Eduard Rivas va estar nou anys d’alcalde, del 2015 al 2024, amb el suport dels comuns. El 2023, el PSC obté vuit regidors; ERC, tres, i els comuns, dos. Per tant, el PSC i els comuns no sumaven. Vam voler explorar la possibilitat de governar amb ERC, que des d’un principi es va mostrar molt favorable al pacte, amb moltes ganes d’aportar activament a la governança d’Esparreguera, i això també ens va encoratjar a allargar-li la mà. De fet, vam allargar la mà a tots els partits de l’oposició, amb excepció, evidentment, dels partits de dreta espanyolista. Passat un any i escaig amb ERC, jo en faig un balanç molt positiu; el feia com a regidor i el faig com a alcalde. Demostren un sentit de la responsabilitat i de l’estabilitat que s’ha d’agrair. El relleu a l’alcaldia hauria pogut tenir implicacions en el cartipàs, condicionants per part d’ERC, i no n’hi va haver.

Infinites. És la carta magna de l’urbanisme de qualsevol ciutat. És tan gran la seva transcendència que el POUM està traçant una línia de futur de l’urbanisme i, per tant, del mateix municipi, amb un horitzó de 20-30 anys. La casuística d’Esparreguera és tràgica, des del meu punt de vista: als anys vuitanta es fa un primer POUM i a principis d’aquest segle se n’aprova un de nou, que va ser denunciat per part d’un ciutadà i va ser declarat nul. La declaració de nul·litat d’aquell POUM el va fer caure i ens va retrotraure a l’anterior. És a dir, vam canviar un POUM del 2004, quan Esparreguera tenia 20.000 habitants, per un del 1984, quan en tenia 11.000. Això és una tragèdia per la quantitat d’oportunitats perdudes no només de desenvolupament urbanístic. El nostre model de creixement no és d’expansió desbocada. Nosaltres entenem que Esparreguera és una porta d’entrada al Parc Natural de Montserrat, en què el contacte amb la natura és un valor afegit. I, tot i que tampoc no anem amb la mentalitat d’Esparreguera com un poble bucòlic de muntanya, perquè no ho és, volem que tingui la dualitat d’estar pràcticament a l’àrea metropolitana, al costat de la metròpoli, però al mateix temps molt a prop de la Catalunya interior i de la muntanya de Montserrat. Hem perdut oportunitats industrials per falta de regulació, o perquè la regulació s’ajustava als anys vuitanta i no al moment actual. I en temes d’habitatge i equipaments tampoc hem pogut avançar, en part per les limitacions que planteja el POUM. Per tant, l’aprovació del POUM és imprescindible. La tercera aprovació inicial està prevista per al maig del 2025 i ho volem tenir enllestit abans d’acabar el mandat, estem parlant de l’any 2026.

Esparreguera està declarada zona tensionada. És cert que no tenim els preus que poden tenir altres municipis més propers a Barcelona, però els preus escalen i l’oferta de lloguer és molt minsa. El primer èxode de barcelonesos cap a la primera corona ja fa anys que es va produir i ara notem que s’està produint un segon èxode. El dèficit d’habitatge és greu. Celebrem els anuncis que tant l’Estat com la Generalitat estan fent en matèria d’habitatge. Sentim que, d’alguna manera, en aquest aspecte, Esparreguera ha quedat enrere respecte a altres municipis que tenim al voltant. I l’absència de POUM és un element, però no pot ser l’excusa per a tot. En comparació, a Olesa hi ha hagut promoció d’habitatge amb la Generalitat, i a Abrera, i a Martorell i, en canvi, a Esparreguera no n’hi ha hagut. És cert que com a Ajuntament ens hi havíem de posar, però també esperem que la Generalitat allargui la mà.

Al Baix Llobregat Nord.

Suposo que tots el volem, però la qüestió no és si el volem o no el volem, sinó que siguem capaços d’entendre que només si tots el demanem alhora tindrem l’oportunitat que la necessitat d’aquest CUAP arribi on ha d’arribar. Qualsevol intent d’atraure el CUAP cap a un municipi concret és un moviment egoista, jo no jugaré a això. Jo crec que al nord hi ha d’haver un CUAP i s’ha d’ubicar tenint en compte elements com la mobilitat. Però atenció: la mobilitat cap a aquest CUAP no vol dir que el posem en un lloc ben comunicat. La mobilitat vol dir que l’hem de posar en un lloc ben comunicat amb tot el Baix Llobregat Nord.

Ben comunicat, no. I aquí és on la Generalitat s’ha de començar a plantejar què passarà el 2028, quan acabi la concessió de l’empresa Monbus, que és tràgica. Ho vull dir clar: és lamentable la situació a què ens té avesats Monbus des de fa 20 anys, que es tradueix en un servei deficient, molt poc segur pel que fa a horaris, amb una flota d’autobusos que no compleix cap tipus de normativa en termes d’accessibilitat i amb uns ajuntaments que fa dècades que reivindiquen que hi hagi millores. Ho vull dir perquè és de justícia: la Generalitat tampoc hi pot fer res perquè el 2008 tenia l’oportunitat de canviar-ho i la va deixar passar, va fer una addenda de 20 anys, fins al 2028. Però cal que ens asseguem ara per parlar del 2028, perquè falten menys de quatre anys. Haurem d’intentar per totes les vies evitar companyies com Monbus, que al final on haurien d’estar portant proximitat i qualitat de servei, el que estan aportant és reduir el servei al mínim necessari. Esparreguera és segurament una de les úniques ciutats, si no l’única, de tot el Baix Llobregat, i m’atreviria a dir no només del Baix Llobregat, amb més de 20.000 habitants sense servei de ferrocarril. Entenem que hi ha raons orogràfiques, perquè som a sobre d’un altiplà, no és evident per on podria arribar un ferrocarril, però cal garantir un servei públic per carretera en condicions.

Hi ha la reivindicació, sí, però jo crec que tots hem assumit que no és viable de manera automàtica. Hem estat parlant amb Ferrocarrils de la Generalitat. No és viable. FGC el que ha de fer és un servei eficient, que aquest sí que el tenim, d’autobús llançadora Esparreguera-Olesa. El problema dels FGC és que és molt lent arribar a Barcelona, són 50-55 minuts. Ens falta una llançadora amb Renfe a Martorell, a Castellbisbal, on sigui. Entenem que el tren no és viable, o no és evident, no passa res, però cal garantir un servei d’autobús de qualitat.