Focus

Dades de quilòmetre zero

Creix la necessitat d’acostar els centres on s’allotja la informació digital als usuaris, ja sigui per seguretat o per reduir latència

En ple ‘boom’ de projectes, la potència instal·lada a Madrid quadruplica la de Barcelona, igual que les inversions anunciades

La Generalitat reconeix que l’endarreriment amoïna, però confia en el projecte de la Sagrera
L’assignació de potència és el principal escull que troben els projectes en desenvolupament

El 2025 el trànsit de dades digitals al món assolirà l’astronòmica xifra de 181 zettabytes, segons el portal Statista –un zettabyte equival a un bilió de gigabytes–. Serà el doble que el 2022 i tres cops més que el 2020, l’any en què la població del planeta es va haver de confinar, i va teletreballar, va fer videotrucades i es va moure per les xarxes socials com mai abans ho havia fet. I, en paral·lel a la necessitat de consumir més i més dades, s’està bastint la infraestructura que les guarda i les processa: els centres de dades o centres de càlcul. L’acceleració del món digital està provocant una veritable febre per construir aquest tipus d’espais, l’existència dels quals no era gaire coneguda fins ara.

Una de les raons és que se n’han fet en altres llocs. Les consultores immobiliàries han batejat el mercat dels centres de dades a Europa com a FLAPD, a partir de la sigla de Frankfurt, Londres, Amsterdam, París i Dublín, perquè aquestes cinc ciutats concentren el 80% de la capacitat instal·lada, que el 2023 era d’uns 4.000 MW de potència (la dimensió d’aquests espais usa una unitat de potència elèctrica). Però aquesta xifra creix cada dia.

En el desenvolupament de l’oferta estan involucrats molts actors: fons d’inversió internacionals –tant els especialitzats en infraestructures com els dedicats a immobiliari–, operadores de centres, socimis, constructores, energètiques i grans proveïdores de serveis al núvol com ara Amazon Web Services (AWS), Microsoft Azure i Google Cloud. De fet, aquestes últimes, les anomenades “hiperescaladores” (hyperscalers en anglès), són les que han estat fins ara les grans compradores de capacitat d’emmagatzematge a Europa i responsables, en part, de la concentració. Els desenvolupadors d’oferta estan ara entestats a afegir la sigla d’una ciutat del sud del continent i té molts números la M de Madrid o Milà més que no pas la B de Barcelona. I això acaba significant inversió directa i oportunitats d’atracció de negocis innovadors que necessiten ser a prop d’aquests centres.

Catalunya no ha estat fins ara una destinació destacada d’inversions en centres de dades malgrat que sobre el paper tindria molts números per ser-ho. Un estudi recent de la consultora immobiliària Colliers xifra en setze els centres de dades que hi ha a Barcelona i el seu entorn, amb una capacitat total de 42 MW de potència. Cal dir que, només aquest any, amb pocs mesos de diferència, la socimi Merlin Properties i l’operadora digital Equinix han estrenat dos centres de 13 MW i 4 MW, respectivament. A més, hi ha inversions previstes els pròxims anys per assolir els 200 MW: l’operadora AtlasEdge ha anunciat un segon centre a la ciutat, i l’hiperescaladora CoreWeave també hi preveu inversions.

Ara bé, Madrid disposa d’una potència instal·lada de 164 MW en 41 centres i un horitzó d’inversions que elevarien la capacitat fins als 792 MW els pròxims anys. També la comunitat d’Aragó s’ha posicionat com un gran pol d’atracció d’inversions sobretot de centres de dades per donar serveis en el núvol i vinculats amb la intel·ligència artificial. Destaca la inversió anunciada per Blackstone, la societat de capitals d’inversió dels EUA, per valor de 7.500 milions d’euros a través de la seva filial QTS.

