Sempre és positiu que hi hagi més d’una opció per les diferents maneres de veure la política i perquè els que estem al govern no ens adormim. Nosaltres representem una part del poble, però estic convençut que n’hi ha una altra que no es veu representada en la nostra manera de fer i, per tant, sempre va bé que hi hagi un altre grup a l’oposició, que et controli el dia a dia i tingui veu al ple, en un acte públic...

Fa uns quants anys es va crear una plataforma de veïns per fer oposició a CiU, que era molt dominant a la Garrotxa, i també perquè ens volien instal·lar una planta de triatge. Ara, però, ja fa temps que es va determinar que la planta es feia a l’abocador comarcal de Beuda i s’ha desarticulat. Sabem que hi ha persones que estan en altres grups polítics, però, de moment, no hi ha gaire moviment. Repeteixo, però, que caldria que, a les properes eleccions, hi hagués dos o tres grups, que hi hagués debat i opcions diferents de les nostres.

Quan es va iniciar el debat, jo vaig estar quatre anys a l’oposició i, precisament, estava al govern el grup contrari a la planta. Vam fer una oposició força constructiva en aquest tema.

Ha estat una posició complexa de definir com a grup polític, fins i tot entre els qui estaven amb els contraris a la planta. Ells tenien molt clara l’oposició pel lloc on es volia fer, el model el podíem discutir.

Jo també sempre havia posat molt en dubte la idoneïtat de l’espai, uns terrenys al costat del riu, que els qui som del poble de tota la vida sabem que són de molt d’interès i sensibles per ubicar-hi segons quin tipus d’instal·lacions.

Sí, el meu primer mandat va ser complex en aquest sentit. Havia de mediar i això va servir per calmar els dos costats. Vam anar madurant tots plegats la posició última, a través del Consell Comarcal, de l’oposició que hi havia al nostre poble i jo mateix vaig fer oposició al Consell. Defensava els interessos del poble, perquè era l’alcalde. Des del punt de vista urbanístic, hi havia qüestions que no estaven resoltes i, per tant, vaig fer les al·legacions al primer i al segon pla especial. És a dir, vaig mantenir el criteri que en tot el que urbanísticament era complex o no es veia clar pertocava a l’Ajuntament fer les al·legacions. Fruit d’això, es va veure que era complex venir a fer una instal·lació en aquell espai, per connectivitat, accés dels vehicles, proximitat al riu i al nucli del poble... Com a conseller, sempre vaig deixar clar que primer defensaria els interessos del meu municipi, sense oblidar els de la comarca. Defensant els interessos de Sant Jaume en contra d’una planta de triatge, crec que també estava defensant els interessos de la comarca.

Tenim un pressupost d’entre els 2,3 i els 2,8 milions amb una repercussió per habitant de més de 2.000 euros. Tenim també una empresa molt potent a dins del poble, però el polígon ens dona aquest tret diferencial respecte a municipis semblants al nostre. Tenim empreses punteres a escala mundial i van creixent.

No tot s’hi val. Hem de fer que les empreses puguin créixer, que hi hagi bons serveis i bones connexions, perquè és el motor del poble i de la comarca. Tot això, però, ha d’anar relacionat amb la protecció de l’entorn. Ara, estem revisant el POUM, que preveu connectors ecològics i altres mesures i hem de ser prou intel·ligents i pensar en tothom.

Preveu creixements residencials, perquè ens falta habitatge. Tenim possibilitats de créixer i fer-ho ordenadament.

Es tracta de l’ampliació del centre cívic com a centre social, un espai de l’Ajuntament, dotat i pensat per donar servei a les necessitats de les persones i molt transversal. Vam pensar que, al costat de la sala gran del centre cívic, a l’antic Sindicat, es podia crear un nou volum, a baix, amb una sala d’estada, que volem obrir els feiners matí i tarda. Estem treballant amb el Consorci d’Acció Social i una empresa sobre com gestionar-lo. És per a la gent gran, els joves, gent que viu sola, tingui l’edat que tingui, famílies. També hi haurà un servei de bar, preparat per si algun dia hi muntem un restaurant. A dalt, hi haurà una sala polivalent i el consultori mèdic. El Sindicat és un gran espai perquè hi puguin passar moltes coses per a la gent del poble.

És el camp de futbol. Arran de la sequera, vam decidir canviar la gespa natural per una d’artificial. Un club de futbol és una cosa necessària per a un poble, perquè fa que vingui gent de fora i tingui un impacte al nostre comerç i als restaurants. Vam aprofitar-ho per fer els vestidors nous i fer un projecte per reordenar tota la zona esportiva.