Estabanell té un departament d’innovació interna, creat ara fa sis anys per posar-hi una mica de protocol. És un departament molt enfocat a projectes europeus de recerca, en estats d’evolució de projectes verds, amb la qual cosa costa molt que aquests projectes puguin impactar a curt i a mitjà termini en el negoci de l’empresa. Així que vam pensar a trobar un mecanisme per accelerar la incorporació d’innovació de manera més ràpida, i així vam crear un departament d’innovació oberta, que està en contacte amb el sistema emprenedor extern, per incorporar nous productes, noves tecnologies i nous processos a l’organització

.

El capital de risc corporatiu, que bàsicament és posar en contacte una corporació establerta amb tot l’ecosistema emprenedor, és una pràctica que aquí ja han incorporat empreses com Telefónica i Endesa. Nosaltres som dels primers, en el segment d’empresa mitjana, a incorporar aquests programes. Nosaltres en tenim dos. L’un és d’acceleració, en què acompanyem start-ups poc madures però que ja tenen un projecte, un prototipus, perquè facin créixer el seu producte en clau tècnica, a més de fer madurar el seu enfocament a mercat i la gestió de la societat. En l’altre programa, ens associem amb start-ups més madures que necessiten testar en un entorn real la seva proposta de valor.

És així. Cal que siguin idees innovadores que aportin a la companyia nous productes, una millora de processos, i que acabin repercutint en el que volem, un millor servei al client final. I com que som en un entorn d’innovació oberta, després la competència també les pot adoptar. Les start-ups poden treballar amb nosaltres i amb un altre en paral·lel.

Vam plantejar reptes en cada vessant del negoci de l’energia, és a dir, generació, distribució i comercialització. Clever Solar Devices, enfocada a la generació fotovoltaica, ha desenvolupat una solució híbrida, entre programari i maquinari, per optimitzar el manteniment d’instal·lacions solars. Permet detectar, amb la instal·lació de sensors sota les plaques solars connectats a un programari, si hi ha alguna falla o es pot produir en el futur. Així es pot monitorar contínuament l’estat de grans parcs fotovoltaics. Pel que fa a la banda de la distribució, Ahyres ha desenvolupat un programari que automatitza els plans de vol de drons que es fan servir per controlar des de l’aire l’estat de les xarxes elèctriques. Es precarrega al dron la zona que es vol fotografiar o cartografiar, i el dron fa el seu pla de vol, sense intervenció humana. AtomH2 ha desenvolupat un sistema d’emmagatzematge d’hidrogen com a combustible, d’una manera molt més eficient, ja que es pot emmagatzemar a baixa pressió, i això permet un transport més senzill. La darrera d’aquestes start-ups, Zenith, ha desenvolupat un programari, una plataforma al núvol, per gestionar les comunitats energètiques. Gestiona tota la cadena de valor: l’atracció de possibles clients, l’assignació a cada client del que li correspon de consum i tot el cicle de facturació.

A més de tenir com a objectiu captar start-ups de fora, també creiem que hi ha coneixement a la casa per desenvolupar tecnologia. Som 250 persones amb molta experiència i coneixement. La idea és generar idees perquè es materialitzin en projectes i, si escalen, crear una spin-off en el si d’Estabanell. De fet ja se n’ha creat una, Energy in the Cloud, per operar les xarxes de distribució mitjançant dispositius d’electrònica de potència.

Jo diria que el present. És una necessitat per a les energètiques apostar per la innovació. El món de l’energia està actualment en una disrupció enorme. Perquè, d’una banda, tenim les imposicions dels Acords de París per assolir la neutralitat energètica el 2050, i mantenir l’increment de temperatura als 1,5 ºC a finals d’aquest segle, cosa que és complicada si no es prenen acords més restrictius dels que hi ha ara. Això obliga les energètiques a invertir molt en innovació per tal que puguem ser capaços de fer una transició energètica, és a dir, generar el màxim d’energia renovable possible. A l’Estat espanyol s’ha fixat un 89% de renovables per al 2030, i crec que anem pel bon camí, perquè ja hi ha un mix de renovables del 60%. Aquí s’està fent bé la feina, però, és clar, això és un problema global. D’altra banda, tenim les xarxes de distribució, que han de canviar la manera de treballar. Estaven pensades per treballar de manera unidireccional, amb un centre de generació, un seguit de cables i transformadors i tots els usuaris al final. Ara, a més dels centres de generació contínua, com centrals tèrmiques o nuclears, tenim fonts d’energia intermitents, la solar només funciona quan fa sol, i l’eòlica, si bufa el vent. I això és difícil de predir, genera estrès a la xarxa i, per evitar-ho, cal recórrer a les bateries, on cal innovar molt perquè aconseguiran aplanar la corba de generació, la qual, si abans anava de les deu del matí a les cinc de la tarda, ara interessa que sigui de 24 hores. A més, els usuaris estan injectant energia a la xarxa. El que abans era un consumidor passiu, ara és un consumidor actiu que genera energia que consumeix ell en funció de si és o no a casa, i per tant bolca l’energia a la xarxa. I si té plaques, el distribuïdor no sap quan bolca, si té plaques i no té bateria. També hi ha l’efecte del cotxe elèctric. Tot això impacta en les xarxes de distribució, que s’han de digitalitzar i sensoritzar. És un impacte brutal en clau d’inversió. Si ara mateix la inversió en energia a escala global és d’1,5 bilions de dòlars anuals, per arribar al 2050 neutrals ho hem de multiplicar per tres; estem parlant de 4,5 bilions.

