Política

unió europea

Les ordres de retorn a migrants van augmentar un 4% el 2023 a la UE, amb 484.000 peticions

El nombre de persones que van ser deportades va incrementar-se un 26% respecte de l’any anterior

El 2023 la Unió Euro­pea va eme­tre un total de 484.000 ordres de retorn per a immi­grants. Això suposa un aug­ment del 4% res­pecte del 2022. Entre els 27 estats mem­bres, França va ser el país que més deci­si­ons de retorn va eme­tre, amb 138.000 (28% del total), seguida d’Espa­nya, amb 64.000 (13%) i Ale­ma­nya, amb 45.000 (9%).

Els ciu­ta­dans del Mar­roc van ser el grup que més peti­ci­ons d’aban­do­nar el ter­ri­tori de la UE va rebre, seguit dels alge­ri­ans i els afga­ne­sos.

Pel que fa a les depor­ta­ci­ons, unes 91.000 per­so­nes van ser retor­na­des a països fora de la UE durant el 2023, cosa que suposa un incre­ment del 26% de les devo­lu­ci­ons res­pecte del 2022. El nom­bre més gran de depor­ta­ci­ons es va pro­duir a França, seguida d’Ale­ma­nya, Xipre i Suècia.

Les dades publi­ca­des per Euros­tat aquest dime­cres mos­tren que França va retor­nar unes 10.600 per­so­nes fora de la UE el 2023, el que equi­val al 12% dels retorns duts a terme a tots la UE l’any pas­sat. Ale­ma­nya va depor­tar 10.300 per­so­nes, un 11% del total, men­tre que Xipre unes 7.800 (9%) i Suècia unes 7.700 (85). Espa­nya, al seu torn, va retor­nar 5.995 indi­vi­dus a països fora la UE.

Els grups amb un nom­bre més ele­vat de per­so­nes retor­na­des fora de la UE van ser els geor­gi­ans (10.300), els alba­ne­sos (7.800) i els turcs (5.600).

Dels 27 estats mem­bres, només nou van dur a terme menys de 1.000 devo­lu­ci­ons el 2023. Es tracta d’Eslovènia, Luxem­burg, Eslovàquia, Irlanda, Por­tu­gal, Bulgària, República Txeca, Malta i Estònia. Pel que fa a les peti­ci­ons de retorn eme­ses, a la cua del llis­tat també se situen Malta (915), Estònia (1.035) i Irlanda (1.065).

Peti­ci­ons d’asil

Les dades publi­ca­des per Euros­tat mos­tren que el 2023 prop d’1 milió de per­so­nes van dema­nar pro­tecció inter­na­ci­o­nal per pri­mera vegada a estats de la UE, la qual cosa suposa un incre­ment del 20% res­pecte del 2022.

Després d’una cai­guda sig­ni­fi­cant en les peti­ci­ons d’asil el 2020, el nom­bre de sol·lici­tants s’ha incre­men­tat a la UE durant tres anys con­se­cu­tius i, segons Euros­tat, ja frega els màxims asso­lits entre 2015 i 2026, durant la crisi migratòria pro­vo­cada per la guerra a Síria.

El nom­bre més gran de peti­ci­ons de pro­tecció inter­na­ci­o­nal es van regis­trar a Ale­ma­nya, amb 329.000 sol·lici­tuds, un 31% del total. La segueix Espa­nya, amb 160.000 apli­ca­ci­ons (15%), França, amb 145.000 (14%), i Itàlia, amb 131.000 (12%). Els qua­tre estats junts van rebre el 73% de les peti­ci­ons d’asil fetes el 2023 a tota la UE.

Con­cre­ta­ment, el 2023, el 43% de les peti­ci­ons d’asil fetes per pri­mera vegada eren de ciu­ta­dans asiàtics, el 23% d’afri­cans, el 17% de nord-ame­ri­cans o sud-ame­ri­cans i el 16% d’euro­peus (de fora de la UE).

Síria va ser el país amb més sol·lici­tants d’asil a la UE, amb 183.000 per­so­nes, un 17% del total de peti­ci­ons fetes per pri­mera vegada. La van seguir l’Afga­nis­tan, amb 101.000 (10%) i Tur­quia, amb 90.000 (9%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.