El reco­ne­gut metge colombià Manuel Patar­royo (1946, ), que va des­co­brir la pri­mera vacuna sintètica con­tra la malària, va morir ahir als 78 anys a Bogotà, segons va con­fir­mar poc després l’agència Efe, Va ser la cara més visi­ble de la medi­cina i la ciència colom­bi­ana i la seva tasca va rebre alguns dels reco­nei­xe­ments més relle­vants del món, com el Príncep d’Astúries d’inves­ti­gació (1994), el guardó científic Robert Kock ale­many i el León Ber­nard de l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS), entre d’altres.

La malal­tia con­tra la qual va llui­tar pràcti­ca­ment tota la seva vida va regis­trar el 2020, segons l’OMS, més de 240 mili­ons de casos a tot el món, sobre­tot en països en vies de desen­vo­lu­pa­ment.

El científic, vin­cu­lat a la Uni­ver­si­dad Naci­o­nal de Bogotà durant tota la seva tra­jectòria, va dedi­car cinc dècades a la inves­ti­gació després de fer estu­dis de post­grau a diver­sos cen­tres uni­ver­si­ta­ris dels EUA, com Yale o la Rocke­fe­ller Uni­ver­sity.

El seu gran lle­gat va arri­bar el 1987 quan va des­co­brir la pri­mera vacuna con­tra la malària i la va lliu­rar a l’OMS. Des de lla­vors va tre­ba­llar per per­fec­ci­o­nar-la i ampliar el seu rang de pro­tecció. Amb tot, el seu tre­ba­llat va ser molt cri­ti­cat per grups eco­lo­gis­tes, que el van acu­sar de mal­trac­ta­ments d’espècies de micos de l’Amazònia per dur a terme els seus tre­balls.

El 2001 va rebre el suport d’algu­nes ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les després que el govern del seu país retallés fons per a la inves­ti­gació. Va tras­lla­dar part del seu labo­ra­tori a la Uni­ver­si­tat de Navarra, on va con­ti­nuar tre­ba­llant en una nova vacuna, ano­me­nada Colom­bian Fal­ci­pa­rum Vac­cine (Col­fa­vac). Arran de la seva llarga estada a Espa­nya va obte­nir la doble naci­o­na­li­tat.

Als anys setanta Patar­royo va començar a ser cone­gut en el món científic quan al cos­tat del pro­fes­sor Henry Kunkel va des­co­brir mar­ca­dors genètics asso­ci­ats al desen­vo­lu­pa­ment de l’artri­tis. També va iden­ti­fi­car un mar­ca­dor genètic asso­ciat a la febre reumàtica. Mal­grat les múlti­ples ofer­tes per tre­ba­llar als EUA, va deci­dir ins­tal·lar-se al seu país. Als anys noranta va pre­sen­tar un mètode per detec­tar la presència de la tuber­cu­losi en només un dia i va desen­vo­lu­par un mètode per diagnos­ti­car el càncer d’úter. Mal­grat els seus des­co­bri­ments, sem­pre el van acom­pa­nyar algu­nes les crítiques per l’ús d’ani­mals i de tràfic il·legal, tot i que va negar sem­pre haver mal­trac­tat o matat monos.