Patètic regateig, presa de pèl, falta de transparència, intransigència dels rics, acords de mínims, final caòtic. Aquests són els qualificatius que ha merescut la 29a Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic de Bakú, dedicats per les ONG ecologistes i membres de l’Aliança de Petits Estats Insulars. La COP29 ha estat una nova decepció, especialment per no haver garantit les aportacions financeres necessàries dels grans contaminadors als països del sud i no haver acordat una regulació rigorosa, democràtica i justa dels mercats de carboni. El desencís s’afegeix al de la COP27 i la COP28 de Sharm al-Sheikh i Dubai.

Cada cop són més els científics del GIEC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) que se senten decebuts. Alguns abandonen l’organisme per declarar-se en desobediència civil i s’afegeixen així a l’associació internacional Scientist Rebellion. Estan farts de veure com els informes del GIEC no acaben en compromisos ferms per part dels estats industrials, que es limiten a presentar a l’ONU un pla de bones intencions, l’anomenada Contribució Nacional Determinada (NDC).

Ilham Aliyev, el president àzeri, va declarar que el seu país continuaria explotant les energies fòssils i que defensaria el dret d’altres països productors de fer-ho. “El petroli és un do de Déu”, hi va afegir.

Diverses ONG presents a Bakú han denunciat la inscripció a la conferència de 1.773 lobbistes dels combustibles fòssils i que les COP ja no compleixen la seva funció. Al Gore ho ha ratificat declarant que les cimeres climàtiques han quedat capturades pels petroestats i que és incoherent que s’accepti que siguin presidides per personalitats polítiques vinculades a les grans companyies de petroli i gas. L’opinió d’Al Gore ha estat compartida per l’escriptora ambientalista Naomi Klein i per l’activista Greta Thunberg.

L’intervencionisme dels lobbies petrolier i gasista ha estat present des de la Conferència sobre el Medi Ambient Humà a Estocolm del 1972. L’ambaixador suec a l’ONU, Sverker Astrom, va recomanar a U Thant, secretari general de l’organització, i amb el consens de Henry Kissinger, a Maurice Strong (1929-2015) la preparació de la conferència a la capital sueca. Strong no tenia cap antecedent d’activista en defensa de la protecció de l’entorn. Tenia, però, un currículum impressionant de businessman: vicepresident de la Power Corporation of Canada i director de Petro-Canada, l’AZL Resources (que explotava petroli al Congo), l’American Water Development Incorporated, l’Ontario-Hydro (que gestionava 69 plantes hidroelèctriques, vuit centrals de carbó i setze reactors nuclears), la Cordex Petrolem Inc. i la Molten Metal Technology.

La seva funció, amb un equip d’experts, era controlar els primers informes científics sobre l’impacte en el clima dels gasos d’efecte hivernacle que amenaçaven el futur dels recursos fòssils, i concertar un full de ruta per al futur. L’èxit de la Conferència d’Estocolm va motivar la creació el mateix any del Pnuma a Nairobi i, posteriorment, del GIEC a Ginebra, el 1988, una idea també de l’empresari canadenc, que tenia el suport de Ronald Reagan i Margaret Thatcher. La primera COP va ser a Berlín, el 1995. El juny de 1992, Strong havia impulsat la cèlebre Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, de la qual va ser secretari general i en la qual es va fer evident el domini de les grans corporacions energètiques amb la presència del seu amic, l’empresari i filantrop suís Stephan Schmidheiny, que va presentar en societat el Business Council for Sustainable Development-BCSD (del qual eren membres Shell, Chevron, BP i Total Energies). Schmidheiny seria també assessor de l’ONU i de l’OCDE. Mesos després, Strong, que esdevindria secretari adjunt de l’ONU, va fundar el Consell de la Terra a Costa Rica i, el 1993, la Creu Verda Internacional amb Mikhaïl Gorbatxov. Va morir el 28 de novembre del 2015, dos dies abans d’iniciar-se la COP21 de París. Gran influenciador durant quatre dècades, va promocionar un ingent nombre de deixebles, assessors, lobbistes i polítics vinculats a les energètiques i va deixar l’estructura organitzativa de les COP “lligada i ben lligada”.

Al trist resultat de la COP de Bakú, hi hem d’afegir altres factors negatius: les creixents emissions de diòxid de carboni i de metà; les noves i enormes explotacions de petroli i gas previstes en reserves estratègiques; el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, que ha promès retirar els Estats Units de l’Acord de París; el nomenament de Chris Wright, directiu de la petroliera Liberty Energy, com a secretari d’Energia i d’Elon Musk com a cap del Departament d’Eficiència Governamental. Tot indica que es prepara una conspiració negacionista global. Amb la conflictiva geopolítica actual, el problema serà com podem neutralitzar-la.