Tot just acaba de guanyar les eleccions presidencials i l’equip de Donald Trump ja està preparant les primeres mesures del seu segon mandat, que començarà un cop hagi assumit el càrrec el 20 de gener. Trump té, en aquesta ocasió, l’avantatge que coneix de primera mà les traves amb què pot topar; aquest cop, però, amb una previsible majoria republicana a les dues cambres del Congrés.

Segons va informar ahir la premsa nord-americana, el president electe té previst firmar, el primer dia de la nova etapa a la Casa Blanca, un decret per tancar la frontera amb Mèxic i un altre per autoritzar perforacions per extreure petroli. Es tracta de dues mesures simbòliques i altament representatives del que vol que sigui el seu mandat: un trencament amb les polítiques més conciliadores de l’administració Biden i amb la línia de cooperació internacional en matèries sensibles com la immigració i el medi ambient.

La tornada de Trump a la Casa Blanca ha causat inquietud en bona part de la comunitat internacional. El líder republicà ja va retirar, durant el seu primer mandat, els Estats Units de l’Acord de París sobre el canvi climàtic i l’ara president, Joe Biden, va haver de desfer gran part de les polítiques més lesives per al medi ambient del seu predecessor. Trump ha anunciat que reprendrà la producció amb combustibles fòssils i eliminarà les restriccions a les indústries del petroli, el gas i el carbó.

Un altre aspecte que temen molts països és la política econòmica proteccionista que vol imposar el president electe amb l’objectiu de potenciar la indústria nord-americana. Durant la campanya, Trump ha anunciat que posarà aranzels als productes de l’estranger que poden anar del 10% al 20% i que poden ser superiors en el cas de la Xina, fet que ha causat preocupació en les mateixes empreses dels Estats Units que compren productes al gegant asiàtic.

A banda de les guerres comercials que pot reobrir el futur president nord-americà, els aliats occidentals dels Estats Units estan molt amatents als pròxims moviments de Trump en política internacional, especialment en la guerra d’Ucraïna i d’Israel a Gaza i el Líban.

Amb relació al Pròxim Orient, el líder republicà ja ha expressat, de manera reiterada, el seu suport incondicional a Israel, però també el desig que enllesteixi, com més aviat millor –amb les conseqüències que sigui–, la guerra que té oberta en els dos fronts. Pel que fa a Ucraïna, Trump ha dit que no vol continuar gastant diners en la defensa ucraïnesa contra Rússia i que vol que s’acabi el conflicte “en 24 hores”. Kíiv tem que sigui al preu de forçar una negociació a la baixa amb Moscou que inclogui la cessió de territori a Rússia.

Una de les coses que el magnat vol enllestir abans és la seva protecció personal en els múltiples afers judicials en què està involucrat i els seus advocats ja s’estan movent per blindar el president electe de qualsevol perill. A més llarg termini, el magnat es vol treure l’espina de desmantellar el pla de cobertura sanitària de Barack Obama, que no va aconseguir eliminar durant el seu primer mandat.

L’encara president, Joe Biden, va prometre ahir una “transició pacífica i ordenada”, a diferència del que va fer Trump, en un discurs en què va mirar d’aixecar els ànims demòcrates. “No es pot estimar el país només quan es guanya”, va dir Biden, que hi va afegir que “els revessos són inevitables, però rendir-se és imperdonable”.