Entre les més urgents hi ha l’habi­tatge. Tenim un pro­blema greu. La dar­rera pro­moció d’habi­tatge públic en aquesta ciu­tat es va fer l’any 2009. Por­tem un retard con­si­de­ra­ble. Cele­brem l’aposta del govern del pre­si­dent Sal­va­dor Illa per cons­truir 50.000 habi­tat­ges i des­ti­nar-hi 4.400 mili­ons d’euros. Nosal­tres ofe­rim els nos­tres sòls dis­po­ni­bles al govern de la Gene­ra­li­tat per poder for­mar part d’aquesta pri­mera ton­gada de muni­ci­pis.

El nos­tre com­promís és que al final del man­dat, amb els sòls de titu­la­ri­tat muni­ci­pal, que els acti­va­rem tots per poder cons­truir habi­tatge social, n’arri­ba­rem a tenir uns 200 en dife­rents situ­a­ci­ons: alguns de ja cons­truïts, uns altres en cons­trucció i uns altres que segu­ra­ment encara s’esta­ran lici­tant. Això a part del cen­te­nar que va adqui­rir l’Incasòl no fa ni un any, de la Sareb, a la ram­bla de Sant Jordi. Tenim el com­promís que al cap d’un parell d’anys ja podrien estar al mer­cat, al parc públic d’habi­tat­ges. Entre la Gene­ra­li­tat i nosal­tres, crec que podríem arri­bar a 200 i escaig, gai­rebé 300, però segu­ra­ment no esta­ran tots cons­truïts.

Sí, n’hi ha molta. Tenim una pressió molt impor­tant en matèria d’habi­tatge. Som un muni­cipi molt atrac­tiu i ens estem tro­bant que ve molta gent de l’àrea metro­po­li­tana. Això ens ten­si­ona pel que fa al preu tant de llo­guer com de com­pra. A més, a curt ter­mini, en dos anys, esgo­ta­rem el sòl per fer habi­tatge. Això també reque­rirà començar ja amb una revisió del pla gene­ral. La dar­rera revisió és de 2001. Hem de créixer de manera mode­rada, però hem de créixer. No a curt ter­mini, però som un dels muni­ci­pis de la segona corona metro­po­li­tana amb més poten­cial de crei­xe­ment.

El sos­tre és molt difícil de posar. Fa vint anys i escaig érem 50.000 habi­tants, ara en som 71.000. El pla gene­ral ens mar­carà un sos­tre poten­cial, però això no vol dir que hi arri­bem. El pla ter­ri­to­rial del Penedès ens situa al vol­tant dels 80.000 habi­tants en els pro­pers 15 anys. Ani­rem fent en funció de la demanda. Neces­si­tem habi­tatge, estem expul­sant gent i hem de ser capaços de gene­rar aquest habi­tatge, però sols no ho podem fer.

Com­pli­cat. Vila­nova no té un pro­blema de deute, estem al 45%. El que tenim és un pro­blema de roma­nent nega­tiu, és a dir, de dèficit. L’Ajun­ta­ment va tan­car el 2022 amb gai­rebé 3 mili­ons d’euros de dèficit. Es va gas­tar 3 mili­ons més del que es va ingres­sar. Hem fet un pla de sane­ja­ment que anem com­plint. Això vol dir con­tenció en la des­pesa i bus­car fórmu­les per obte­nir més ingres­sos. Tot i així, si veiem el que ha pas­sat als muni­ci­pis del vol­tant, la pujada és mode­rada. L’IBI va estar molts anys con­ge­lat i això fa que arribi un moment que la situ­ació és insos­te­ni­ble. En ter­mes abso­luts vol dir que el que menys paga d’IBI pagarà com a molt 20 euros més l’any. I el que més paga no arri­barà a 70.

