Per a mi, professionalment, i per a tots els professionals de la salut de Girona ciutat que veuen aquest futur, ha de ser un pal de paller de tota l’assistència sanitària de la regió. És un repte majúscul, per la potencialitat que representarà. Un punt de trobada de la universitat, la innovació, la docència i l’assistència... Això què vol dir? Estar tots junts és una font de riquesa econòmica, perquè genera molta activitat, i l’activitat genera llocs de treball qualificats i genera coneixement en la docència, la recerca i la innovació. I això genera més activitat, noves coses, nous projectes, que generis projectes professionals per a la gent que tens treballant aquí, permet atreure més professionals i fidelitzar els professionals que tens aquí. Permet fer un salt endavant en un moment en què la medicina està molt superespecialitzada i encara hi estarà més. I això, sense haver de marxar de Girona. És un projecte impressionant.

D’aquesta dimensió, no. Tal com defineix el pla funcional, el campus atendrà 300.000 habitants de proximitat i més de 800.000 de la regió. Quan tens aquests pacients, pots créixer en coneixement, formar professionals, fidelitzar-los i que es quedin.

Des del punt de vista assistencial, el Trueta està fet l’any 1956, és a dir, d’aquí a dos anys en farà 70. Està fet com es feien abans: la medicina era diferent i els hospitals, també. El Santa Caterina [a Salt] és de fa vint anys i ja és més recent i més adaptat a la medicina. Ara estan separats per tres quilòmetres i cal enfortir-se en un únic hospital.

Per la dimensió i els espais de reserva, el nou hospital ens permetrà arribar a un nivell de resolució assistencial del 95%. Només un percentatge petit, com ara els trasplantaments, s’hauran de fer a fora. Millorarà molt el que tenim ara, amb les necessitats actuals, com ara l’assistència més humanitzada.

Crec que de vegades, quan parlem de projectes tan importants, és bo tenir el debat sobre el millor model. Si havia de ser un hospital o dos, tot aquest debat ha fet que el projecte trigui i, és clar, hauríem preferit tenir-lo abans. Però el projecte s’ha enfortit i ha de tirar endavant. Ara hi ha el concurs per fer els edificis i s’estan materialitzant els passos, després de tota la reflexió.