El cas dels germans Menéndez sembla extret del guió d’una pel·lícula de terror: una família adinerada, una mansió luxosa a Beverly Hills i un crim brutal que va sacsejar la societat nord-americana. El 20 d’agost del 1989, Lyle i Erik Menéndez, de 21 i 18 anys respectivament, van disparar als seus pares, José i Kitty Menéndez, amb escopetes. La motivació aparent era assegurar-se l’herència de la família, valorada en uns 14 milions de dòlars, segons la fiscalia. Aquest assassinat atroç, perpetrat amb una violència extrema dins de la seva llar, va captivar el públic durant els judicis dels anys noranta i es va convertir en un dels casos criminals més mediàtics de l’època.

Els germans van planificar meticulosament l’assassinat dels pares i van viatjar a San Diego per comprar les escopetes amb què van cometre el crim, intentant que la compra no es relacionés directament amb ells. Aquella nit, van esperar que els pares estiguessin relaxats veient la televisió per disparar-los a curta distància. José Menéndez va morir a l’instant, mentre que Kitty, ferida, va intentar escapar, però els fills la van rematar. La brutalitat del crim va causar un gran impacte, especialment tenint en compte el context de luxe i poder en què va succeir.

Amb la condemna a cadena perpètua, el 1996, el cas semblava que havia quedat enterrat. Però, gairebé tres dècades després, ha ressorgit amb força gràcies a l’interès renovat del públic. Documentals i sèries recents, com ara Monsters: The Menendez Brothers, de Ryan Murphy, estrenada a Netflix, i un documental dirigit per Alejandro Hartmann, han donat una nova perspectiva al cas, amb entrevistes i proves que no es van considerar durant els judicis originals. Aquesta nova narrativa permet plantejar-se si els germans realment van actuar per pura cobdícia o si van ser víctimes d’una situació d’abús continuat.

En aquestes noves proves, hi ha una carta que Erik Menéndez va enviar al seu cosí, Andy Cano, vuit mesos abans del crim. Menéndez hi descrivia la por constant que sentia cada nit per la possibilitat que el seu pare entrés a la seva habitació. Aquest document, que va sortir a la llum recentment, ha estat presentat per l’equip de defensa com una prova que podria demostrar l’entorn d’abusos en què vivien i la desesperació que, segons la defensa, els va portar a cometre el crim.

Diversos residents de Los Angeles han compartit amb El Punt Avui la seva perspectiva sobre la recomanació de revisar la condemna dels germans Menéndez. Cara Reece, per exemple, opina que, després de tants anys a la presó, “els germans ja han complert la seva pena i haurien de ser alliberats”, tot expressant una creença ferma en la seva rehabilitació i en la necessitat de donar-los una segona oportunitat. Jared Negrete, també entrevistat per El Punt Avui, reconeix la complexitat del cas. Segons ell, “l’assassinat, tot i que va tenir lloc fa més de trenta anys, planteja dilemes morals i legals”. “Com a mínim, cal escoltar la petició de perdó dels germans”, opina. Alicia Paisano, una altra veu consultada pel diari, afirma que li sembla bé que el cas es revisi, però admet no estar del “tot segura” de si els germans haurien de ser alliberats: “Tot i els anys de presó, encara no tinc una opinió clara sobre si s’hauria de commutar la condemna”, assenyala.

Un dels factors que han ajudat a revitalitzar el cas ha estat l’ús massiu de les xarxes socials per part d’una nova generació de seguidors de sèries basades en crims reals. Plataformes com ara TikTok i YouTube s’han convertit en espais de debat i anàlisi sobre el cas, amb vídeos que mostren imatges dels judicis, entrevistes i fragments de documentals que fomenten una discussió global sobre temes com ara la justícia, el perdó i la rehabilitació. Aquest debat ha permès a una nova audiència qüestionar si el sistema judicial de l’època era capaç d’entendre i gestionar les dinàmiques familiars complexes com les que es van al·legar en aquest cas.

Consultat per El Punt Avui, l’advocat constitucionalista Angel Leal, resident a Miami, explica que els germans Menéndez, després de més de tres dècades de presó, “es consideren rehabilitats i preparats per reincorporar-se a la societat, sense representar cap perill per a la comunitat”.

L’interès per aquest cas va més enllà de les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Recentment, el fiscal de districte de Los Angeles, George Gascón, ha recomanat revisar la condemna, basant-se en aquestes noves proves que podrien justificar una reavaluació. Amb una audiència prevista per a l’11 de desembre, el destí dels germans Menéndez és en mans de la justícia una altra vegada. El que abans semblava un cas tancat ara es reexamina sota una nova llum, amb un debat que pot tenir repercussions més àmplies sobre la proporcionalitat de les condemnes a llarg termini als EUA.