Trump és imprevisible, ho va demostrar ja en el primer mandat. Per tant, fer apostes sobre quina lògica aplicarà és molt arriscat. De moment, el que sabem, segons ha fet públic el Washington Post, és que ha parlat amb Putin per dir-li que no agreugi més la guerra a Ucraïna, que s’ha d’arribar a una pau en què qui té les de perdre és Zelenski perquè no hi haurà devolució de territoris. En tot cas, un retorn mínim. Trump es posarà al costat de Putin i intentarà tancar aquest capítol com més aviat millor. I aquí hi ha una derivada important, que és com afecta això Europa.

El problema d’Europa és que, en el seu interior, hi ha diferents posicions respecte a Trump i que no té una política coherent i conjunta respecte als temes internacionals. I això es paga: Europa està cada cop més relegada, cosa que d’altra banda és bastant absurda, tenint en compte que és la tercera potència econòmica mundial després dels EUA i la Xina. Però políticament hi pinta molt poc, no sap jugar aquest pes brutal en política internacional i no es posa les piles d’una vegada. És un problema que indirectament afectarà l’OTAN i, evidentment, Ucraïna. El que està clar és que Trump retirarà l’ajuda a Ucraïna, serà una de les primeres decisions que prendrà.

Lamentablement, els palestins ho tenen molt malament. Estem assistint a una massacre, a unes polítiques genocides en directe sense que ningú aixequi la veu. I aquí, de nou, Europa té posicions diferents. Amb els palestins, al Líban, Netanyahu està intentant una cosa perillosíssima que és forçar que l’Iran s’impliqui en aquesta guerra, cosa que ens portaria a una internacionalització del conflicte que no sabem com pot acabar.

Probablement, entre d’altres coses perquè no serà mai tan prudent com ho ha estat Biden. Recordem que Trump va retirar els EUA de l’acord nuclear amb l’Iran, fonamental per contenir aquest país. I a partir d’aquí, l’Iran va reactivar una cursa d’armaments. Per tant, cal pressuposar que aquesta cursa també s’està produint en el programa nuclear, això sembla clar. D’altra banda, l’Iran té en aquests moments una sèrie d’aliats que abans no tenia de manera tan clara, per exemple Rússia, que combat a Ucraïna amb drons iranians. Ara torna a haver-hi sancions contra l’Iran, però amb una diferència, i és que, malgrat la difícil situació interna, els iranians se n’han pogut sostreure perquè exporten petroli i gas a la Xina, i material de guerra a Rússia. A nivell intern, el règim iranià està totalment deslegitimat, el que passa és que, com sempre, quan hi ha una possibilitat que l’Iran evolucioni, ràpidament apareixen elements que enforteixen el règim. Atemptats com el d’Israel contra Haniyeh, per exemple, o, una mica abans, els EUA matant un alt comandament de la Guàrdia Revolucionària iraniana a Bagdad... En definitiva, elements que radicalitzen encara més un règim que se sent qüestionat internament. Per tant, penso que tot això pot empitjorar.

La Xina no està interessada en conflictes perquè el seu model de creixement econòmic és el comerç. És el primer exportador i el primer importador mundial. En política internacional, és molt pragmàtica i no es caracteritza, almenys fins ara, per provocar cap conflicte que pugui desembocar en una guerra.

Trump aquí torna a jugar amb foc. Diu que vol combatre la inflació però, si imposa aquests aranzels a la Xina, provocarà més inflació, perquè hi ha productes que no són substituïbles i, per tant, els nord-americans, els compraran més cars. És conscient que la Xina fa la competència en àmbits inèdits, com ara, tecnologia, xips, mòbils, automoció elèctrica, la intel·ligència artificial. l com soluciones això? Posant aranzels? No, la Xina continuarà tenint una tecnologia potent que si no l’exporta als EUA, la col·locarà en altres llocs. Trump llegeix bé algunes coses, el que ja no tria tan bé és la manera com afronta els problemes. I això em fa por, perquè això ja va passar en el primer mandat i es pot repetir en el segon.

Sí, i amb una tècnica perniciosa com és el fracking. Ho continuarà fent i, a més, és un negacionista que té la idea que el canvi climàtic –plaques solars, molins eòlics...– és un negoci que s’han muntat els ambientalistes.