Política

política

La mesa del Congrés posposa si admet o no la moció de Junts

Els lletrats ajornen al 2025 l’admissió o el vet de la PNL de Nogueras instant Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança

Entenen que és un afer jurídicament obert i el pes a l’hora de crear doctrina s’imposa davant la falta d’un precedent idèntic

Una moció de Coalició Canària del 1995 exigint a González eleccions va ser admesa

Una PNL del PSOE del 2013 contra Rajoy va ser rebutjada amb l’argument de ser “una moció de censura encoberta”

Els pre­ce­dents són com el retrat que l’escrip­tor Rafael Sánchez Fer­lo­sio ofe­ria de les solu­ci­ons: el més sos­pitós és que es tro­ben sem­pre que es vol. El toc d’atenció amb què Car­les Puig­de­mont vol mar­car el pas al pre­si­dent Pedro Sánchez quan es com­pleix un any de legis­la­tura es va con­cre­tar en una pro­posta ins­tant a una qüestió de con­fiança que neces­si­tava ser admesa a tràmit per la mesa del Congrés abans d’arri­bar al ple. Amb dos pre­ce­dents con­tra­dic­to­ris sobre la taula que podien ava­lar l’admissió a tràmit –el del 1995 sobre un text de Coa­lició Canària– o bé la inad­missió i el seu vet abans de ser deba­tuda –el cas del 2013 amb una moció del PSOE–, al final la mesa del Congrés –amb majo­ria de 5 de 5 a 4 gràcies als 3 del PSOE (entre ells, la pre­si­denta, Fran­cina Armen­gol) i els 2 de Sumar (entre ells, Gerardo Pisa­re­llo, dels comuns), davant dels 4 del PP– ha optat per com­prar temps, l’actiu més valuós en política, i ha deci­dit pos­po­sar la decisió de si adme­tre o no a tràmit la ini­ci­a­tiva.

Els lle­trats ente­nen que el con­tin­gut de la ini­ci­a­tiva de Junts és un afer jurídica­ment obert i ajor­nen l’admissió a tràmit o el vet al 2025, en una futura reunió de la mesa que encara no té data però que no tindrà lloc fins després de Reis. En cas de ser accep­tada, el calen­dari de salt al ple no varia per aquest retard i podria ser deba­tida i votada al febrer, ja que gener és a pri­ori un mes inhàbil. A l’hora de deci­dir, els lle­trats tenen un pes afe­git perquè saben que amb aquesta decisió es crearà doc­trina de cara a futu­res admis­si­ons a tràmit o dene­ga­ci­ons de tex­tos simi­lars.

El cop de volant de Junts a la legis­la­tura ha supo­sat un repte per als lle­trats del Congrés. Com que la ini­ci­a­tiva d’una moció de con­fiança és una eina que la Cons­ti­tució reserva en exclu­siva al pre­si­dent del govern espa­nyol, des de 9 de desem­bre en què Puig­de­mont va invo­car la pro­posta i Míriam Nogue­ras la va regis­trar el debat jurídic amb estava ser­vit perquè és tra­mi­tada per un par­tit –Junts– i a través d’una pro­po­sició no de llei (PNL). “Veient els pre­ce­dents exis­tents, no hi té cabuda extreure una línia d’actu­ació unívoca per part de la mesa. Par­tint de la pre­missa que es tro­bem davant una pro­po­sició no de llei, el resul­tat de la votació d’aquesta ini­ci­a­tiva, si fos admesa i sot­mesa al ple, esta­ria man­cada de qual­se­vol impacte jurídic en la relació de con­fiança exis­tent entre el poder legis­la­tiu i l’exe­cu­tiu”, van argu­men­tar la vigília els lle­trats del Congrés amb una nota de qua­li­fi­cació que obria la porta als tres esce­na­ris: admissió, rebuig o no deci­dir per ara i donar-se temps per a una anàlisi més deta­llada. Els lle­trats, a més, aler­ta­ven que el que avui decidís la mesa ser­vi­ria com a cri­teri per al futur. “No havent-hi pre­ce­dents de pro­po­si­ci­ons de llei simi­lars a la que ara ens ocupa, cor­res­pon a la mesa fixar un cri­teri, que pro­ba­ble­ment ser­virà com a referència per a la decisió al vol­tant de l’admissió a tràmit d’altres ini­ci­a­ti­ves de con­trol en el futur”, apun­ta­ven.

