0
Medi ambient
El Prat de Llobregat - 15 gener 2025 2.00 h

José García

Vicepresident de Depana

“La Ricarda ha patit molt per l’ampliació de l’aeroport del 2004”

“Els canals de reg que anaven a la llacuna han desaparegut. Aena hi aporta aigua, però s’ha demostrat que és insuficient”

“L’estany del Remolar funciona més aviat com un desguàs de l’aeroport i de gran part de les zones de conreu”

L’ampliació de la tercera pista requereix elvistiplau de la Comissió Europea
En una zona humida que s’havia de protegir Aena hi va construir un pàrquing de taxis
El pla Delta va suposar per al Prat la pèrdua d’unes 1.000 hectàrees de conreu i 300 d’espais naturals
La tercera pista va tenir molta afectació sobre les dunes,la pineda i altres hàbitats
- El Prat de Llobregat

José García està implicat des de fa 40 anys en la defensa del medi ambient, i en fa 20 que és vicepresident de Depana. En aquesta entitat ecologista s’ha especialitzat en el delta del Llobregat i els seus espais naturals.

Com ha canviat el delta els últims 40 anys?
Ha canviat moltíssim, i en general, per malament. Quan jo era nen era un delta antic, amb una població petita i molta gent que vivia del camp. El primer canvi significatiu va ser a partir del pla Delta, del 1994: el desviament del Llobregat, la construcció de la zona d’activitats logístiques del port, de la depuradora i la dessaladora, l’ampliació de l’aeroport... Tot això va suposar per al Prat la pèrdua d’unes 1.000 hectàrees de conreu, i actualment en queden 100. I de zones humides i d’hàbitat, es van perdre unes 300 hectàrees.
També és cert que la depuradora ha sanejat molt el riu i ha fet canviar molt la platja. En el passat la gent no hi anava per la contaminació i ara sí.
Jo no m’hi he banyat mai. Jo he treballat en una empresa química, i he vist tot el que es llançava aquí. Una de les coses que més van fer canviar aquesta situació van ser les denúncies que va començar a posar la fiscalia pels abocaments. Primer contra l’empresa PESA, que va ser condemnada per la contaminació del terreny amb cromites. La Seda, la Paperera..., la majoria d’aquestes empreses van tenir processos d’investigació als anys 80 i 90. La majoria abocaven directament a les llacunes, fins i tot, les aigües fecals del poble. El riu era una claveguera sense vida. A principis dels 2000 va començar a funcionar la depuradora i el riu ha canviat molt, la zona que van desviar actualment és important per a les aus. Nosaltres vam lluitar també per salvar la llera antiga, i això no s’ha aconseguit.
Es van fer llacunes artificials per compensar el desviament dels últims quilòmetres, oi?
Sí, Cal Tet és artificial, però no l’han fet sortir al mar i té problemes d’eutròfia. També la Ricarda, que ha patit molt per l’ampliació de l’aeroport del 2004, no de forma directa, sinó pels camps de conreu que s’han carregat al voltant. Aquests camps tenien canals que anaven a la Ricarda, i a més, quan es rega es recarrega l’aqüífer, que també li aporta aigua, i tot això ha desaparegut. Aena hi aporta una quantitat d’aigua, també el canal de la Dreta, però s’ha demostrat que és una quantitat insuficient.
El secretari de Transició Ecològica de la Generalitat va plantejar traslladar les aus de la Ricarda si s’amplia l’aeroport. Creu que això té sentit?
Cap ni un. Ell pensa que la qüestió és fer un forat i omplir-ho d’aigua. Sargatal és ornitòleg, pensa molt en els ocells, però la Ricarda no és només això. Té molts hàbitats d’interès prioritari que hem de conservar i els hàbitats no es poden traslladar.
Quins hàbitats són aquests?
La pineda litoral és d’interès prioritari segons la directiva d’hàbitats i a Europa és molt escassa. A Catalunya només hi ha una superfície una mica significativa a Pals i aquí. La Ricarda és un hàbitat d’interès prioritari i s’ha de preservar. La majoria de la maresma té molta concentració d’orquídies, i plantes com la mansega i la trencadella, que a Catalunya és escassíssima. No és qüestió de fer un forat que s’ompli d’aigua i que hi vagin o no les aus. Això és no conèixer el delta. La Ricarda és l’última llacuna autèntica que queda, perquè és un braç del Llobregat. Les altres ja són artificials o no són directament del Llobregat. Una part molt important del Remolar-Filipines se la va carregar l’aeroport. L’estany del Remolar funciona més aviat com un desguàs de l’aeroport i de gran part de les zones de conreu.
L’impacte de l’aeroport ha estat important, doncs.
Molt bèstia. Potser el més bèstia de tot va ser la T1. De les 300 hectàrees de zona natural que es van perdre, la terminal se’n va carregar 200. Pràcticament tota la zona era el Pas de les Vaques, que eren les maresmes del Remolar. La tercera pista va tenir molta afectació sobre les dunes, la pineda i altres hàbitats. Després de l’ampliació de l’aeroport va haver-hi una disminució d’ocells, fonamentalment d’anàtids, molt gran.
Quina disminució va haver-hi?
En el cens hivernal del 2004 hi havia 5.000 anàtids i el 2010 n’hi havia 1.000. D’ànecs collverd n’hi havia uns 3.000 i el 2012 la xifra va caure a 300.
L’ampliació de l’aeroport tenia la seva declaració d’impacte ambiental i les corresponents mesures correctores. No va ser suficient? No es va complir?
