La proposta de Panot connecta de ple amb les preferències del públic quan s’ha de desplaçar per entorns urbans. Si, d’una banda, estudis com el del RACC ens informen que el nombre de desplaçaments de ciclistes ha crescut gairebé un 50% en els últims 11 anys, de l’altra és un fet sociològic àmpliament contrastat que les noves generacions bandegen la propietat de vehicles i s’estimen més optar pels serveis de subscripció, més còmodes i flexibles: s’esvaeixen inconvenients com ara patir per la falta d’espai a casa per guardar la bicicleta i la por de deixar-la al carrer a mercè dels lladres, i ja no cal preocupar-se pel manteniment, atès que, si una bici s’espatlla, a l’usuari se li n’ofereix una altra immediatament. Aquests nous consumidors també tenen assumit el repte de canviar usos i costums per tenir una millor relació amb el medi ambient. Sabaté atribueix bona part de l’èxit de l’oferta de mobilitat de Panot al fet que han sabut adaptar-se a “diversos models de consum”, ja que ofereixen tres plans: d’un mes, de tres mesos i d’un any. “Ens estem trobant que molts comencen amb tres mesos i passen aviat al pla anual”, indica. Com assegura Sabaté, “el perfil de client no és necessàriament un ciclista”. “Ens ve gent amb molts dubtes, que de seguida s’esvaeixen quan veuen com funciona el servei”, explica. Sí que es fan notar, dins de la tipologia d’usuari, els expats, ja siguin professionals o estudiants. També hi ha una modalitat B2B per a empreses i entitats, que, com diu Sabaté, “ja està traccionant el negoci de l’empresa”, fins al punt que ja tenen una persona dedicada a aquest segment del mercat. Aquí hi trobem noms com America’s Cup, Allianz, FAD (Foment de les Arts i del Disseny), BSM (Barcelona Serveis Municipals) i Primavera Sound. Després que el govern espanyol anunciés que hi hauria una línia d’ajuts a la bicicleta de 40 milions d’euros, Sabaté espera que “també acabi tenint en compte els serveis de subscripció per a empreses”. Algú podria pensar que un servei d’aquesta mena pot patir en entrar en competència amb el servei públic Bicing de l’Ajuntament de Barcelona, però el cert, com aclareix Sabaté, és que és al revés: “En realitat som aliats; la nostra oferta els serveix de suport, per no morir d’èxit.” Un tret que caracteritza la bicicleta elèctrica de Panot és el seu elevat nivell com a proposta tecnològica, amb la incorporació de serveis d’internet de les coses a un vehicle amb motor central, fre de disc, rodes amples per donar estabilitat i, el més important, 100 km d’autonomia sense necessitat de recàrrega, que s’ofereix com a bicicleta individual i també com a bicibús, per a públic familiar. “Hem tret darrerament l’aplicació mòbil, amb la intenció d’aportar valor a l’usuari. A banda de poder bloquejar el motor o connectar l’alarma antirobatori, el ciclista pot trackejar dades sobre quilòmetres recorreguts, rutes fressades o el CO2 que s’ha deixat d’emetre a l’atmosfera”, explica Sabaté. Com diu un dels fundadors de l’empresa, “hauria estat més fàcil oferir el servei de subscripció amb una bici més senzilla, però al final hauria acabat sortint més car”. Dídac Sabaté destaca especialment l’“èxit” que han assolit pel que fa a la seguretat, ja que el risc de robatori sempre és un factor limitador. “Hem aconseguit reduir aquest risc gràcies a factors dissuasius com ara que som una flota, i que la bicicleta està equipada amb cadenat i està connectada per GPS, amb la qual cosa se’n pot bloquejar el motor.” El disseny de la bicicleta elèctrica de Panot respon plenament als criteris que han volgut indicar els fundadors de l’empresa, que tenen com a proveïdor un fabricant francès.