Cada dissabte, a les dues del migdia, toquen les campanes de Santa Maria. És un dels toc ordinaris dels campaners de Mataró per anunciar la festivitat religiosa del diumenge. Els campaners no falten mai a la cita i fins avui, els de Mataró , són l’únic grup que porta tocant més de quaranta anys les campanes de forma ininterrompuda cada setmana. “No és habitual mantenir el toc manual cada setmana com fan a Mataró” explica orgullós l’antropòleg i campaner valencià, Francesc Llop, que imparteix el curs que han organitzat, a la capital del Maresme, per donar a conèixer l’art de tocar campanes. “Estic emocionat per l’interès que desperta el patrimoni que forma part de la identitat de la ciutat”, explica l’expert en campanes que es trasllada a Mataró per impartir les classes teòriques i practiques als 60 inscrits, entre els que s’hi compten la trentena de campaners. Els voluntaris que comparteixen la devoció pel toc de les campanes tenen des d’aquest estiu el repte d’adaptar-se als canvis que s’han fet al campanar per rehabilitar el conjunt de campanes i els contrapesos de fusta que les subjecten.

En Jordi Silva és un dels veterans a dalt de campanar on hi puja des de fa més de trenta anys. Dimecres al vespre hi tornava a ser per repicar les campanes en honor a Santa Barbara, la patrona dels campaners, que amb tocs alegres i festius l’homenatgen cada any amb un espectec de coets i focs d’artificis. Com en Jordi la resta de campaners fan el curs interessats pel temari més teòric com la part que els ajudarà a familiaritzar-se amb les campanes restaurades. “El campanar és com un instrument que s’ha posat al dia i ara ens han d’ensenyar als músics a tocar-lo” diu Silva conscient que hauran de practicar fins a dominar els nous tocs amb que han deixat de voltejar les campanes per ventar-les amb la corda.“Mirem d’adaptar-nos i tenim el debat intern si alguns tocs cal voltar o no la campana”, explica després d’experiències com el toc de la Barram, un dels més importants que anuncia la festa major de les Santes, que van ser “suaus i més a ralentí”. Les campanes horàries, són mecàniques, però la resta de tocs ordinaris es fan manuals. A Mataró, que han estat els pioners en mantenir el toc manual ara en volen recuperar els tocs tradicionals. Per això s’han començat a fixar amb la base de la Consueta, el document que va recuperar el Museu Arxiu de Santa Maria, on es recullen els tocs que es feien a la parròquia fins l’any 1927. Una base amb la que els campaners treballen.

El curs vol donar a conèixer la història i el significat dels tocs de les campanes, però també atraure nous campaners per garantir el relleu generacional. “A vegades en som dos i d’altres cops pugem quinze dalt del campanar”, explica Silva animant als més joves a “deixar-se impressionar” com van fer alguns que el primer dia del curs van tenir a tocar la Miquela, la campana més grossa que es veu des de la plaça de Santa Maria. El mestre campaner va animar a pujar a tothom a ventar les campanes com es feia antigament a Catalunya. “Avui no ens calen com abans les campanes però són un lligam sonor amb el passat i en cas de Mataró hi ha una campana que està tocant els quarts des del 1.400 i això s’ha de saber”, defensa Llop d’un patrimoni que és un element cultural singular perquè és també la música viva més antiga i comunitària. “Estem en un altre temps i maneres d’expressar-nos però és el millor invent per expressar els sentiments” defensa el mestre valencià d’aquests sons que més enllà de comunicar “emocionen” segons la manera com es toca. “Es diu que toquen a missa, a mort quan és el toc lent i a festa ràpid, però no sempre és així”, assenyala Llop d’un repertori diferent a cada parròquia i amb tocs personals dels campaners que “arriben i s’escolten molt més enllà del que ells es poden imaginar”.

El toc manual, que no ha deixat mai de sonar a Mataró gràcies al grup de campaners voluntaris, va ser declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco el 2022. “Ara hi ha una falsa moda del toc de campanes” lamenta Llop d’un art que necessita “temps i paciència” per garantir que es fa amb la seguretat tant dels qui toquen com de la pròpia instal·lació. La rehabilitació de les cinc campanes de Santa Maria, amb l’estrena de la Carme, que es va fondre de nou perquè tenia una esquerda, va generar molta expectació de veïns i curiosos que volien veure de prop les campanes que es van exposar abans de tornar-les a penjar. Una grua de grans dimensions es va encarregar de fer la feina per tornar-les d’allà on havien sortit abans de passar pel taller. Mataró vol continuar tocant campanes.