Va ser insuficient. A la Ricarda es va dir que se subministrarien 300 hm³ d’aigua a l’any i ara s’ha vist que en calen 1.000 com a mínim. No es van preveure actuacions com la del Pas de les Vaques, que la Generalitat no havia inclòs a la zona d’especial protecció d’aus (ZEPA), i es van carregar 200 hectàrees de zones humides. En una altra zona humida, Can Sabadell, Aena va construir un pàrquing de taxis que una sentència judicial ha obligat a desmantellar. Aquests han estat els punts forts de la queixa que vam presentar a la Comissió Europea, i que vaig portar personalment: la pèrdua d’aus i l’afectació del pàrquing. El pàrquing el van treure, però la renaturalització de la zona està costant. Moltes propostes de recuperació ambiental no s’han dut a terme, i la carta de requeriment de la Comissió Europea ho afirma. Fins i tot diu que el pla Delta va ser una plètora de projectes que van fer malbé el delta.
La carta de requeriment és del 2021, ja han passat quatre anys. Quin impacte ha tingut?
La carta va arribar el febrer del 2021 i dos mesos més tard van començar a parlar que s’ha d’ampliar la tercera pista.
Quin sentit té això?
Doncs que tenen clar que si això evoluciona tindran molts problemes per poder ampliar. La qüestió bàsica és demanar l’aplicació del 6.4 de la directiva d’hàbitats. Si després d’haver fet els estudis s’arriba a la conclusió que l’ampliació és negativa per al medi ambient, es pot recórrer al 6.4, que diu que per interès prioritari o de primer ordre l’actuació es pot fer amb el vistiplau de la Comissió Europea i amb l’aplicació de les mesures correctores. Això ho van fer amb l’ampliació del 2004. Les mesures correctores van ser insuficients o nul·les.
Però la Comissió Europea va permetre fer l’ampliació.
En aquell moment sí, però nosaltres el 2012 ja teníem tota la informació recopilada que va fer concloure que això havia sigut un nyap. Un informe d’una consultoria assegurava que hi hauria una evolució positiva del nombre d’espècies d’aus cinc anys després d’aplicar les mesures correctores, i aquesta evolució va ser negativa. En una zona que s’havia de protegir hi van construir un pàrquing de taxis. Tot això ho vam posar sobre la taula, i ara passa que per fer l’ampliació de la tercera pista s’ha de tornar a aplicar l’article 6.4 de la directiva d’hàbitats. L’ampliació de la tercera pista requereix el vistiplau de la Comissió Europea. I vist el precedent, la Comissió Europea té la mosca darrere l’orella.
L’advertència d’Europa ha comportat millores al delta?
S’han fet molt poques coses, però sí que s’estan treballant les que demanava la Comissió de forma més explícita, com ara l’ampliació de la ZEPA que nosaltres considerem insuficient, però que s’ha ampliat significativament. També s’ha desmantellat el pàrquing de taxis i s’han fet aportacions d’aigua a la Ricarda. Però la base de la queixa és la pèrdua de biodiversitat i en concret d’espècies d’ocells, i aquí no s’ha fet res. Per protegir com diu Europa caldria restaurar i adquirir terrenys, com a mínim les 300 hectàrees que es van perdre. I millorar la gestió, que ara és molt deficient o nul·la.
M’imagino que també incidir en la qualitat de l’aigua.
Evidentment. I també en la vigilància dels espais naturals. A la reserva de Ca l’Arana, a l’estiu la gent salta la tanca i entra a pescar o a fer el que sigui. No hi ha cap control sobre una zona protegida. Fonamentalment el que cal és inversió de diners.
Com es pot compaginar l’ampliació de la capacitat de l’aeroport amb els espais naturals?
Aquí ja no es pot ampliar més, l’aeroport està encaixonat en el terreny. Fins i tot la nova terminal satèl·lit seria molt greu, tot i que estaria dintre del recinte actual. Volen fer un sistema de connexions sota terra i acabarien de carregar-se l’aqüífer que alimenta les llacunes. L’afectació d’ampliar la pista no seria només sobre la Ricarda, ja que la zona de Cal Tet i del riu estarien molt més a prop. L’ampliació pràcticament inutilitzaria la zona que queda per als ocells fins a la zona d’activitats logístiques. El més lògic seria potenciar altres aeroports. La majoria de grans ciutats tenen més d’un aeroport. Potser te n’has d’anar a Madrid amb l’AVE per agafar un avió. El que és impossible és voler tenir un hub internacional cada 500 quilòmetres.
Què creu que passarà amb aquesta nova ampliació?
La Generalitat i Aena tenen clar que si passa molt de temps no ho faran. Jo proposo millorar els altres aeroports i desfer aquí la tercera pista. Començar pel decreixement i anar preparant un altre lloc per fer, si fa falta, un aeroport més gran. El delta del Llobregat ha pagat la seva quota de solidaritat sobradament.
Com interpreta la compra de la Casa Gomis per part de l’Estat en aquest context?
[El ministre] Urtasun va estar vuit anys al Parlament Europeu i amb ell hem tingut molt contacte pel treball que hem fet amb la Comissió Europea. El Parlament Europeu pot fiscalitzar l’actuació de la Comissió i Urtasun, d’alguna manera, donava suport a les peticions relatives al delta. Estic convençut que és una persona sensible en aquest tema. També l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler. No crec que la compra de la casa sigui una possibilitat de tenir més fàcil l’ampliació, com diu algú.
També es pot interpretar com un intent de blindar la zona contra l’ampliació.
La Casa Gomis no queda físicament afectada pel projecte d’ampliació, no quedaria dins de l’aeroport. Tindria afectació potser als accessos, que s’haurien de reestructurar. Jo crec que la compra de la casa i l’ampliació són actuacions que ara mateix no estan lligades. Potser els Comuns volen donar una notícia positiva fora de la Generalitat per marcar territori davant dels que volen l’ampliació.

