“Les víctimes requereixen política d’altura.” La sentència anterior va pronunciar-la aquest dimarts el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, en una entrevista a una cadena de televisió. En tot cas, si resseguim les declaracions dels dirigents populars d’ençà que es va iniciar la crisi de la dana a València, no sembla que hi hagi hagut precisament una “política d’altura”. Més aviat, els que s’hi han referit s’han mogut entre els silencis clamorosos –com el de la presidenta de la Comunitat de Madrid–, els canvis de guió constants, les contradiccions permanents entre el que es deia des de Génova i el que explicava el seu president autonòmic i, per damunt de tot, un desig incontenible d’espolsar responsabilitats a còpia de traslladar-les a qualsevol altre.

El líder del PP espanyol va reaccionar amb rapidesa. El 31 d’octubre va ser el primer a visitar la zona afectada, concretament el Centre de Coordinació d’Emergències, juntament amb el president valencià. Aquell dia també va fer les primeres declaracions, orientades a defensar Carlos Mazón i a erosionar el govern espanyol: “Un president autonòmic gestiona en funció de la informació que rep. I la informació que es rep són informacions que depenen d’organismes amb competència.” Poques hores després, el president valencià el va contradir i va comparèixer al costat de Pedro Sánchez per agrair la seva “proximitat“ i “col·laboració”. Feijóo es va sentir descol·locat i va decidir aparcar l’agror i adoptar un discurs més conciliador. I, tot sigui dit, més concordant amb el que havia exhibit el seu president. En una compareixença a la seu estatal del partit, va afirmar que era “el moment de posar-se a treballar i anar tots a l’una”. I, en una esmena a les paraules que havia pronunciat ell mateix quatre dies enrere, es va comprometre a “no caure en noves crítiques al govern”: “No paga la pena.” Aquell dia també va demanar que es declarés “l’emergència nacional”, la qual cosa equivalia a donar el comandament al govern espanyol i treure’l de l’autonòmic, o, dit en altres paraules, retirar-lo del PP i donar-lo al PSOE. La sortida va provocar un silenci sepulcral per part de Mazón, que molts van interpretar com la primera prova que el PP estatal estava disposat a sacrificar políticament el president del País Valencià, insistentment assenyalat com el principal responsable de la tragèdia. En els darrers dies, l’aïllament a Mazón ha intentat dissimular-se, però sempre a través de segones espases, sense la implicació d’Alberto Núñez Feijóo, que no es vol deixar arrossegar per la tragèdia. Després de la multitudinària manifestació de dissabte, el vicesecretari d’assumptes econòmics del partit, Juan Bravo, va sortir per aclarir, amb el guió perfectament escrit, que el PP estava “amb els valencians i amb el seu president”. El suport va durar de Nadal a Sant Esteve perquè l’endemà mateix, a la mateixa sala de premsa però amb un altre protagonista, es va tornar a l’aïllament i el portaveu estatal del partit, Borja Sémper, es va disfressar de sant Pere i es va negar a respondre tres preguntes sobre el tema. I, en un to enigmàtic, es va limitar a dir: “Ja hi haurà temps per fer tot tipus d’anàlisis.” Tot i que des del partit es va apressar després aclarir que el suport a Mazón era “total”.

El silenci lacònic al voltant de Mazón ha anat acompanyat del canvi de discurs respecte a la responsabilitat del govern espanyol. Aquest dilluns, el portaveu del partit va sentenciar que no volien “practicar l’oposició implacable a l’actual govern”. Però, poques hores després, Feijóo en persona va qualificar el govern espanyol de “fallit”, va assegurar que a la Confederació Hidrogràfica –dependent del Ministeri de Transició Ecològica– havia comès una “negligència” i va qualificar l’actuació de la ministra Teresa Ribera com a “lamentable”. Hores després, la direcció del PP es felicitava d’haver endarrerit la designació de la ministra socialista com a vicepresidenta i comissària de Competència de la Comissió Europea.