Catalunya ha perdut la meitat del volum de pesca marítima en una dècada, segons les dades del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L’any passat es van capturar 16.560 tones pesqueres mentre que el 2013 van ser 32.016. Segons apunta l’ACN, l’any 2020 l’activitat va caure un 20% respecte a l’any anterior i, lluny de recuperar els nivells prepandèmics, les captures han continuat caient des de llavors i es manté, per tant, una tendència a la baixa. Les dades tampoc marquen un progressiu retrocés en el cas de les embarcacions pesqueres. El setembre del 2024 han tocat fons en les 597. Si l’any 2003 n’hi havia 1.358, dues dècades després més de la meitat ha desaparegut i a finals del 2023 hi havia 617 actives.

La retallada en peix capturat impacta també en el valor global que es genera, 89,2 milions d’euros el 2023, un retrocés del 9,2% respecte a l’any anterior. El 2020 es va baixar dels 100 milions d’euros de negoci per primera vegada des de com a mínim el 1993, i aquesta cota ja no s’ha tornat a assolir. L’any 2022, la pesca representava al voltant de l’1,6% del valor monetari de la producció final del sector primari.

Una tercera part de la flota pesquera catalana té la base a les Terres de l’Ebre. Hi ha 191 embarcacions en cinc ports: la Ràpita (95), l’Ametlla de Mar (44), Deltebre (27), l’Ampolla (14) i les Cases d’Alcanar (11). Vilanova i la Geltrú (Garraf) és el segon port pesquer més gran, amb 53 naus censades, mentre que Arenys de Mar (Maresme) és el tercer, amb 50, per davant de Palamós (Baix Empordà) i Blanes (Selva), amb 45 cadascun.