Sí, són els que ho necessiten més. De fet, la funció dels consells comarcals va destinada a aquest tipus de pobles, no tant als grans, que ja tenen mitjans i tècnics per poder gestionar.

Es tracta de treballar per l’equilibri. Ajudem en aquells temes que un ajuntament petit no pot afrontar: el transport, l’habitatge i tots els serveis d’atenció que puguem fer. Tot està pensat per si podem donar un cop de mà als pobles petits.

Coneixes bé els problemes que hi ha i, per tant, pots portar-los al consell. El sistema d’ajuda, moltes vegades, es limita a trucades per parlar de com podem solucionar un problema i transmetre que tenen la porta oberta per a qualsevol cosa.

Sí. És que la primera condició quan vaig entrar és que els consellers hi són per participar-hi, per treballar.

Sí, jo tinc les meves àrees i faig gestions amb el gerent, i cada conseller té les seves responsabilitats, que ha de treballar i que hem de posar en comú. Hi ha el gerent, del qual estem molt contents, com també dels caps d’àrea i els treballadors.

Sí, però no només facilita l’acord, que ha anat molt bé: realment tenim molt bona relació, i des del primer moment vam poder signar un conveni de funcionament on cadascú té les seves responsabilitats. N’estic molt content, d’aquesta manera de funcionar.

Patim la falta d’habitatge, els preus elevadíssims segons la zona, sobretot als pobles petits amb molta segona residència...

Per fer l’arrelament, bàsicament, i també per oportunitats. Som pobles que tenim molts treballadors de temporada, tant d’estiu com d’hivern, i ens costa trobar gent que vulgui venir, entre altres coses per la manca d’habitatge.

No és la nostra competència, però sí que hem demanat una subvenció al Ministeri d’Habitatge per muntar una mena d’oficina de servei, no pas d’habitatge, que ja estan fetes i són dels ajuntaments. Ha de ser una oficina d’ajuda i també centrada en el tema de l’eficiència energètica. Hi ha hagut també una proposta en el sentit que els ajuntaments mateixos demanessin una subvenció a la Diputació per fer un estudi de la situació actual de l’habitatge al Ripollès, i nosaltres, a partir de l’ACEM, hem buscat una empresa que ens pugui fer l’estudi. Ens hem compromès a fer l’estudi i a fer una mena de pla comarcal d’habitatge.

Estem fent polítiques de tot tipus perquè vingui la gent, però si fem pujar la gent tenim unes responsabilitats, els hem de donar serveis i no només tècnics, sinó també culturals. Per això hem fet la proposta d’Els Cinc Sentits, en què barregem el producte de proximitat, patrimoni i cultura.

Tenim Ripollès Desenvolupament, que s’ocupa d’aquests temes. Ens preocupa molt l’escorxador de Ripoll, tot i que, en aquest moment, no en som accionistes. Està molt malament i cal una inversió molt important. Hi estem ficats, des del minut u, perquè ens preocupa. Tenim unes noranta explotacions que ho necessiten.

L’any passat ens va portar una despesa de mig milió d’euros perquè havíem de dur-los a una planta del Baix Llobregat. Ara hem fet una planta de tractament i això ens ha permès treure aquests costos de la partida de despeses del servei de deixalles. A més, hem buscat la manera de millorar el reciclatge.

Volem canviar els iglús de fraccions de tot el Ripollès. Farem que a totes les àrees d’aportació de residus hi hagi totes les fraccions. L’objectiu és anar implantant-ho. Hi ha municipis que ja tenen contenidors de recollida bilateral, i en alguns, quan fem el canvi, ja hi posarem els xips i així avançarem cap al pagament més just. A més, estem preparant una campanya de sensibilització.

Hem buscat una manera de poder treballar el problema i hem fet un grup motor i una reunió prèvia amb totes les entitats que volen estar amatents a la situació del català. Hi ha problemes en tots els àmbits i per això ens hem constituït per tractar dels diferents problemes, mirarem què es pot fer i aprofitarem el que ja s’està fent.

Sí, volem fer recerca dels alcaldes i regidors de la República durant la Guerra Civil per homenatjar-los. Dependrà de si ens donen una subvenció que ja hem demanat.