Unió Europea
Exàmens tensos a l’eurocambra
Els grups polítics ajornen la votació dels aspirants a vicepresidents de la Comissió i els examinaran en bloc
Descarten avaluacions individuals per por que hi hagi vets encreuats que facin caure els principals candidats
Socialistes i liberals volen menys poders per al designat per Meloni, però s’exposen a un efecte dominó
Al Parlament Europeu, les audiències als candidats designats per a la Comissió Europea són un procés altament polititzat. I en aquesta legislatura, amb una eurocambra més escorada a la dreta i on els populars han trencat en més d’una ocasió el cordó sanitari contra l’extrema dreta, els equilibris esdevenen cada cop més complicats. D’acord amb el reglament de la cambra comunitària, els eurodiputats haurien d’haver tancat ahir l’avaluació als aspirants a vicepresidents de l’executiu comunitari. Però, finalment, no ha estat així.
Els principals grups polítics que constitueixen l’anomenada “majoria centrista” a l’eurocambra –populars, socialdemòcrates i liberals– van arribar a un acord per ajornar la votació als aspirants a vicepresidents de la Comissió per examinar-los en bloc, a diferència del que estava previst. La idea inicial era avaluar els candidats de manera individual i després de cada audiència, però els possibles vets encreuats van conduir a un replantejament de la situació.
Un possible vot negatiu sobre algun dels primers candidats podria generar un efecte dominó i foc encreuat. Es podria crear així un vet als candidats que afrontaven més tard la seva audiència i ajornar encara més temps la posada en marxa d’una Comissió que hauria d’haver iniciat el seu mandat l’1 de novembre passat. Amb aquesta fórmula, es vol assegurar que no hi hagi ensurts d’última hora i que cap partit canviï el sentit del vot.
Però la decisió no va estar exempta de polèmica. En l’àmbit estatal, l’ajornament de la votació té implicacions directes sobre l’encara vicepresidenta tercera del govern espanyol i aspirant a vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera. La dirigent socialista està cridada a ser la mà dreta de la presidenta de l’executiu comunitari, Ursula von der Leyen, amb control sobre les carteres de Transició Energètica i Competència. No obstant això, el Partit Popular espanyol vol posar-li les coses difícils, i durant els últims dies ha estat pressionant perquè sigui avaluada després de donar explicacions per la dana al Congrés dels Diputats, on compareixerà dimecres vinent, 20 de novembre.
Des de les files del PP, de fet, es pengen la medalla que han estat ells els que han aconseguit ajornar la votació de Ribera per la seva gestió del desastre natural al País Valencià. Lluny de la realitat, l’ajornament no només afecta Ribera, sinó els sis aspirants a vicepresidents de la Comissió –una d’elles, de fet, pertany a la família dels populars–, en el que s’interpreta més aviat com un pacte de no-agressió entre els grups polítics.
Malgrat tot, el Partit Popular espanyol i l’extrema dreta de Vox van aprofitar l’audiència a Ribera per retreure-li el seu paper durant la gestió d’una dana que ha deixat un govern al País Valencià –liderat pel PP de Carlos Mazón amb el suport de Vox– enormement qüestionat. “Fa quinze dies es va enfrontar a l’examen més important de la seva vida, i com a ministra de Clima ha suspès”, li va etzibar l’eurodiputada dels populars, Dolors Montserrat.
La peça que ho fa trontollar tot
En la mateixa línia, el portaveu i eurodiputat de Vox a la cambra, Jorge Buxadé, va afirmar que Ribera és “responsable de la tragèdia a València” per no haver executat obres hídriques a la zona, unes acusacions que han estat replicades amb una esbroncada per part dels dirigents socialistes presents a la sala. Però, sens dubte, l’element que fa trontollar tota l’estructura és l’italià Raffaele Fitto, designat per la primera ministra ultradretana Giorgia Meloni i a qui Von der Leyen també ha atribuït enormes poders executius. En el seu cas, socialistes, liberals i verds volen que Fitto gaudeixi de menys competències i sigui relegat al rang de comissari ras. No obstant això, un vot en contra podria comprometre enormement les aspiracions d’aquestes formacions dins l’executiu comunitari. Per als socialistes, Ribera és una peça intocable, i fer caure l’únic vicepresident d’extrema dreta dins la Comissió se’ls podria girar en contra, amb un Partit Popular que es podria novament aliar amb l’extrema dreta per fer caure la dirigent espanyola.
El mateix passaria amb els liberals, que ocupen dues de les sis vicepresidències designades per Von der Leyen. El francès Stéphane Séjourné, a càrrec de la cartera de Prosperitat i Estratègia Industrial, i l’estoniana Kaja Kallas, que entraria com a substituta de Josep Borrell com a alta representant per a la política exterior de la Unió Europea, també podrien caure si alguna de les principals formacions decidís obrir foc contra l’altra.
De fet, l’eventual no a un dels vicepresidents podria acabar provocant una reacció en cadena que derivaria en la caiguda en bloc de tot l’executiu de Von der Leyen, una decisió que implicaria reiniciar tot el procés per designar un nou executiu.
Aval del ple, a Estrasburg
La votació dels sis vicepresidents de la Comissió Europea encara no té data definida, tot i que la intenció dels partits és evitar que s’allargui. Segons el calendari que va presentar el Parlament Europeu, la idea és que l’executiu comunitari –tant comissaris com vicepresidents– rebi el vistiplau de la cambra durant el ple d’Estrasburg previst entre els dies 25 i 29 de novembre per, d’aquesta manera, començar a treballar l’1 de desembre.
