Política
Arnau Rovira i Martínez
Alcalde de Manlleu (Junts)
“És un drama, la C-17 està completament col·lapsada”
“Manlleu és l’únic punt d’Osona amb una recta de gairebé un quilòmetre on podríem emplaçar una estació de mercaderies”
“Volem tornar a ser la ciutat que havia sigut, una versió millorada i posada al dia, i des del punt de vista industrial també”
No és el nostre model d’habitatge públic fer grans concentracions [...]; en una ciutat petita té un impacte gran Ens preocupen els robatoris amb força a cases, i hi estem treballant amb el nou model policial
Arnau Rovira i Martínez és de Manlleu i va néixer el 1994. Va estudiar sociologia a la UB. És el segon mandat al consistori, primer al govern amb ERC, quan va ocupar la regidoria de Seguretat Ciutadana, i ara com a alcalde arran d’un pacte amb el PSC. També és el president del Consorci del Ter, i de les fundacions Sant Jaume i Albir.
El 2023 Junts va passar de cinc a vuit regidors i va desbancar ERC com a primera força.
Vam saber captar les prioritats de la gent; la seguretat és molt important per al manlleuenc. Vaig ser el regidor de Seguretat aquests últims quatre anys. Vam ser atrevits amb la implementació d’un nou model policial. Estic molt agraït a la consellera Núria Parlon perquè quan era alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet ens va rebre, vam veure el seu model policial i bona part és el que tenim aquí a Manlleu.
Quins altres punts són rellevants per a Junts?
Tres elements: seguretat, creixement econòmic i autoestima, que van molt lligats. L’autoestima del manlleuenc després de 20 anys ens ha quedat molt tocada. Per exemple, teníem molt oci, un lloc on tothom venia els dissabtes al vespre, i això s’ha anat apagant. Volem tornar a ser la ciutat que havia sigut, una versió millorada i posada al dia, i des del punt de vista industrial també.
Obtenen vuit regidors, insuficient per governar. Per què trien el PSC com a soci i no ERC?
Si ens posem al 2023, el programa electoral nostre i el dels socialistes s’assemblen bastant, i som les dues forces que hem crescut. ERC va obtenir un càstig important. Vaig intentar un tripartit, un gran pacte de ciutat, però no va ser possible; m’hauria agradat molt.
Com evoluciona el pacte amb el PSC?
Va bé i n’estem satisfets. Hem fet coses que no havíem pensat mai, hem pogut aprovar ordenances i pressupostos en una sola sessió. Com també polítiques en l’àmbit del creixement econòmic i del desenvolupament urbanístic.
Posi’n exemples.
Un sector nou, els Rentants, que donarà una nova entrada pel sud a la ciutat. Estem desencallant el polígon i el seu accés, esperem que properament s’adjudiqui de forma definitiva el primer tram de la ronda Nord. Es podrà fer perquè vam aconseguir una nominativa per part de la Diputació de Barcelona, a cost zero, de gairebé mig milió d’euros, i juntament amb la venda de parcel·les del polígon ha permès crear aquest enllaç que l’anterior regidoria d’Urbanisme no va preveure, i si el va preveure va equivocar-se amb les xifres.
En què es basa el projecte dels Rentants?
Canviarem la fisonomia de l’entrada sud, traurem el trànsit pesant de la ciutat, perquè també hem aprovat la fase 1 de la zona de baixes emissions. Treballem en una zona d’un alt nivell urbanístic. El promotor està buscant inversors pels habitatges que hi han d’anar. Són 115 habitatges, i una petita part d’habitatge públic.
Quants habitatges públics es faran?
Uns trenta habitatges, 30 i escaig, si els fem petits. No és el nostre model d’habitatge públic, fer aquestes grans concentracions. Hem de veure com ho fem, perquè en una ciutat petita té un impacte molt gran. Vam renunciar a un ajut precisament per això.
Amb quin horitzó treballen?
