Catalunya està creixent a un ritme del 3,9% anual (són dades oficials del tercer trimestre). L’economia s’ha anat accelerant a mesura que avançava l’any i això ha sorprès els analistes, que han hagut de corregir a l’alça les seves previsions fins a situar-les al voltant del 3% per al conjunt del 2024. Aquest vigor és una molt bona notícia sobretot quan es compara amb Alemanya, que està en recessió, o amb França i Itàlia, que registren creixements molt magres. Ara bé, les xifres ‘macro’ contrasten amb la percepció que tenen les famílies sobre la marxa de les seves finances, que majoritàriament és negativa. Hi ha la sensació que el creixement no els acaba d’arribar, que el que hi ha és un estancament que s’arrossega des de fa molts anys. Des del daltabaix del 2008, les llars han passat dues crisis, una pandèmia, un procés inflacionista i desenes de vicissituds més. El resultat és que les rendes del treball no s’han recuperat en termes reals. La gràfica sobre la renda familiar disponible per càpita de la Cambra de Comerç de Barcelona recollida en el dossier d’avui és molt clara: el 2007 va assolir el nivell màxim i no s’ha refet.

Està succeint que, en bona mesura, Catalunya augmenta la riquesa per la incorporació de noves persones a l’economia, sobretot de treballadors de baixa qualificació. És un creixement més extensiu, però continua tenint un problema de productivitat. D’altra banda, hi ha forces econòmiques que treballen a favor de la concentració de la riquesa en poques mans. Tot plegat justifica el pessimisme de les llars sobre el futur de l’economia i les altes taxes d’estalvi privat que s’estan observant. El problema és que la confiança és efecte i causa a la vegada: sense projectes ni esperança el consum es reprimeix, els fabricants deixen de produir i de contractar i s’entra en una roda perniciosa. Per canviar el sentit de l’espiral cal millorar els mecanismes de repartiment de la renda, amb actuacions decidides per part dels poders públics. També cal renovar les bases del creixement i posar en el centre la productivitat i la innovació. Seguir ajustant salaris i marges empresarials per competir, no té recorregut.