Els usuaris consumim contingut sense importar-nos gaire l’autoria, des de mems fins a vídeos de TikTok o articles de Viquipèdia o mitjans. Sovint ignorem la feina darrere de cada text o vídeo. Ja fa temps que la tecnologia respon preguntes senzilles sense anar a la Viquipèdia. Ara, amb cercadors basats en models de llenguatge, ni tan sols cal anar a la font. Li demanes: què ha passat avui? o Explica’m la Revolució Francesa, i ho fa en to divulgatiu. És molt llaminer. La Viquipèdia depèn de voluntaris; si baixen els lectors, baixaran els editors.

Que sigui necessària no vol dir que sigui rellevant. Els periodistes també són més necessaris que mai i cada cop són més irrellevants. Cada cop menys gent els consulta. Molta gent viu sense cap “canal formal” d’informació. Un dels punts forts de la Viquipèdia és la transparència i la traçabilitat: pots veure l’historial de cada article i les fonts. Això ara no ho donen els projectes basats en IA, però la gent no sembla valorar-ho. Aquí hi ha un repte: fer les IA més transparents i auditables.

La Viquipèdia es va popularitzar pel seu bon posicionament a Google. Però la gent cada cop llegeix menys i s’informa per altres canals. No significa que no sigui necessària, però serà menys popular. Passarem d’una font generalista a una font de resistència, d’un lloc de consum diari a un lloc de consum per verificar informació. Però si no tenim lectors, ens costarà més tenir voluntaris. És el mateix cercle viciós que els mitjans de comunicació: sense lectors no hi ha anunciants. Tot són modes; ara vivim un temps hiperaccelerat, però no pot durar per sempre. L’ésser humà necessita context per entendre el món.

Ja fa anys que fem servir eines d’IA per revisar articles, traduccions i patrullar vandalismes. Cada versió idiomàtica adapta la tecnologia segons les seves necessitats.

No és una dicotomia. És multifactorial. Hem passat d’una internet col·laborativa a una d’influencers, on el rèdit és personal, no col·lectiu. Això ens fa mal com a societat. L’individu viu en societat, però sembla que si no monetitzes la teva activitat no ets ningú. Jo renego d’aquesta visió. La IA pot ser un camí cap a la il·lustració o cap a la idiotesa. Igual que la Viquipèdia: hi ha gent que la fa servir per aprendre i gent que fa copypaste per als deures. El problema no és la tecnologia, som nosaltres. Si externalitzem la curiositat, ens descapitalitzem com a espècie.

Els catalanoparlants sempre fem servir la tecnologia a favor nostre. Com diuen els de Softcatalà, formem part del grup de 40-50 llengües més presents en avenços tecnològics, i això és un luxe. Només ens cal continuar usant el català.

No. És una enciclopèdia, una síntesi del coneixement. Com a projecte, és un èxit col·lectiu. Ha de ser un model de com fer les coses en obert i de manera distribuïda. El repte de la IA és que és opaca i està en mans de poques corporacions amb un gran cost energètic i possiblement una agenda pròpia. Però si es fes la mateixa tecnologia amb dades obertes, auditable i pública, podria ser una revolució per a l’administració pública i la societat. Hem de decidir quin model tecnològic volem.

Ens costa ser conscients dels propis biaixos i podem caure en cambres d’eco. D’altra banda, hi ha la citogènesi, és a dir, que la IA es quedi sense continguts originals i acabi basant-se en continguts artificials generats per altres IA. Necessitem professionals de la informació per gestionar-ho. Com sempre, els humans provarem, ens equivocarem i ho arreglarem.

Depèn de la tasca. A l’escola volem que aprenguin a pensar, socialitzar i treballar en grup. La societat canvia ràpidament i l’escola s’hi adapta com pot.

I la periodística? Suposo que depèn de la persona i del dia. No hi ha un sentiment unificat.

La tecnologia mai ha sigut el problema de les llengües; és el capital i el poder polític. Continuo pensant que el repte són les interfícies de veu. Si la IA ajuda a això, genial. Soc optimista en aquest aspecte.

Ja tenim la feina feta. Projectes com la Viquipèdia, Softcatalà, AiNA i els arxivers i bibliotecaris han estat clau.

Aquesta resposta la cobro per separat; hi ha gent que té aquest encàrrec. [Riu]

No simplifiquem. Cal veure punt per punt i no comprar el marc estatunidenc. Regular no és anar contra la IA. Aprofitar les potencialitats tampoc és ser un tecnooptimista acrític. Un dels problemes d’aquests anys és voler simplificar coses complexes. Només cal temps i gent preparada en els governs.

Soc tastaolletes. Vaig provant el que surt per veure l’evolució. Ara mateix, per exemple, estic provant Grok d’X per analitzar contingut intradia.