La decisió de Biden s’ha d’entendre en un context en què aquesta no tindrà costos electorals per als demòcrates, un cop passades les eleccions presidencials, i quan es produeix una escalada militar per part de les forces russes a Ucraïna. Durant les darreres setmanes, ha començat el desplegament de milers de tropes nord-coreanes per participar a les operacions de la contraofensiva russa per recuperar la totalitat del territori de Kursk, que actualment continua controlat per les forces ucraïneses (uns 700 km²), després de l’operació que a l’agost va permetre a Ucraïna conquerir-ne uns 1.200 km². També, des del cap de setmana Rússia ha començat a atacar de forma massiva la infraestructura energètica al país, i a colpejar objectius civils de forma cada cop més freqüent, causant desenes de morts. L’entrada en escena dels ATACMS pot reequilibrar parcialment la balança en favor d’Ucraïna, just quan viu el seu moment més difícil des de la primavera de 2022 pel que fa a la relació de forces en termes de tropes i d’armament. Específicament, l’ús dels ATACMS pot dificultar la realització d’atacs aeris russos des de zones dins del seu abast, i alentir els avenços russos a l’est i sud del país. De retruc, pot servir per alentir la contraofensiva russa a Kursk i, en menor mesura, els avenços a l’est i al sud del país.

Aquesta actualització ja va ser anunciada el mes de setembre, però Putin no va signar el decret fins ahir, justament poques hores després que s’anunciés l’autorització d’emprar els sistemes ATACMS. La principal novetat radica en el fet de preveure una possible resposta nuclear no només davant d’un atac per part d’una potència nuclear contra el seu territori, si no ara també per part de qualsevol estat que tingui el suport d’una potència nuclear. Es tracta d’una nova “línia vermella” nuclear russa, com ja va passar abans de la provisió dels caces F-16, dels míssils Storm Shadow, dels coets Himars, els atacs a Crimea, etc., en la forma d’amenaces per influir en el càlcul dels aliats d’Ucraïna emprant el xantatge nuclear. Sempre que s’han travessat, però, aquestes amenaces han quedat en no res.

El risc és molt baix. Les autoritats russes probablement són ben conscients dels riscos que implica obrir la capsa de Pandora nuclear i que, un cop oberta, es perd tot tipus de control sobre la situació. Una guerra mundial amb armament nuclear és un escenari que no desitja ningú, tampoc Rússia, en tant que implicaria la destrucció del país, i possiblement un risc d’extinció per a la humanitat. D’altra banda, la tardor de 2022 els EUA ja van comunicar a Moscou quines podrien ser les conseqüències “catastròfiques” en cas que les forces russes fessin ús d’armament nuclear tàctic contra Ucraïna. Poc després, en una entrevista a The Guardian, l’exdirector de la CIA David Petraeus va indicar que aquesta es podria concretar en la destrucció per part dels EUA i aliats de totes les forces convencionals russes als territoris ocupats d’Ucraïna, inclosa Crimea. Per la seva banda, diversos cops, tant la Xina com l’Índia han advertit contra un possible ús d’armament nuclear a Ucraïna. En cas de perdre el suport xinès, Rússia quedaria encara més aïllada econòmicament i diplomàtic, i pel que fa a la provisió de components de doble ús. Aquesta perspectiva significaria un daltabaix per a una economia russa que avança cap a una fase d’estanflació, amb un keynesianisme de guerra que li ha permès funcionar durant dos anys però que comença a mostrar seriosos símptomes d’esgotament. Pel que fa a altres possibles mesures, la reacció russa probablement serà continuar fent allò que tenia previst fer a partir d’ara, i que està portant a terme des de dissabte: intensificar els seus atacs contra infraestructura i objectius civils per millorar la seva posició de força de cara a l’arribada de Trump.

Tots els bàndols implicats tenen assumit que amb la presidència de Trump és molt probable que es porti a terme un intent negociador. És precisament en aquesta cursa per arribar a l’inici de la presidència de Trump en les millors condicions de força possibles davant d’una hipotètica negociació on es pot situar l’escalada russa i la decisió d’autoritzar ara l’ús dels ATACMS.