Els sistemes d’evacuació dels immobles no han pogut canalitzar tota l’aigua amb què els va inundar la dana, i han cedit provocant inundacions en almenys 55.125 habitatges, segons les sol·licituds d’indemnització que ha rebut el Consorci de Compensació d’Assegurances fins ara. “Les normatives de construcció recollides al Codi Tècnic de l’Edificació del 2006 preveuen vents forts, terratrèmols i inundacions fins a un cert nivell i donen plenes garanties, però a València l’aigua ha superat les expectatives de la normativa causant mals que no estaven previstos”, explica el degà del Col·legi d’Arquitectes, Guillem Costa i Calsamiglia. Això ha passat, segons Costa, perquè les infraestructures prèvies no estaven “prou ben calculades”.

L’arquitecte apunta que per evitar inundacions són molt importants les infraestructures que permetin canalitzar i evacuar grans volums d’aigua cap al mar, sigui “en forma de dipòsit o en forma de rieres ben fetes”. En aquest sentit, Costa assenyala que la ciutat de València no ha quedat inundada, perquè s’hi va fer un pla d’infraestructures per evitar-ho, amb obres de fa mig segle. Una inversió que no es va fer als pobles més afectats, “per desconeixement o imprevisió”.

Quan els volums d’aigua són més grans dels esperats en els plans de construcció, l’aigua surt dels seus processos d’evacuació normals i pot afectar els materials d’acabats dels edificis, com ara els paviments, els parquets, els guixos i els falsos sostres, ja que “tots aquests materials no estan preparats per mullar-se”, explica el degà. A més, l’acumulació d’aigua pot fer que s’humitegin els murs de càrrega, els fossats sanitaris i els fonaments dels edificis afectant-ne la solidesa estructural. Tot i que, segons Costa, això només passa “en un percentatge molt petit d’ocasions”.

Durant els desbordaments dels rius, els edificis també poden patir l’impacte de l’aigua que baixa a gran velocitat i que normalment arrossega objectes sòlids com ara troncs, fragments de ponts i infraestructures que s’hagin trencat. “L’impacte de l’aigua neta és bastant suportable per als edificis però, si unim la força de l’aigua i la presència d’objectes sòlids, pot realment afectar l’estructura de l’edifici”, explica el degà.

Costa afirma que “en principi tots els habitatges podran tornar a ser habitables” un cop s’hagi retirat tota l’aigua i el fang, amb excepció “d’aquells casos en què hi pugui haver una afectació estructural greu o es vegi de manera visual que alguna cosa s’ha mogut en proporció del que hi havia abans”. L’arquitecte apunta, però, que la humitat triga molt a marxar de segons quins materials, per exemple el guix. “S’ha de valorar si repicar les parets perquè s’assequi el material i tornar a enguixar”, diu Costa. El degà recomana arrebossar els murs amb estuc de calç perquè és un material més transpirable.

Mentre no s’hi apliquen els equips de revisió, cal prevenció. A Picanya, l’Ajuntament es proposa revisar un per un tots els immobles, a mesura que restableixin els serveis. La setmana passada a Xiva es van desallotjar 130 habitatges afectats per la dana, i a Paiporta, sis cases on residien una vintena de persones. A Catarroja, dilluns també es va desallotjar una finca amb més d’un centenar de veïns que patia danys estructurals causats per la dana.

La Generalitat Valenciana i els ajuntaments estan oferint allotjament temporal als afectats a través de recursos com ara albergs i hotels. El govern espanyol ja ha habilitat 150 habitatges de titularitat pública per als afectats, segons va explicar dilluns el president Pedro Sánchez, i la Generalitat Valenciana en prepara 300 més d’accés immediat per als afectats.