi tinc una persona.

Sí, aquests anys les estem passat magres sense finançament. Hi ha gent jove que es vol incorporar i venen a l’associació buscant un suport tècnic. Anem de la mà amb l’Associació de Propietaris del Montnegre, i gràcies a ells podem seguir coexistint.

Des del 2021 patim la sequera persistent i l’any passat ens va obligar a comprar menjar extra que cada cop el teníem més car. Les ovelles i les cabres si no mengen molt no es queden prenyades i et quedes sense xais. És un cercle viciós. Amb les rieres seques i sense abeuradors, tenim un problema. Les meves ovelles s’han acostumat a no beure fins que tornen a casa.

Sí, però a l’hivern i a l’estiu és més complicat i s’acaba de completar l’alimentació amb el farratge que els donem quan tornen al corral. Les pasturem entre Arenys de Munt i Vallgorguina. El pare havia fet la transhumància, però va plegar quan va tenir problemes per sanejar-les a la tornada. En Josep Maria Saurí és l’únic dels associats que fa la transtermitància, portant els ramats entre els corrals que té entre Gualba, la Batllòria i Hostalric.

Reivindiquem que es valori com una feina de prevenció d’incendis per la qual ens haurien de pagar. La Generalitat dona uns ajuts, però insuficients, per pasturar en zones prioritàries com són camins principals o accessos per als serveis d’emergències i zones perifèriques d’urbanitzacions. El problema és que passar sempre pel mateix lloc fa que el bestiar vagi a desgana, i et trobes gossos deslligats o problemes amb els veïns. Volem mimar els ramats i les persones que els guien.

Hi ha molta gent interessada que va a l’escola de pastors que es va impulsar com les que hi ha al País Basc. Vaig tenir un noi en pràctiques, però després es va agafar quatre cabres i es dedica a l’horticultura. Costa tirar endavant i s’han de buscar alternatives per sobreviure perquè els preus que ens paguen no són els òptims i el consum de la carn cada cop costa més. No ens ajuda la mentalitat vegana i animalista.

L’associació facilita les vendes pel web i fem tastets als mercats municipals i a fires perquè ens coneguin. Per mantenir els ramats que tots volem al bosc s’ha de comprar xai i cabrit d’aquí. No és just posar-nos al mateix sac dels que produeixen una ramaderia intensiva. A l’associació només hi pots ser si els ramats surten a pasturar, i és clar que els animals no viuen el mateix. La qualitat de vida i el benestar animal també es noten.

Cada vegada que tinc un pastor que és foraster són les ovelles les que el porten al corral. Elles mai es perden perquè estan com a casa, però per saber-ho els ho hauríem de preguntar.

L’ovella és la ripollesa, que és la que millor s’adapta al bosc i una mica de camp, i la cabra és la mestissa, la rasquera o la catalana, que són les que estan més acostumades al nostre entorn.

Per accedir a les subvencions de la Diputació has de triplicar l’import que demanes i això ens suposa unes inversions que no tenim i no ens compensa. Volem tenir més veu i fer-nos ressò perquè altres companys ens tenen com a referents. Estem vinculats com a ramaders i com a associació a Ramats de Foc, que defensa la importància i la tasca que fem per prevenir incendis.

Tenim un problema molt greu perquè ningú vol la llana. A través de les xarxes hem sabut que es fa servir en agricultura regenerativa perquè manté la humitat i la temperatura, i mirem de donar-hi sortida. Tenim una companya al Tagamanent que mira d’impulsar una planta per netejar la llana com feia abans la indústria tèxtil.