Guanyant-se una reputació de director sòlid, Jacques Audiard (El profeta) ha transitat per diversos gèneres, com ara el noir, el drama social i fins el western amb l’humanista Els germans Sister. Amb Emilia Pérez , però, sembla haver-se desinhibit amb un film transgènere que, abordant un tema tan terrible com el narcotràfic, barreja el musical amb el melodrama, tot i que més aviat barreja el serial, el thriller i la comèdia almodovariana. Ho fa a propòsit d’un personatge transsexual que, passant de ser home a dona a través d’una operació quirúrgica definitiva, també viu una transformació moral: simulant la seva mort, Manitas del Monte, un cap del narcotràfic, no només es converteix en Emilia Pérez, sinó, redimint-se, en una heroïna popular que lidera la recerca dels desapareguts que, en la seva vida anterior, va abocar a fosses comunes. Embolica que fa fort. La ficció pot ser un lloc per a la fantasia utòpica, o potser simplement per realitzar un deliri de la imaginació, però no cau Audiard en una certa banalització? A vegades pot fer aquesta impressió, mentre que tot plegat té alguna cosa efectista.

Manitas del Monte es converteix en Emilia Pérez (tant l’un com l’altra són encarnats per l’actriu andalusa transsexual Karla Sofía Gascón, que, des del Festival de Canes en què va presentar-se el film, només lloa la seva interpretació) amb la mediació decisiva d’una advocada (excel·lent Zoe Saldaña) que comença cantant la seva mala consciència pel fet que fa més rics els rics (més pobres, doncs, els pobres) i aconsegueix que els seus crims resultin impunes. No queda clar si ella també es redimeix o si continua actuant com una arribista. També hi caben l’esposa de Manitas, una dona cridanera (Selena Gomez) a qui mai no li ha importat saber què fa possible la seva vida luxosa, i la vídua (Adriana Paz) d’una víctima del narcotràfic amb qui Emilia viu una relació amorosa. I uns fills que l’exnarcotraficant vol a tota costa fins a emergir el Manitas dins d’Emilia. Amb girs de guió truculents, números musicals no gaire inspirats a excepció del primer amb Saldaña, el globus es desinfla: foc d’encenalls.