La d’ahir a Catarroja, Alfafar i, sobretot, Paiporta va ser una lluita contra el temps i els elements. En aquest últim municipi de l’Horta Sud, el més masegat per la tragèdia de la dana al País Valencià, el sentiment d’estat d’alerta es visibilitzava amb la imatge d’un vehicle militar que, carrer amunt, carrer avall, va estar recordant durant tot el dia, amb la megafonia a tot drap, que s’acostaven noves tempestes. I vistes les circumstàncies, el consell era que, tan bon punt caigués la primera gota, tothom tancat a casa. Però aquesta amenaça meteorològica ha topat amb un problema sobrevingut del qual els experts ja fa uns dies que alerten i que ara s’ha convertit en una prioritat a entomar: l’ingent volum de fang barrejat amb residus vegetals i altres deixalles que s’ha escolat a la xarxa de clavegueram ja s’ha assecat i ha taponat els col·lectors. I allò, així, ni drena ni ho farà, circumstància que multiplica el risc de noves eixides sobre un territori que ha estat molt desbaratat pels efectes de la gota freda de fa quinze dies i que, per tant, físicament és extraordinàriament vulnerable a qualsevol contratemps.

En aquestes circumstàncies, els equips d’emergència van tocar ahir a sometent. Bombers, agrupacions de prevenció i extinció d’incendis vingudes des de tots els punts de l’Estat possibles, sumats a les no poques empreses del sector del sanejament que aquests dies també són aquí com a voluntàries, es van concentrar en això, a netejar el subsol. En el cas de Catarroja, els treballs es van focalitzar sobretot en la zona del centre, la més crítica, amb aquella mena d’autoorganització altruista col·lectiva, i aparentment desordenada als ulls d’un profà, que caracteritza la gestió de tota aquesta crisi sobre el terreny. Així, i mentre alguns miraven de treure fang cubell a cubell per les boques de clavegueram si encara estava prou tou, d’altres –la majoria, tot sia dit– optaven per la solució a l’ús quan allò s’endureix: injectar-hi aigua, freda, a pressió. “És una feina que costarà, ja que s’ha de fer ràpid i som molt pocs els que tenim tancs per fer-la”, exposava l’Eduardo, operari d’una empresa de Navarra que no estava ni per entrevistes ni romanços. El seu, però, és un diagnòstic que casa amb el del Col·legi Professional d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de València i Castelló, que en aquesta darrera setmana no s’ha cansat d’alertar sobre la qüestió. El seu president, Daniel Montesinos, explica a aquest diari que les dificultats per desembussar aquest eixam d’evacuació estan sent totes: “És un material que s’endureix molt, sembla argila, i quan això passa, ja hi pots anar tirant aigua, que no es desfarà. No vull ser catastrofista, però pel que estem veient en alguns indrets, caldrà acabar rebentant carrers per arreglar-ho.” Pel que fa al dispositiu, Montesinos exposa que, en vista de la magnitud del problema, caldria ben bé mobilitzar uns 150 equips professionalitzats “perquè aquesta és una feina que l’ha de fer gent qualificada i amb el material –com ara tancs– que toca, i al País Valencià només en tenim 30 o 40”. Per pal·liar aquest dèficit, la seva proposta és decretar una moratòria general dels contractes que les empreses d’altres punts de l’Estat tinguin signats, perquè es puguin destinar a aquesta emergència, que és el que és. “Quan falta llum, es poden posar generadors, i si el que cal és aigua, es pot recórrer a l’envasada. Però quan no hi ha un sistema de depuració que funcioni, les ciutats tornen a l’edat mitjana”, sentencia el president del Col·legi.