Per aconseguir la transició energètica, no només hem de generar energia renovable, sinó que l’hem de fer eficient. Hi ha molts processos que malgasten energia; només cal veure la quantitat de cases mal aïllades que tenim. I hem d’electrificar el transport. El gran transport de moment no l’estem electrificant, perquè no hi ha ni la tecnologia ni l’economia d’escala per fer-ho, i en cotxe elèctric, aquí som molt lluny dels països nòrdics i de la Xina. I el sector residencial s’ha d’electrificar també pel que fa a la climatització.

Els marges estan molt restringits pel preu de compra de l’energia, i és obvi que busquen tecnologies que els ajudin a millorar els marges i a oferir millors serveis al client final. Una manera de millorar els marges és produir-te tu mateix l’energia, per no anar al mercat majorista, on obtindràs marges relativament baixos. Des d’Estabanell estem treballant per poder generar nosaltres el 50%, com a mínim, de l’energia que consumeixen els nostres clients.

A banda del que hem comentat d’invertir més en renovables i avançar en l’electrificació, cal consumir menys. L’eficiència energètica serà fonamental. I això voldrà dir invertir-hi molt, perquè bona part de la ineficiència energètica ve del consum de les llars. Totes les noves promocions d’habitatges ja estan dotades de sistemes de climatització eficients, com l’aerotèrmia, però què passa amb tot el parc d’habitatge antic que cal fer més eficient? I si hem d’electrificar, ho hem de fer sent més eficients. A la llar, en la climatització, sobretot en aire condicionat, si no invertim en sistemes eficients per substituir màquines de fa vint anys, no anirem bé.

Hi veiem molts usos. Ja estem provant a la xarxa fer previsions via IA de la producció de les plantes fotovoltaiques, i així es poden fer més eficients els processos de qui rep aquesta generació, que són les distribuïdores. Si ens n’anem a la comercialització, les dades ens han de permetre conèixer millor els clients, perquè al final cada client és un món. A partir de les dades del client, ja sigui en energia com en telecomunicacions, li podem oferir els serveis que realment necessita i no aquells que estem acostumats a oferir-li. En distribució, la IA ens pot servir per fer manteniments preventius.

Catalunya és un hub molt important d’innovació a partir de les start-ups, el millor del sud d’Europa i el sisè de tota la UE, segons alguns estudis. Tenim més de 2.100 start-ups, que generen més de 20.000 llocs de treball, així que és un pol important d’innovació. I també tenim centres de recerca universitaris molt potents. El que falta és enllaçar tot aquest coneixement que es genera a les universitats i als centres de recerca per crear start-ups, com passa als Estats Units, on tenen molta menys aversió al risc. Aquí es generen spin-offs, però encara estem en el vintè lloc, a escala europea. Pel que fa al sector de l’energia, al voltant d’un 10% són energy tech, un percentatge que podríem considerar rellevant, però cal insistir que hem de potenciar la transferència tecnològica.

A Estabanell, el nostre objectiu és oferir serveis de benestar a la llar. En l’àmbit residencial, el servei de benestar inclou oferir l’energia que necessitis, que sigui verda i que l’ús que en facis sigui eficient. Però, a més, tu, quan ets a casa, no pots viure sense internet, ja sigui per veure les sèries que t’agraden o, si fas teletreball, per tenir plena disponibilitat de telecomunicacions. A més, hi pots afegir un servei d’alarma, que també et pot donar benestar. El que fem nosaltres és empaquetar tots aquests serveis sota un mateix proveïdor. Així, el client sap que té una empresa pròxima que li pot donar tots aquests serveis per al seu benestar a la llar. No seria tant una via per captar més massa de clients com per fidelitzar. Si ofereixes un servei bo, a un preu atractiu, perquè nosaltres no ens posicionem com a líders en preus baixos, tens una conjunció perfecta.

Sí. Pel que fa a la comercialització, volem anar més enllà del territori històric on sempre hem estat, que és Granollers i l’eix de la C-17. Ara aspirem a superar aquests límits. De fet, nosaltres podem comercialitzar energia més enllà de la nostra xarxa. Encara no ens hem fixat un sostre. Justament el 2025 dissenyarem un pla estratègic de tres a cinc anys en què definirem on volem arribar, per quines tecnologies volem apostar i si volem diversificar, també.