En aquest context d’aparent falta de vigor de Catalunya en aquest terreny, el maig passat un estudi del fons Digital Realty amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona insistia a no deixar perdre l’oportunitat que té Barcelona d’esdevenir un punt de connexió per a l’intercanvi de dades i serveis digitals entre Europa, el Pròxim Orient i el nord d’Àfrica. I advertia que calia establir una sòlida infraestructura digital interconnectada: “La ciutat necessita continuar atraient centres de dades i xarxes de telecomunicacions, i fer d’això una estratègia prioritària per impulsar el seu desenvolupament econòmic digital els pròxims anys”, deia.

Estratègia catalana

El full de ruta de la Generalitat es diu PEID (pla estratègic d’infraestructures digitals), va rebre el vistiplau el 2020 amb un horitzó de deu anys, i els centres de dades hi tenen un paper clau. El PEID assenyala el valor estratègic que suposa tenir actius com ara el Barcelona Cable Landing Station (el port d’entrada de cables submarins de fibra òptica que connecten i connectaran Àsia, Àfrica i la Mediterrània) i el DE-CIX de Barcelona (el node d’intercanvi d’internet) per arrossegar infraestructures de processament i emmagatzematge de dades. També assigna a l’administració catalana un paper tractor en aquest terreny.

L’actual secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, explica que s’ha treballat amb l’Incasòl per identificar l’oferta de sòl que reunís les característiques que necessiten aquests centres, que no són poques. Ara bé, reconeix que amoïna la bretxa entre oferta i demanda que hi ha en aquest tipus d’infraestructura a Catalunya: “S’estan fent inversions, però és clar que no són suficients i preocupa; per tant, hem de treballar amb una estratègia híbrida, publicoprivada”, diu. En concret, Tort creu que la palanca que pot canviar les coses és l’acord entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona de l’abril passat per instal·lar un centre de dades al macropou de la Sagrera, aprofitant les obres de l’L9 i l’L10 del metro. La viabilitat l’ha de donar un estudi que han encarregat les dues administracions, però Tort situa aquest projecte en l’eix de l’estratègia de la secretaria de Telecomunicacions: “Esdevenir el pol digital del sud d’Europa és una cursa de fons, però això no vol dir que no hàgim de córrer, i, en aquest tema, un cop tinguem el vistiplau, ho haurem de fer”, explica.

Però si fins ara hem viscut sense saber gaire bé què passava amb les dades ni si estaven allotjades a prop o lluny, per què ara és important tenir aquests centres al costat?

Una de les raons és assegurar la informació. Alguns dels centres de dades que s’estan creant al voltant de les grans ciutats són contractats per empreses privades per allotjar els seus servidors i se’ls coneix com a edge, és a dir, que són a la vora. Els clients són companyies que fins ara guardaven les dades internament i/o compraven espai al núvol i ara busquen una instal·lació especialitzada, pròxima i protegida. El volum de dades que mouen les empreses és cada cop més gran i més sensible, també perquè la legislació és més exigent amb la protecció de les dades, i això fa que els responsables de compliment normatiu dels negocis optin per aquest tipus de centres que tenen a prop. “Nosaltres treballem amb un data center que és a Sant Cugat del Vallès. El podem visitar, veure els racks (armaris on s’allotgen els servidors), i això és un factor que vam tenir molt en compte”, explica Marc Fernández, director general corporatiu d’Openchip, l’empresa impulsada pel Barcelona Supercomputing Center i l’enginyeria GTD que dissenya xips acceleradors per desenvolupar noves generacions de microprocessadors. “Per dissenyar els nostres xips, necessitàvem una infraestructura escalable, segura i que ens alliberés de tot el que comporta mantenir els servidors; nosaltres volem dedicar tots els esforços al nostre negoci i tenim clar que hem de créixer molt ràpid”, diu Fernández.

L’opció que van triar és Oxigen DC, un centre de dades de tercera generació que es dedica bàsicament a “col·locació”, és a dir, a llogar espais a empreses i institucions per instal·lar els seus servidors (vegeu pàgina 4). El contracte amb Openchip va un pas més enllà: les màquines les posa Oxigen i cobra un lloguer, una modalitat que cada cop té més adeptes, perquè els costos financers per la compra dels equips passen a ser despesa operativa a efectes comptables.

