No només estan ja per tot arreu, sinó que diàriament no paren de créixer i créixer. En solars o terrenys de tota mena o fins i tot un camp de futbol en el cas de Benetússer, situats generalment a la perifèria dels municipis de l’Horta Sud, s’hi han anat instal·lant dipòsits improvisats per encabir els milers i milers de vehicles —uns 120.000, segons una última estimació— que han quedat afectats, o directament trinxats, per la fúria de la dana. Popularment ja se’ls coneix com els cementiris de cotxes, i la seva és una fisonomia formada per tones de ferralla que dibuixa una estampa de destrucció gairebé apocalíptica. A Catarroja –29.300 habitants– ja no saben ni dir quants d’aquests magatzems a l’aire lliure tenen ara mateix. Uns _veïns diuen cinc, d’altres sis, perquè diàriament no paren d’apilar més i més vehicles, ja que es calcula que en aquest municipi encara queden prop d’un miler de turismes pendents de retirar només dels aparcaments subterranis. Als carrers, ja s’ha fet més feina. Grups de voluntaris o bombers són els encarregats de treure’ls amb grues, tractors, excavadores, un toro mecànic o si cal un 4x4, i remolcar-los després fins a un d’aquests cementiris, el que quedi més a prop, deixar-lo allà, i a buscar el següent.

Un d’aquests espais és una parcel·la d’una zona de Catarroja que alguns anomenen el Mundial, i és impossible de calcular quants vehicles hi ha entaforats allà dins, ja que no es fa cap mena de registre. Però són centenars i centenars, si no més. És tal la magnitud que ja s’està traient fang d’un solar limítrof davant la perspectiva que aquest, aviat, ja no donarà per a més. Un voluntari amb una portentosa grua és l’encarregat d’apilar-los en fileres de la mateixa manera que es faria en un desballestador. En Luis Pinto s’hi deixa caure si no cada dia, gairebé. Busca el seu vehicle, un Fiat Punto de color blau. Però fins ara, res. “Vaig veure com l’aigua se l’enduia i després el vaig poder localitzar al carrer. Però de cop un dia se’l van endur i no n’he tornat a saber res més”, explica. Ell, però, va tenir prou vista per recuperar la documentació quan el va trobar després de la tempesta, decisió que li ha estalviat tràmits i més d’un maldecap a l’hora d’iniciar la reclamació de rigor a l’asseguradora.

El de Catarroja podria ser un exemple modèlic de municipi de la zona zero que s’ha quedat sense parc mòbil. No hi ha veí a qui t’adrecis que no digui que ha perdut el cotxe. I el que és pitjor, la majoria no té cap pista, cap, d’on pot ser. La resposta més probable és que estigui entaforat en un d’aquests cementiris; “però a veure qui el troba aquí”, comenta Guillermo García, que ja dona pràcticament per desaparegut el seu Seat Altea XL. Ell és un dels que, en els dies immediatament posteriors de la gota freda, es va unir a un grup d’habitants del municipi que es van organitzar a través de Whatsapp per fer batudes en grup per a això, per buscar vehicles dels quals ja no es té rastre. L’enèsim cas de resposta auto-organitzada que tant es veu aquests dies en aquest territori. “Ho hem de fer així perquè aquí no ha vingut ningú a dir-nos com hem d’actuar, ni en això, ni en res”, critica. Una altre cas en què ha estat la ciutadania qui ha intentat donar resposta a aquest afer ha estat el d’un estudiant de la Universitat Politècnica de València, René Molina Vila, i el que va ser el seu professor de programació, Juanfran Soler, que han creat una plana web tucochedana.es per crear un registre de dades de cotxes perduts des del 29 d’octubre, i dels que s’han anat trobat des d’aleshores, a partir de les dades –essencialment la matrícula– que vagin introduint els afectats amb tota la seva fe i paciència. El Guillermo és dels qui ja ho han fet.