Societat
Pròsper Puig
Carnisser. President de Barcelona Comerç
“A qui beneficia obrir els diumenges? Al luxe i a les grans superfícies”
“Barcelona Comerç celebra els primers vint anys de vida amb l’objectiu de defensar vint-i-tres eixos comercials de la ciutat”
“L’administració pública ha segrestat moltes coses que feia la part privada... Hi ha tanta normativa per complir que acaba sent un llast”
L’estiu del 2025 sabrem si Barcelona serà la propera Capital Europea del Comerç de Proximitat
Barcelona Comerç, l’associació que agrupa 23 eixos comercials i que va néixer per defensar el comerç de proximitat, celebra vint anys. En una cerimònia que es farà aquesta nit a l’Auditori MGS, les desenes de convidats que hi assistiran, a part de brindar per l’aniversari i perquè se’n compleixin vint anys més, coneixeran els guanyadors dels XIX Premis Barcelona Comerç. “Tot va començar perquè alguns eixos comercials, quatre o cinc, entre els quals hi ha Barna Centre, es van unir en un ens que es deia Comerç Actiu que va començar fent una targeta de fidelització per als seus clients; al cap del temps, i com que més eixos es volien afegir a l’entitat, es va crear la Fundació Barcelona Comerç”, explica Pròsper Puig, carnisser de Sant Andreu i president de l’entitat.
Quants eixos sou ara?
Vint-i-tres. Tenim algun eix més cèntric, com Sant Antoni, l’Eixample, però bàsicament som els eixos del que eren els antics pobles i la perifèria de Barcelona. No tenim els eixos més turístics, per això no estem d’acord amb l’altra entitat que agrupa eixos comercials, Barcelona Oberta, que vol l’obertura de les botigues els diumenges. Nosaltres no. Ells volen obrir tots els diumenges, nosaltres volem un equilibri comercial. I cal legislar per aquest equilibri, si no, ja veiem què està passant amb la globalització: les grans companyies es mengen el petit comerç. Ens queixem molt de l’expulsió del comerç local, però si els posem la catifa vermella, què volem?
Els petits no podeu competir?
Parlava amb l’amo d’una barreteria molt antiga i em deia: “Si nosaltres féssim cas de les ofertes que ens arriben, ja no hi seríem!” Però com que ells tenen el local en propietat i els agrada la feina, aguanten. Però és que aquí venen grans companyies internacionals amb moltíssims diners que fan unes ofertes que el més normal és que els negocis s’acabin traspassant.
I el comerç propi desapareix.
I, en conseqüència, la ciutat perd la seva identitat perquè el que dona caràcter, el que fa una ciutat diferent d’una altra és el comerç local. Això no es va veure en el seu moment, i avui a la majoria de centres de les grans ciutats europees hi ha les mateixes botigues, cadenes internacionals.
Cal protegir el comerç propi. Només cal mirar Ciutat Vella?
Jo crec que sí. El que cal és un equilibri. L’any passat les botigues van poder obrir 31 diumenges i festius a l’any: estem parlant de 53 setmanes! I avui dia els comerços ja no tanquen. Només tancaran el dia de Nadal, per Sant Esteve i el dia de cap d’any. A qui beneficia això? Als grans! Aleshores de què estem parlant, de beneficiar a qui? Al luxe, les grans superfícies i les grans cadenes internacionals. I una altra cosa: com vols prestigiar un ofici si li dius a la gent que ha de treballar el diumenge?
Per això costa trobar joves que vulguin ser botiguers?
Doncs en part sí. Tinc la sensació que els joves només treballen en una botiga pel “mentrestant”. És a dir, mentre no troben res més que creuen que és millor. No està prestigiat ser comerciant i tampoc hi ha formació perquè els joves agafin el relleu dels oficis, de carnisser, per exemple, o de flequer, o de peixater. En aquest país no hi ha formació professional per als oficis i ho acabarem pagant car. Seria molt interessant que salvéssim molts negocis que funcionen molt bé, i justament perquè no tenen relleu acabaran tancant.
Vostès fan d’enllaç amb l’administració?
Nosaltres donem suport als eixos, fem de paraigua i, sí, parlem amb l’administració, primer de tot amb el districte. Cada eix té la seva dinàmica, no té res a veure Sarrià amb Sant Martí, amb Nou Barris, amb Sant Andreu... Cadascú té les seves particularitats i necessitats. Cada eix té les seves necessitats però tots tenim problemes similars: la burocràcia, per exemple.
Massa intervenció?
L’administració pública ha segrestat moltes coses que feia la part privada... Hi ha tanta normativa per complir, que acaba sent un llast. La relació amb l’Ajuntament és cada vegada més tensa per la gestió de l’espai públic. Fixa’t que per fer una jornada de botigues al carrer ens demanen un pla d’evacuació d’un lloc, que dius: “Però si la gent pot marxar per qualsevol lloc!” Posar un punt de llum és un problema, els cons no es poden posar a qualsevol lloc, les tanques tampoc... i ja no et dic posar música unes hores. Tot el que s’ha fet tota la vida ara està sotmès a una normativa estrictíssima, absurda. Potser s’havia de fer millor de com es feia, però no calia tant.
Barcelona Comerç ha impulsat que el Parlament Europeu hagi aprovat la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat.
Ara el Parlament Europeu crea una oficina tècnica per estudiar quines ciutats –una de gran, una de mitjana i una de petita d’Europa– seran les capitals europees del comerç de proximitat durant dos anys. Com que nosaltres, amb Vitrines d’Europe, vam impulsar la iniciativa, som una ciutat candidata amb molts números. El segon trimestre del 2025 sabrem totes les ciutats candidates i al juny o juliol esperem que se sàpiga qui ha guanyat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.