Entre les més urgents hi ha l’habitatge. Tenim un problema greu. La darrera promoció d’habitatge públic en aquesta ciutat es va fer l’any 2009. Portem un retard considerable. Celebrem l’aposta del govern del president Salvador Illa per construir 50.000 habitatges i destinar-hi 4.400 milions d’euros. Nosaltres oferim els nostres sòls disponibles al govern de la Generalitat per poder formar part d’aquesta primera tongada de municipis.

El nostre compromís és que al final del mandat, amb els sòls de titularitat municipal, que els activarem tots per poder construir habitatge social, n’arribarem a tenir uns 200 en diferents situacions: alguns de ja construïts, uns altres en construcció i uns altres que segurament encara s’estaran licitant. Això a part del centenar que va adquirir l’Incasòl no fa ni un any, de la Sareb, a la rambla de Sant Jordi. Tenim el compromís que al cap d’un parell d’anys ja podrien estar al mercat, al parc públic d’habitatges. Entre la Generalitat i nosaltres, crec que podríem arribar a 200 i escaig, gairebé 300, però segurament no estaran tots construïts.

Sí, n’hi ha molta. Tenim una pressió molt important en matèria d’habitatge. Som un municipi molt atractiu i ens estem trobant que ve molta gent de l’àrea metropolitana. Això ens tensiona pel que fa al preu tant de lloguer com de compra. A més, a curt termini, en dos anys, esgotarem el sòl per fer habitatge. Això també requerirà començar ja amb una revisió del pla general. La darrera revisió és de 2001. Hem de créixer de manera moderada, però hem de créixer. No a curt termini, però som un dels municipis de la segona corona metropolitana amb més potencial de creixement.

El sostre és molt difícil de posar. Fa vint anys i escaig érem 50.000 habitants, ara en som 71.000. El pla general ens marcarà un sostre potencial, però això no vol dir que hi arribem. El pla territorial del Penedès ens situa al voltant dels 80.000 habitants en els propers 15 anys. Anirem fent en funció de la demanda. Necessitem habitatge, estem expulsant gent i hem de ser capaços de generar aquest habitatge, però sols no ho podem fer.

Complicat. Vilanova no té un problema de deute, estem al 45%. El que tenim és un problema de romanent negatiu, és a dir, de dèficit. L’Ajuntament va tancar el 2022 amb gairebé 3 milions d’euros de dèficit. Es va gastar 3 milions més del que es va ingressar. Hem fet un pla de sanejament que anem complint. Això vol dir contenció en la despesa i buscar fórmules per obtenir més ingressos. Tot i així, si veiem el que ha passat als municipis del voltant, la pujada és moderada. L’IBI va estar molts anys congelat i això fa que arribi un moment que la situació és insostenible. En termes absoluts vol dir que el que menys paga d’IBI pagarà com a molt 20 euros més l’any. I el que més paga no arribarà a 70.

Perquè no ha funcionat. Va ser un gran error de l’anterior govern municipal que la ciutat està pagant i els treballadors, també. El govern anterior havia de municipalitzar sí o sí alguna cosa i va incorporar el servei de la neteja viària a la companyia d’aigües municipal, que era solvent econòmicament. Van fer fora setze persones. Vilanova ara mateix té setze persones menys que fa dos anys al servei de neteja. Persones que eren subrogables segons la llei. Van argumentar que seria una neteja viària més mecanitzada i no tan manual. Moltes d’aquestes persones van denunciar i ara estan sortint les sentències favorables. I què fem nosaltres? No hi recorrem en contra i es tornen a incorporar. Van fer una encomana de gestió a la companyia d’aigües que no cobreix el cost real del servei, no hi entraven els serveis extraordinaris de festa major, de carnaval o de Sant Joan.

Això està aturadíssim des de fa més de vint anys. Nosaltres, per anar amb transport públic a Vilafranca, que està aquí al costat, només ho podem fer amb autobús. I un autobús del qual és veritat que s’han ampliat les freqüències de manera considerable, ho va fer l’anterior govern de la Generalitat, i es nota, però no és suficient. Nosaltres estem dins del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf i tant sí com no ens obliguen a desplaçar-nos al cotxe, perquè no hi ha alternativa fiable. El tren orbital hauria de donar resposta a la connexió dels municipis de la segona corona metropolitana sense haver de passar per Barcelona.

Sortir de l’AMI va ser un acord de ple. Igual que en un moment determinat es va portar una moció i es va guanyar, ara ha sortit en sentit contrari. I pel que fa a la plaça de l’1 d’Octubre, el ple no va provar canviar el nom de la plaça, sinó traslladar-ho a la comissió de nomenclàtor, que és qui finalment ha de prendre la decisió. Com a PSC, el 2018 no vam votar en contra de la moció per posar el nom a la plaça. Estàvem a l’oposició, ens havien expulsat feia poc del govern i no hi vam votar en contra. I ara hem fet exactament el mateix. La comissió del nomenclàtor decidirà si s’ha de canviar el nom o no.

No vull condicionar-la, no vull aventurar-me, però no crec que canviï gaire la cosa. Jo respectaré la decisió que prengui, com sempre hem fet. Igual que quan es va decidir posar el nom a la plaça. La comissió és qui té la competència delegada del ple, on hi ha entitats, associacions, experts en la toponímia... El PP va presentar la moció i nosaltres, com a PSC, hem estat coherents amb el que sempre hem votat. Ara les majories són unes altres, però hem votat exactament el mateix que el 2018.

Ara hi hem votat a favor, però l’altra vegada ens vam abstenir perquè ja s’aprovava, també. Per tant, el que sempre hem fet és facilitar-ho, i si demà hi ha una petició d’un altre col·lectiu, d’un altre partit, la portarem a la comissió del nomenclàtor, que, per cert, encara està per constituir. Totes les entitats que en formen part han de nomenar una persona.

Doncs cap problema, es mantindrà. Absolutament cap problema. I s’ha acabat la discussió. És molt probable que passi això, perquè si el 2018 es va decidir una cosa no tant per una qüestió independentista, política, sinó pel que va representar l’1 d’Octubre, i la comissió del nomenclàtor va decidir que hi hagués un lloc de record d’aquell dia, que certament va ser un dia especial, siguis independentista o no, s’ha de reconèixer, no veig que això hagi de canviar massa, però en tot cas ho decidiran ells.