Són instal·lacions amb elevats requeriments de redundància, de manera que res que pugui passar afectarà l’accés de les dades. “La robustesa del centre de dades és clau i, per exemple, no es pot aixecar en una zona inundable”, destaca Rafael Gómez, desenvolupador de l’àrea de centres de dades de Kyndryl, una de les principals multinacionals del sector, que ofereix serveis tecnològics, fa centres de dades “claus a la mà” i també té instal·lacions pròpies que opera.

Més barat i menys latència

Les raons econòmiques –el servei sol ser més barat que operar al núvol– també expliquen l’èxit d’aquests centres de dades, així com la reducció de la latència. Apropar el lloc on les dades es guarden i es processen al lloc on es consumeixen redueix el temps del viatge, i això és transcendent en usos com ara el vídeo en estríming, els vehicles autònoms, internet de les coses i telemedicina. Els centres hospitalaris figuren entre els primers usuaris dels centres de dades.

La intel·ligència artificial (IA) per si mateixa també és un motor de construcció de centres de dades. És una tecnologia que comporta un ús intensiu de potència de càlcul i moltes start-ups estan centrades a desenvolupar aplicacions en infinitat de camps basades en la IA. Els projectes de QTS a Calatorao (Saragossa) i el de Meta a Talavera de la Reina (Toledo) estan relacionats amb aquest context i aquestes necessitats, que demanen espais diferents dels de col·locació: “Suposen un canvi de paradigma respecte al disseny dels centres de dades més metropolitans, però encara són una certa incògnita”, explica José María Guilleuma, director de la unitat de centres de dades de la consultora Colliers. Els dos macroprojectes tenen en comú que no necessiten ser tan a prop de les grans ciutats i que, per les seves dimensions i impacte, han cercat la complicitat de les autoritats autonòmiques per tenir facilitats.

Alts estàndards

Amb independència de la seva tipologia, per desenvolupar un centre de dades cal disposar d’un solar adequat amb bones telecomunicacions i, sobretot, amb accés al subministrament de potència elèctrica. Aquestes instal·lacions reclamen una gran quantitat d’energia per moure les dades i per refredar la instal·lació, i, en l’actual context de descarbonització de l’economia, es demana que sigui de fonts renovables. Però amb la quantitat de projectes en curs, no resulta fàcil d’aconseguir: “És el principal coll d’ampolla; hi ha centres de dades que estan en desenvolupament sense tenir assignada la potència ni tenir les escomeses elèctriques”, reconeix Rafael Gómez.

Als mercats europeus més madurs, la falta de capacitat energètica ja està frenant els plans dels proveïdors de centres de dades. En aquest sentit, les diferents veus consultades demanen la implicació de les administracions perquè la falta de sòl i de potència no sigui un escull per al desenvolupament dels projectes previstos.

Aquesta dificultat ha alimentat l’especulació: Red Eléctrica va rebre moltes sol·licituds de connexió a la xarxa de suposades promotores de centres de dades que es revenien. Per evitar-ho, ara es demanen avals a qui sol·licita potència.

Per tot això, les energètiques amb fonts renovables s’han convertit en un peó important del joc de desenvolupament del mercat i van de bracet amb inversors, operadores o constructores. Són només alguns dels molts sectors interessats a posar un peu en alguna part de la cadena de valor. Des del punt de vista de la inversió, els centres de dades són uns actius especials: són intensius en capital i el model de desenvolupament és similar al de qualsevol infraestructura, en canvi, operativament és com una oficina amb un baix risc comercial pel que fa a aconseguir llogaters. Els retorns que s’esperen i la previsibilitat resulten molt atractius per als inversors.

Les palanques del creixement
La intensificació de la digitalització de la societat és una de les principals palanques que fan créixer la demanda dels centres de dades; també cal tenir en compte aspectes com ara la popularització de la informàtica en el núvol, el ‘big data’, internet de les coses, el 5G i la intel·ligència artificial, que consumeixen més informació. Finalment, també les regulacions governamentals sobre protecció de dades i la presa de consciència de les empreses que cal ser resilient.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.