El perfil

Banys a la Ricarda

Rosa M. Bravo

José García va néixer en un poble d’Albacete el 1958. Va arribar al Prat als cinc anys, ja que el seu pare era guàrdia civil i va ser destinat a la caserna de Carrabiners, a la platja del Prat. García hi va viure entre els cinc i els nou anys, en un espai allunyat de la ciutat, fascinant per als petits i molt dur per als adults. “Els nens vivíem a l’estil de Tom Sawyer”, recorda. Tant, que no va anar a l’escola fins als nou anys. Recorda que es banyava a la llacuna de la Ricarda, i la vida en un entorn envoltat de camps de conreu i aiguamolls li va generar un profund amor per aquell territori. Va entrar en contacte amb les entitats de defensa del medi ambient fa 40 anys a través de l’ornitologia. Va participar en el primer cens d’aus hivernals del delta del Llobregat i aviat es va implicar en lluites de defensa del medi ambient. De motius no n’hi han faltat en una zona rica en espais naturals que conviuen amb grans infraestructures com el port i l’aeroport. García ha liderat les denúncies a la Comissió Europea respecte de l’impacte que l’ampliació de l’aeroport del 2004 ha tingut sobre el delta, i que va motivar l’advertència d’Europa per la manca d’una adequada conservació dels espais naturals. Depana continua en alerta davant de l’eventual nova ampliació de l’aeroport.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a