Perquè no ha fun­ci­o­nat. Va ser un gran error de l’ante­rior govern muni­ci­pal que la ciu­tat està pagant i els tre­ba­lla­dors, també. El govern ante­rior havia de muni­ci­pa­lit­zar sí o sí alguna cosa i va incor­po­rar el ser­vei de la neteja viària a la com­pa­nyia d’aigües muni­ci­pal, que era sol­vent econòmica­ment. Van fer fora setze per­so­nes. Vila­nova ara mateix té setze per­so­nes menys que fa dos anys al ser­vei de neteja. Per­so­nes que eren subro­ga­bles segons la llei. Van argu­men­tar que seria una neteja viària més meca­nit­zada i no tan manual. Mol­tes d’aques­tes per­so­nes van denun­ciar i ara estan sor­tint les sentències favo­ra­bles. I què fem nosal­tres? No hi recor­rem en con­tra i es tor­nen a incor­po­rar. Van fer una enco­mana de gestió a la com­pa­nyia d’aigües que no cobreix el cost real del ser­vei, no hi entra­ven els ser­veis extra­or­di­na­ris de festa major, de car­na­val o de Sant Joan.

Això està atu­radíssim des de fa més de vint anys. Nosal­tres, per anar amb trans­port públic a Vila­franca, que està aquí al cos­tat, només ho podem fer amb autobús. I un autobús del qual és veri­tat que s’han ampliat les freqüències de manera con­si­de­ra­ble, ho va fer l’ante­rior govern de la Gene­ra­li­tat, i es nota, però no és sufi­ci­ent. Nosal­tres estem dins del Con­sorci Sani­tari Alt Penedès-Gar­raf i tant sí com no ens obli­guen a des­plaçar-nos al cotxe, perquè no hi ha alter­na­tiva fia­ble. El tren orbi­tal hau­ria de donar res­posta a la con­nexió dels muni­ci­pis de la segona corona metro­po­li­tana sense haver de pas­sar per Bar­ce­lona.

Sor­tir de l’AMI va ser un acord de ple. Igual que en un moment deter­mi­nat es va por­tar una moció i es va gua­nyar, ara ha sor­tit en sen­tit con­trari. I pel que fa a la plaça de l’1 d’Octu­bre, el ple no va pro­var can­viar el nom de la plaça, sinó tras­lla­dar-ho a la comissió de nomenclàtor, que és qui final­ment ha de pren­dre la decisió. Com a PSC, el 2018 no vam votar en con­tra de la moció per posar el nom a la plaça. Estàvem a l’opo­sició, ens havien expul­sat feia poc del govern i no hi vam votar en con­tra. I ara hem fet exac­ta­ment el mateix. La comissió del nomenclàtor deci­dirà si s’ha de can­viar el nom o no.

No vull con­di­ci­o­nar-la, no vull aven­tu­rar-me, però no crec que canviï gaire la cosa. Jo res­pec­taré la decisió que pren­gui, com sem­pre hem fet. Igual que quan es va deci­dir posar el nom a la plaça. La comissió és qui té la com­petència dele­gada del ple, on hi ha enti­tats, asso­ci­a­ci­ons, experts en la toponímia... El PP va pre­sen­tar la moció i nosal­tres, com a PSC, hem estat cohe­rents amb el que sem­pre hem votat. Ara les majo­ries són unes altres, però hem votat exac­ta­ment el mateix que el 2018.

Ara hi hem votat a favor, però l’altra vegada ens vam abs­te­nir perquè ja s’apro­vava, també. Per tant, el que sem­pre hem fet és faci­li­tar-ho, i si demà hi ha una petició d’un altre col·lec­tiu, d’un altre par­tit, la por­ta­rem a la comissió del nomenclàtor, que, per cert, encara està per cons­ti­tuir. Totes les enti­tats que en for­men part han de nome­nar una per­sona.

Doncs cap pro­blema, es man­tindrà. Abso­lu­ta­ment cap pro­blema. I s’ha aca­bat la dis­cussió. És molt pro­ba­ble que passi això, perquè si el 2018 es va deci­dir una cosa no tant per una qüestió inde­pen­den­tista, política, sinó pel que va repre­sen­tar l’1 d’Octu­bre, i la comissió del nomenclàtor va deci­dir que hi hagués un lloc de record d’aquell dia, que cer­ta­ment va ser un dia espe­cial, siguis inde­pen­den­tista o no, s’ha de reconèixer, no veig que això hagi de can­viar massa, però en tot cas ho deci­di­ran ells.