El temps posa tothom en el seu lloc. O almenys això creiem. Putin i Zelenski n’haurien de ser dos exemples. Després d’haver conduït els seus respectius països a una guerra que dura ja 1.000 dies, la història els jutjarà. A un més que l’altre. Perquè és obvi qui va iniciar aquesta guerra. Però, també, qui va ajudar a fomentar-la amb decisions no precisament encertades. Morts i destrucció amb majúscules a Ucraïna, i en minúscula a Rússia, són el llegat més evident que ens han deixat aquests llargs dies de guerra.

També tenim un camp de batalla que sembla esperpèntic. Ucraïna incapaç de garantir les seves pròpies fronteres, però amb capacitat de penetrar a les fronteres enemigues i, allò més rellevant, mantenir-ne l’ocupació. Rússia, per la seva banda, amb un exèrcit molt menys fiable del que es podia esperar, però ocupant permanentment territori enemic i mostrant eficiència per teixir noves aliances econòmiques i militars que l’han situat com a avantguarda del Sud Global.

Ara bé, després de 1.000 dies allò que crida més l’atenció és el tuf de tercera guerra mundial. A la primavera de 2024 s’olorava. Però ara són paraules majors. I ho hem d’agrair sobretot a Joe Biden. Una figura indomable. I no ho sembla.

Joe es va retirar de la cursa per la Casa Blanca per les pressions rebudes, no pas per voluntat pròpia. Però deu estar-ne satisfet, ja que si no hagués llançat als lleons Kamala Harris, de ben segur que la seva patacada encara hauria estat més estrepitosa. I ara ha decidit posar la cirereta al pastís. Perquè no només el recordarem com el president dels EUA amb qui va començar la guerra d’Ucraïna –cosa que no és cap casualitat–. També com el que va realitzar la provocació més gran que hem vist a nivell mundial des de la crisi dels míssils de Cuba de 1962. Provocació en clau internacional. O potser espera que Putin es quedi mirant i aplaudint veient com míssils made in USA volen cap a territori rus? John F. Kennedy no ho va fer pas el 1962, i això que els soviètics només havien instal·lat míssils que apuntaven cap als EUA. Putin ha advertit que ho considerarà un atac de l’OTAN. I això pot tenir com a resultat que Kíiv sigui recordada com la continuadora de Sarajevo 1914 i Varsòvia 1939. Per cert, totes elles ciutats de l’est d’Europa..., quina altra casualitat. Des de Washington deuen pensar que si els russos llancen armament nuclear no ho faran sobre el continent americà. I això per a ells ja és suficient. Com les anteriors dues guerres mundials, que es van jugar fonamentalment en territori europeu. Però si no és així... Houston, tenim un problema. I també una provocació en clau interna. Perquè Joe ha decidit morir matant (políticament). No queden ni dos mesos perquè comenci el nou mandat i deixa una bona patata calenta a Trump: qui quedarà ara com el tou davant Moscou? Perquè Biden ha donat a Zelenski la darrera bombona d’oxigen abans que Trump l’obligui a seure amb Putin i signar la fi de la guerra, amb amputacions territorials per a Ucraïna i un negre futur polític per a Zelenski. Donald no té cap dubte que així ho farà. La guerra d’Ucraïna està sortint massa cara a les arques de Washington. I més quan on es juguen les garrofes els EUA és a la guerra de Gaza, clau per mantenir el fidel i implacable aliat al Pròxim Orient i també una àrea geoestratègica clau pels recursos petrolífers. El problema per a Donald és que potser estarem ja, en terminologia made in USA, amb la Tercera Guerra Mundial començada. I no pas perquè ell l’hagi iniciat.