educació
Educació debat amb la comunitat científica els canvis de les matèries de batxillerat
El 16 de desembre van saltar totes les alarmes quan va transcendir que el departament d’Educació havia comunicat als centres educatius uns dies abans que a partir del curs 2025-2026 haurien d’introduir canvis en el currículum de batxillerat per adaptar-se a la llei estatal Lomloe que comportaria la fusió de les matèries científiques i que literatura catalana i castellana passarien a ser optatives a segon. En aquest últim cas i davant el rebombori ocasionat, la consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, va fer marxa enrere. Però la fusió de física i química, per una banda, i biologia, geologia i ciències ambientals, per una altra, es va mantenir.
Tot i això i davant la indignació i les crítiques per la retallada de continguts científics, sobretot del professorat de ciències però també de col·legis professionals, societats i associacions científiques i universitats, Niubó va anunciar una reunió per aquest dijous a la tarda amb la comunitat científica i educativa per abordar els canvis en el batxillerat. Abans, durant el matí, el departament ha mantingut també trobades amb les direccions dels centres i la Inspecció educativa.
La comunitat educativa i científica s’ha mobilitzat i en pocs dies es va crear la plataforma Ciències en Perill que ha publicat a través de les xarxes un manifest que ja té moltíssimes adhesions, també de centres educatius, sindicats i diverses entitats. En el text, s’alerta que els canvis anunciats, a més d’obrir molts interrogants per exemple per com afectarà les proves d’accés a la universitat, “posa en risc que es pugui aprofundir en el pensament i el coneixement científic”. Tenint en compte en els mals resultats en les proves internacionals, com PISA, en matemàtiques i ciències, consideren que retallar hores en aquestes matèries perjudicarà la formació de l’alumnat. Defensen que cal “oferir una base sòlida de coneixements i competències” científiques al llarg del sistema educatiu, però sobretot a batxillerat. A més, recorden que el decret 171/22, d’ordenació dels estudis de batxillerat, ja es va aplicar una reducció horària en les matèries de modalitat a primer de batxillerat. Física, química, biologia i geologia i ciències ambientals van passar de 4 hores a 3h. Amb la fusió de matèries, la retallada horària encara és més important, ja que només s’inclourà tres hores per a cada nova assignatura (física i química, per una banda, i biologia, geologia i ciències ambientals, per l’altra). Fa dos anys, també es van reduir les hores de matemàtiques, tot i que en aquesta nova modificació curricular la matèria no en quedarà afectada.
Presències i absències a la reunió
La trobada d’aquest dijous compta amb una llista de 17 societats, col·legis, institucions i entitats didàctiques i pedagògiques científiques, entre les quals hi ha des de la Societat Catalana de Física i el Col·legi de Geòlegs al Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica, el Departament de didàctica de la matemàtica i les ciències experimentals de la UAB i la Societat Catalana de Tecnologia, per citar-ne només algunes.
En aquesta trobada, però, queden fora entitats pedagògiques com Rosa Sensat o el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, que ha expressat sorpresa en veure que el departament s’ha “oblidat” del Col·legi que representa un col·lectiu “cabdal” per a l’educació del país i que “som orientadors a batxillerat i docents”.
