Unió Europea
‘Fumata’ blanca a Brussel·les
Les tres formacions tradicionals dins l’Eurocambra acorden desbloquejar els vetos creuats i votar la Comissió Europea
Socialistes i liberals donaran suport als candidats de Meloni i Orbán, i els populars acceptaran Ribera malgrat la pressió del PP
Després d’uns dies marcats pels vetos creuats i les acusacions partidistes en la conformació de la nova Comissió Europea (CE), les tres formacions tradicionals al Parlament Europeu van deixar enrere les seves diferències perquè hi hagués fumata blanca. El Partit Popular Europeu, els socialdemòcrates i els liberals van arribar ahir a un acord per desbloquejar la formació del nou executiu comunitari i votar-lo en bloc la setmana que ve durant el ple d’Estrasburg, tal com s’havia previst inicialment.
Tot el soroll de les últimes setmanes va quedar en no res. Finalment, els sis candidats a vicepresidents executius de la Comissió pendents de rebre el vistiplau i el comissari hongarès, Olivér Várhelyi –que no va superar la seva primera audiència davant els eurodiputats–, van rebre l’aval dels tres grups que formen l’anomenada majoria centrista. L’únic canvi significatiu és que Várhelyi, el candidat de Viktor Orbán, perdrà algunes de les competències que se li havien assignat –drets reproductius i gestió de crisi– en benefici de la comissària belga, Hadja Lahbib. La proposta d’executiu que va presentar Von der Leyen, doncs, amb prou feines tindrà modificacions i el Parlament Europeu no tombarà cap dels comissaris designats pels estats membres, com sí que havia succeït en anteriors ocasions.
D’aquesta manera, l’encara vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, ocuparà les poderoses carteres de Competència i Transició Energètica malgrat la pressió del PP espanyol, que durant els últims dies va intentar fer-la caure, assenyalant-la com una de les principals responsables de la catàstrofe de la dana al País Valencià. D’altra banda, el polèmic candidat italià proposat per la primera ministra Giorgia Meloni, Raffaele Fitto, ostentarà una vicepresidència executiva després dels intents de socialistes i liberals de reduir el seu poder a la Comissió Europea.
Els primers a desencallar la situació van ser els socialistes, que a través del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, van fer una crida a posar fi als vetos creuats. Les paraules de Sánchez van ser recollides per la presidenta dels socialdemòcrates al Parlament Europeu, Iratxe García, que juntament amb la presidenta dels liberals, la francesa Valérie Hayer, va obrir la porta a acceptar Fitto a canvi que el Partit Popular Europeu aplanés el camí a Ribera.
Els populars europeus, liderats per l’alemany Manfred Weber, havien apostat per una lluita de desgast al llarg d’aquesta última setmana, en una estratègia coordinada amb el Partit Popular espanyol d’Alberto Núñez Feijóo. La setmana passada, la formació exigia a Ribera dues condicions per avaluar la seva candidatura. Per una banda, que donés explicacions al Congrés sobre la seva gestió de la dana i, per l’altra, que es comprometés a dimitir si era imputada pel cas.
Ahir, gairebé en paral·lel a la intervenció de la ministra espanyola al Congrés i després de mantenir el contacte amb socialistes i liberals, el Partit Popular Europeu va rebaixar les seves demandes i es van limitar a assenyalar que volen deixar “constància” –sense concretar de quina manera– que Ribera ha de presentar la dimissió com a comissària “si és imputada per les seves responsabilitats derivades de les seves competències com a vicepresidenta del govern espanyol”.
En una atenció als mitjans posterior a les negociacions, el popular Manfred Weber va reivindicar que el més important era que la CE entrés en funcionament l’1 de desembre, especialment en un context marcat per una victòria de Donald Trump als EUA que fa entreveure temps turbulents. “Europa necessita estabilitat”, va assenyalar.
Malgrat les cessions dels dos bàndols, els socialdemòcrates no van aconseguir arrencar un compromís addicional dels populars. En aquest sentit, els d’Iratxe García volien que els conservadors deixessin per escrit que deixarien d’arribar a acords i votar conjuntament amb l’extrema dreta, com ja ha passat diverses vegades els primers mesos d’aquesta legislatura.
Una de les grans incògnites ara serà veure quin serà el sentit de vot dels de Feijóo, que són la delegació espanyola amb més representants al Parlament Europeu –22 eurodiputats– dins el Partit Popular Europeu. Si bé la resta de les delegacions poden votar a favor de l’executiu de Von der Leyen, seria noticiable que la principal delegació del grup votés en contra d’un executiu liderat per una dirigent de la seva pròpia formació.
Un resultat previsible és que ara els Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) de Meloni votin a favor de la Comissió després de no donar suport a Von der Leyen. Sobre aquesta qüestió, el colíder d’Els Verds, Bas Eickhout –que sí que va votar a favor de Von der Leyen per evitar influències de l’extrema dreta–, va lamentar que CRE estarà “triomfant” per haver aconseguit una vicepresidència executiva.