Unes deu mil persones (segons la policia) han col·lapsat aquest divendres els carrers de Rotorua, una ciutat situada a més de 450 quilòmetres al nord de Wellington, la capital de Nova Zelanda, per protestar contra un projecte de llei que consideren que retalla drets als maoris. La gran afluència de persones ha obligat la policia a tallar temporalment un dels principals carrers de la ciutat, segons ha informat la policia en un comunicat.

Els manifestants han travessat Rotorua de camí cap a Taupo i Hastings, on faran nit, en el marc de al marxa Hikoi mo te Tiriti contra el polèmic projecte de llei per reinterpretar els principis del Tractat de Waitangi, que regula les relacions entre l’estat i els nadius neozelandesos.

El comboi va sortir dilluns del cap Reinga o Te Rerenga Wairua, el punt més septentrional de l’Illa Nord i amb una grani importància simbòlica per als maoris. Es preveu que la marxa acabi dimarts a Wellington, a la capital, davant el Parlament.

Una altra marxa més petita, d’unes vuitanta persones, ha sortit avui de Gisborne, a l’est de l’illa, en direcció al sud. Es preveu que aquest segon grup s’afegeixi aquesta nit a la marxa principal a Hastings.

El diputat i colíder del Partit Maori, Rawiri Waititi, s’ha mostrat “orgullós pels milers de persones que continuen sortint als carrers per marxar pels nostres mokopuna [descendents, en maori], ja plogui o faci sol”. “Continuarem lluitant, més, més i més”, ha avisat.

Waititi va ser un dels parlamentaris que ahir va protestar contra la proposta de llei fent un haka –la dansa tradicional maori popularitzada per l’equip de rugbi nacional, els All Blacks– durant el plenari on es debatia en primera lectura.

La controvertida iniciativa legislativa ha estat impulsada pel ministre adjunt de Justícia i líder del partit ACT, David Seymour. El polític ultraliberal defensa que la proposta aborda el “concepte dels principis del tractat” de Waitangi, que van ser introduïts pel Parlament de Nova Zelanda el 1975 sense definir-los. Segons ell, aquesta falta de claredat ha provocat que el Tribunal de Waitangi, hagi adoptat “accions contràries al principi d’igualtat de drets”. Seymour considera que els maoris han obtingut així privilegis i drets polítics per la manera com el tractat ha estat interpretat, com la cogovernança en la prestació de serveis públics i les quotes ètniques a les institucions públiques.

No obstant, la minoria maori, que representa al voltant d’un 20% de la població del país, continua patit discriminació institucional i altes taxes de pobresa, empresonament, malalties, abusos domèstics i suïcidis, entre altres problemàtiques.