Pre­ce­dents: 2013 i 1995

Els lle­trats van tro­bar un pre­ce­dent del 2013 en què un text del PSOE va ser vetat amb l’argu­ment de ser “una moció de cen­sura enco­berta” a l’ales­ho­res pre­si­dent Mari­ano Rajoy quan el redac­tat era simi­lar al que pre­senta ara Junts. Però un altre pre­ce­dent ante­rior de gai­rebé 30 anys enrere obria la porta a accep­tar el prec de Junts. En l’epíleg del feli­pisme, el dipu­tat de Coa­lició Canària José Car­los Mau­ri­cio Rodríguez va pre­sen­tar el 2 d’octu­bre del 1995 una pro­po­sició no de llei (PNL) en la qual ins­tava Felipe González a “con­vo­car amb caràcter urgent elec­ci­ons gene­rals” i la ini­ci­a­tiva –més radi­cal encara que ins­tar a sot­me­tre’s una moció de con­fiança– va ser admesa a tràmit per la mesa del Congrés vint dies després perquè els lle­trats no van con­cloure que el dipu­tat canari volgués usur­par a González la potes­tat de con­vo­catòria d’unes elec­ci­ons anti­ci­pa­des sinó que única­ment per­se­guia obrir el debat. Fins al punt que el text de Coa­lició Canària va arri­bar el 27 de novem­bre al ple del Congrés –l’objec­tiu que vol ara Puig­de­mont– i va ser rebut­jada per 174 vots en con­tra, 153 vots a favor i qua­tre abs­ten­ci­ons.

En el cas de Junts, es dona la cir­cumstància que La Mon­cloa havia rebut­jat l’exigència en decla­ra­ci­ons que ara evi­den­cien que hi ha hagut un gir de guió per la pressió de Junts. “La qüestió de con­fiança és una prer­ro­ga­tiva del pre­si­dent del govern i no hi ha ni intenció ni neces­si­tat de fer-la. Sobre­tot perquè el pre­si­dent dis­posa del suport de la majo­ria dels ciu­ta­dans, com va que­dar demos­trat en el pacte d’inves­ti­dura”, va adver­tir la minis­tra por­ta­veu Pilar Alegría dilluns pas­sat en la com­pa­rei­xença poste­rior al Con­sell de Minis­tres.

El dubte jurídic que obre la ini­ci­a­tiva regis­trada dilluns per la por­ta­veu de Junts al Congrés, Míriam Nogue­ras, és si la PNL usurpa la funció al pre­si­dent tot i ser, en el fons, una instància pública que no és vin­cu­lant per al govern, i si sub­ver­teix la figura de la moció de cen­sura reco­llida en l’arti­cle 113 de la Cons­ti­tució. Fonts par­la­mentàries recor­den que, després d’una la inves­ti­dura, la Cons­ti­tució reserva al pre­si­dent l’ins­tru­ment de la qüestió de con­fiança i con­ce­deix als grups polítics l’eina de la moció de cen­sura. Si el pre­ce­dent del 2013 acaba sent vàlid i es con­clou que Junts pretén camu­flar una cen­sura –per a la qual no té prou dipu­tats: és indis­pen­sa­ble tenir almenys 35 dipu­tats dels 350– dis­fres­sant-la com a PNL sobre la moció de con­fiança, els lle­trats tenen aquí una escletxa per vetar-la. I el defecte invo­cat seria tant el fons de la pro­posta com el sub­jecte pro­po­sant.

Es dona la cir­cumstància que des del pri­mer moment de l’embat de Junts La Mon­cloa havia rebut­jat aquesta exigència en unes decla­ra­ci­ons que ara evi­den­cien que hi ha hagut un gir de guió per la pressió de Junts. “La qüestió de con­fiança és una prer­ro­ga­tiva del pre­si­dent del govern i no hi ha ni intenció ni neces­si­tat de fer-la. Sobre­tot perquè el pre­si­dent dis­posa del suport de la majo­ria dels ciu­ta­dans, com va que­dar demos­trat en el pacte d’inves­ti­dura”, va adver­tir la minis­tra por­ta­veu Pilar Alegría dilluns pas­sat en la com­pa­rei­xença poste­rior al Con­sell de Minis­tres.

Tot i el for­ma­lisme regla­men­tari, la decisió d’admissió a tràmit o de vet sem­pre té un rere­fons polític i dis­cre­ci­o­nal. El cas més recent és el de la llei d’amnis­tia, que de no ser ni admesa a tràmit en la cator­zena legis­la­tura –quan venia amb la firma de l’inde­pen­den­tisme– va pas­sar a ser admesa a tràmit i deba­tuda quan va arri­bar patro­ci­nada pel PSOE i el govern en la pre­sent quin­zena legis­la­tura. Si es debat i s’aprova el text de Junts, hau­ria de ser Sánchez qui es donés per al·ludit i després pre­sentés ell una qüestió de con­fiança, un supòsit que, d’acord amb l’arti­cle 114 de la Cons­ti­tució, si es perd sí que com­porta la dimissió del govern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.