D’entrada hi ha silenci, perquè tot aquell soroll que hi havia, com que era el seu, ja no hi és. Ara sembla que hi hagi una pau absoluta. Posen d’excusa que els hem deixat un dèficit brutal i que els ha deixat arruïnats, que no poden fer res i porten quasi un any i mig sense cap política pròpia. Quan les coses surten bé sempre és gràcies als socialistes i quan surten malament és culpa de l’altre grup del seu govern, o d’anterior govern, o dels anteriors i anteriors governs.

Aquest és un tema poc democràtic perquè sempre hem respectat les decisions de la composició del consistori de mandats anteriors. Una cosa és la gestió del dia a dia, però pel que fa a la resta s’ha respectat tot el que els anteriors equips de govern i consistoris amb les seves majories havien decidit. El Partit Popular té un 6% dels vots però va dir que li molestaven les estelades al balcó l’Onze de Setembre i el PSC li diu que entri una moció que la hi aprovarà. I amb la plaça de l’1 d’Octubre estan fent una imposició d’un 6% dels vots, amb el suport ara dels socialistes, contra un 46% que hi havia en el moment que es va aprovar. A més, el nom de la plaça el van decidir el govern de la Neus Lloveras [Junts per Catalunya] amb els socialistes. Es va inaugurar quan nosaltres vam entrar al govern, el darrer any d’aquell mandat, però el 2017, ells van decidir posar-hi el nom.

Els comuns són aquells que ni carn ni peix, ni blanc ni negre, ni sí ni no. No es mullaran, sempre quedaran allà al mig, no faran enfadar ningú, mantindran la cadira i endavant.

I espera’t, que potser no s’ha acabat. Potser un dia també els molestarà Francesc Macià, que va néixer a Vilanova, i potser un dia ens faran treure el monument en record de Lluís Companys, perquè també els pot molestar.

Hi ha col·lapses, hi ha més avaries del compte, no només dels combois, sinó a la infraestructura. Fa no gaire el meu fill es va quedar tancat 40 minuts dintre d’un túnel sense llum en un regional en direcció a Lleida. Al final van poder sortir del túnel i vaig anar-lo a buscar a Sitges. Això és un continu. Però, a més, ens estem trobant que als autobusos, l’alternativa, malgrat que n’han posat més, en moltes parades no t’obren ni la porta perquè ja van plens.

Això és un sancta santorum de la ciutat, aquesta vegada espero que es faci. S’ha creat una plataforma però ja hi havia un pla de la salut. Vilanova té l’hospital de Sant Antoni, però menys unes urgències ha quedat més com una residència i ja està. És una realitat. Ens van treure la maternitat i vam començar a perdre serveis. Vilanova és l’única capital de comarca que no té l’hospital gran a la ciutat. Però és que també donem cobertura a Cunit, tota una costa que a l’estiu creix exponencialment. L’hospital no té capacitat. Li calen inversions. S’ha de donar una sortida perquè Vilanova tingui l’hospital comarcal a la ciutat i no se’ns obligui a anar per especialitats sempre a Barcelona, perquè són 8 euros anar i 8 euros tornar. El més fort és que ja hi havia un conveni signat amb la Generalitat, quan la consellera era la Marina Geli i l’alcalde de Vilanova d’aquell moment era Joan Ignasi Elena. Van signar el conveni per fer aquest hospital, però de cop, amb tots els canvis de consellers, encara que els tècnics fossin els mateixos, tornàvem a la casella de sortida. Amb l’hospital comarcal, des de l’any 2010 estem tornant a la casella de sortida. Penso que potser d’aquí a deu o quinze anys potser el veurem. Potser.

No. L’experiència ja l’he fet. També hauria pogut plegar davant del daltabaix de set regidors a tres. M’ho vaig plantejar, però també es va demanar que no pleguessin tots els alcaldes alhora, el Pau Ricomà a Tarragona, el Miquel Pueyo a Lleida... No és fàcil, en un lloc on has estat alcalde, després anar a l’oposició. I penso que ara ERC s’ha de bastir. Espero que es basteixi a nivell local i que es basteixi a nivell nacional –estem en hores baixes–, i un cop s’hagi fet això, prendré la determinació de deixar ja la política i fer un pas enrere per empènyer des de darrere.