Sense comptar els pisos, perquè estem buscant inversors, en deu o onze mesos ha d’estar l’obra acabada. Ara estan en fase d’enderroc. Veient el boom immobiliari de la comarca, hi ha una oportunitat de creixement i de reposicionament de Manlleu que tenim ganes d’aprofitar, perquè la gent jove que vulgui crear família difícilment podrà afrontar els preus de Vic. Tenim una ciutat perfecta per a les famílies, començant amb el diamant en brut que és el passeig del Ter.
El pressupost del 2025 és un 16,8% inferior al de 2024. En quins eixos pivota?
És un pressupost molt afectat pel pla de sanejament que tenim. Busca l’equilibri i l’eficiència econòmica de l’Ajuntament preservant l’essència; la festa major té una partida generosa i el Serpent també. La ciutat en els últims 20 anys ha fet una política industrial molt dolenta o pràcticament nul·la. Necessitem creixement econòmic per fer avançar. Altres ciutats d’Osona no depenen tant de l’IBI com Manlleu. Tenim un IAE molt petit, no tenim grans empreses que tenen d’altres.
L’any passat l’endeutament era del 60%, i per al 2025 quin serà?
Aquest any hem baixat fins al 46%, i el 2025 arribarem al 39%.
El 2023 van aprovar el POUM. Com ha de créixer Manlleu?
Manlleu va passar molts anys sense POUM, és el simbolisme d’aquesta parada econòmica de la ciutat. És el millor d’entre els possibles però hi ha aspectes a millorar. Estem treballant amb modificacions del POUM. Volem ser l’administració del sí, no ens volem enrocar en qüestions burocràtiques.
Quin tipus d’habitatge falta al municipi?
Li cal promoció nova d’habitatge i rehabilitació del que tenim, sobretot al nucli antic. Manlleu té un dèficit des de fa molts anys, per exemple a Quatre Vents o en unifamiliar, no tenim zona residencial.
S’ha parlat molt de fer el segon pont sobre el Ter, on és el projecte?
Estem en contacte amb ens supramunicipals per fer-lo. És una reivindicació històrica, i cal un estudi de mobilitat i connectivitat de la ciutat. En campanya tots els grups vam coincidir que és un projecte que la ciutat no pot liderar per si sola, perquè estem parlant d’un pressupost d’entre 15 i 20 milions d’euros.
Com valoren les infraestructures viàries i ferroviàries?
És un drama, la C-17 està completament col·lapsada. L’R3 de rodalies és molt important, no només per al transport de persones sinó també de mercaderies. Manlleu és l’únic punt d’Osona amb una recta de pràcticament un quilòmetre on podríem emplaçar una estació de mercaderies. És un projecte estratègic per a la comarca, que trauria trànsit de camions a d’altres vies. Ens sentim molt maltractats en qüestions de mobilitat tant des de l’Estat espanyol, pel tren, com des de la Generalitat. Manlleu, una ciutat de 21.500 habitants, no té ni un bus directe a Barcelona, i això no pot ser, s’ha de tractar com el que és, una ciutat de primera.
Un 25,01% dels manlleuencs són nascuts fora de Catalunya.
Manlleu sempre ha estat ciutat d’acollida. Som una terra amb un entorn molt industrial procliu que la gent es pugui desenvolupar. Manlleu és un lloc on hi cap tothom que hi ve a treballar i a créixer. Però tindrem tolerància zero, tant amb la gent estrangera com nacional, amb la multireincidència.
Segons dades del Ministeri de l’Interior els delictes convencionals a Manlleu han crescut un 42% fins al juny.
Aquestes dades són tramposes. Hauríem d’entrar a desgranar-les. Estem parlant d’uns valors absoluts que són baixos i que percentualment pugen. I també hem de veure la tipologia de delicte; furts o ciberestafes, que distorsionen molt les estadístiques del ministeri. El que ens preocupa són els robatoris amb força a cases, i hi estem treballant amb el nou model de policia de proximitat estratègica (PPE). El 2022 teníem unes dades molt dolentes, i en els darrers dos anys hi ha hagut una millora important.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.