Som el municipi que tenim més extensió al PEIN de l’Alta Garrotxa i l’únic de la comarca que fa frontera amb l’Estat francès. Això és una oportunitat i l’hem de poder aprofitar amb molts dels projectes interfronterers que hi ha.

L’Alta Garrotxa està en zona PEIN, excepte les urbanes, i la gestió la duem de forma mancomunada els ajuntaments amb el Consorci de l’Alta Garrotxa. Podem dir-hi la nostra fins a un cert punt, perquè el 51% de la gestió correspon a la Generalitat, fruit d’una nova reforma de la llei que ha tret una mica la veu als municipis i els col·lectius que en formen part. S’ha tret veu en el sentit burocràtic, però de reunions, plantejaments i de consultes al ciutadà i a l’administració local, se’n continuen fent.

D’aquest 1%, hem d’intentar entre tots ser conscients de les necessitats, bàsicament els recursos econòmics, per veure si podem convèncer la Generalitat. Nosaltres tenim una extensa superfície de pistes i camins per mantenir, i els recursos de l’Ajuntament de Montagut i Oix són molt petits, pel fet de no tenir indústria.

És una problemàtica molt centrada a Sadernes, perquè a causa de l’orografia es produeixen moltes esllavissades, i ara, amb la sobrefreqüentació, s’ha d’estar més atent. També tenim un punt calent a Sant Aniol d’Aguja.

Es va restringint l’accés motoritzat amb un aparcament a Sadernes, on s’han anat reduint les places per no tensionar tant la zona. Hem traslladat, però, al Consorci la preocupació que això no desviï trànsit que vulgui aparcar al nostre poble o en altres punts del nostre municipi. Estem mancats d’aparcament.

Sí, per això participem en el projecte de Turisme Garrotxa i del Consell Comarcal de creació de nodes per deixar els cotxes i facilitar la visita amb altres mitjans més sostenibles, instal·lació de panells informatius sobre la localització i ocupació dels aparcaments en espais turístics i també es treballa en una cita prèvia de visites a escala comarcal.

Caldria fer una reflexió de l’espai PEIN en l’àmbit forestal i agrari. Amb la sequera, hi ha molts pins que han quedat secs, i hauríem d’arribar a una entesa per arreglar-ho. Està lligat a la problemàtica de les pistes, perquè hi han de passar camions de molt de tonatge per aprofitar econòmicament el viatge, i això comporta una tensió en unes vies que no estaven pensades per suportar aquests pesos tan elevats.

Seria també interessant poder potenciar la ramaderia i l’agricultura per donar vida a la gent. El turisme està molt bé, però hem de saber si en tenim prou i quin tipus volem. Crec que estaria bé tractar bé el ramader i l’agricultor, que són els que cuiden el territori. Poder donar sortida als seus productes, poder exposar les problemàtiques que tenen...

Hem iniciat un projecte amb el País d’Història i Art transfronterer amb connexions a l’altre costat de la frontera, amb la Menera, l’associació Ovoxso, que és una entitat cultural de veïns d’Oix, i una altra entitat de la Catalunya del Nord.

Vam decidir netejar i marcar els camins dels contrabandistes. És un projecte molt maco, perquè les administracions hi hem col·laborat econòmicament, però hem ajuntat persones de banda i banda i s’han creat uns lligams i s’estan comentant altres projectes.

Ara hi ha la possibilitat d’un projecte d’ecoregió transfronterera amb la participació de tres municipis més. És molt embrionari i en el nostre cas treballarem el tema forestal, ramader i el dels lavabos ecològics. Es tracta de posar en comú tota l’activitat econòmica que hi ha actualment en aquest territori i crear inèrcies.

De moment hem tingut sort i no hem hagut de fer restriccions. L’any passat, l’aforament del pou d’Oix no donava prou, coincidint amb l’agost, que és l’època de més visitants. No va arribar a col·lapsar-se, però preventivament ens van aconsellar omplir-lo amb dues cisternes d’aigua. A Montagut anem bé, tot i que tenim feina. La situació no és complicada, però no ens podem relaxar, ni com a administració ni com a usuaris.

Hem inaugurat recentment les obres de reforma dels vestidors i dels lavabos del camp de futbol. La Penya Esportiva és una entitat molt important socialment, que imparteix formació, que atrau persones que no són de Montagut, i calia dignificar l’espai per tractar bé els nostres jugadors i qui ens visita.

A més, estem adaptant l’escoleta, que fins ara la portava una associació, perquè pugui quedar integrada a l’escola pública. La inversió és important i confiem que la Generalitat ens ajudi, perquè la subvenció també és important.