Medi ambient

Òscar Hidalgo

Mariscador especialitzat en la recol·lecció d’eriçons de mar a la Costa Brava

“Una garoina extreta al migdia pot ser a les dues a taula”

És temporada alta d’eriçons de mar a la costa catalana i els pocs mariscadors amb llicència apuren les hores de sol i calma

Treballen dins del marge d’un pla de gestió que regula les captures i cerca l’equilibri d’una espècie tan devorable com voraç

A Catalunya, som més d’una vintena de mariscadors, i depèn de la direcció de Pesca de la Generalitat
El ‘Glòria’ va arrasar entre el 50 i el 70% de la població i va caldre gestionar l’extracció, però s’ha recuperat

Durant els mesos de tar­dor i hivern, els garo­ters recol·lec­ten Para­cen­tro­tus livi­dus, Arba­cia lixula i Spha­e­rec­hi­nus gra­nu­la­ris amb un límit de 150 qui­los dia­ris i talles mínimes d’entre 5 i 6 centímetres de diàmetre. Són els requi­sits del pla de gestió català per a la pesca de les espècies ante­ri­ors, esmen­ta­des en llatí científic com a llen­gua franca del que en diríem eriçons de mar en català estàndard, però que al llarg del lito­ral acu­mu­len una llista de deno­mi­na­ci­ons locals tan llarga com rica. El begu­renc Òscar Hidalgo (1980) és un dels maris­ca­dors que s’hi dedica pro­fes­si­o­nal­ment en uns mesos en què la pesca espor­tiva i l’apnea, de vega­des enmig dels tem­po­rals, pas­sen de ser afició a repte i ofici dur.

Vostè com en diu: ‘garoina’, ‘garota’, ‘eriçó’, ‘uriç’...?
En el meu cas, aposto per garoina, perquè, a banda de ser fill de Begur, ja fa molts anys que visc a Pala­fru­gell i és com en diem per allà.
I quan s’hi ha tor­nat a posar?
La meva tem­po­rada comença al desem­bre, que és quan molts res­tau­ra­dors de Sant Feliu de Guíxols ja en comen­cen a ser­vir. Podríem posar-nos-hi abans, des de l’octu­bre. Fins al novem­bre, l’aigua del mar encara està massa calenta, i alguns tenen menys sabor.
Aquí, el canvi climàtic també s’apre­cia amb el sen­tit del gust?
Sí, però amb el pas dels anys tenim com­pro­vat que el mar cada cop es refreda més tard i l’època de postes es va retar­dant. Si les gònades [els òrgans repro­duc­tors dels eriçons madurs, que és la part que es menja] no estan a punt, no són el mateix.
Tot i que el mar no esti­gui tan fred, com les veu de qua­li­tat, aquest any?
A final de desem­bre i inici de gener, la qua­li­tat era excel·lent. Dels millors anys, curi­o­sa­ment. Els tem­po­rals poden afec­tar una mica la qua­li­tat. Com més mal temps i més mar de fons, pit­jor. Per això, habi­tu­al­ment, la tem­po­rada alta coin­ci­dia amb les min­ves de gener, amb l’aigua ben freda i la mar encal­mada.
Quants anys fa que es dedica a la pesca?
Des dels 6 anys, estic fami­li­a­rit­zat amb la pesca sub­ma­rina. De petit, vivia a 15 minuts de la platja de sa Riera [de Begur] i pas­sava tot l’estiu allà. Un dia, vaig aga­far un pop i, després, una sèpia. De mica en mica, m’hi vaig engan­xar, i és una feina que visc de manera bas­tant innata.
I a la garoina, específica­ment, quants anys fa que s’hi dedica?
Pro­fes­si­o­nal­ment, ja fa uns deu anys.
Tot i pro­ve­nir de Pala­fru­gell, té la base a la con­fra­ria de Sant Feliu de Guíxols. Per quin motiu?
Tinc tota la con­fiança de la con­fra­ria i, de fet, en soc vice­pre­si­dent. Cada con­fra­ria té una zona assig­nada on els seus maris­ca­dors fan l’acti­vi­tat. Aquí, hi tre­ba­llem tres i ens cen­trem en la zona marítima com­presa entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. A Palamós, per exem­ple, tre­ba­llen més cap al nord i són dos; igual que des del port de Bla­nes cap a Llo­ret. I, a la Costa Brava, també hi ha com­panys que s’hi dedi­quen, per exem­ple, a Roses i el Port de la Selva.
Quants poden ser en el con­junt de Cata­lu­nya?
En total, més d’una vin­tena, 23 si no vaig errat. I tot depèn de la direcció de Pesca de la Gene­ra­li­tat.
Com fun­ci­ona el pas per la llotja, en la seva espe­ci­a­li­tat?
Sant Feliu de Guíxols és un dels cen­tres d’expe­dició més ràpids, perquè arri­bem a la llotja, pesem el pro­ducte i, després, m’encar­rego de la dis­tri­bució entre els res­tau­rants. Per mi, és una manera de tro­bar l’equi­li­bri en el preu i eli­mi­nar inter­me­di­a­ris.
A quant es cotitza el quilo?
Entre 13 i 16 euros, segons les mides i altres fac­tors. És un preu encara rela­ti­va­ment asse­qui­ble, en com­pa­ració, per exem­ple, amb el pro­ducte que s’extreu al Cantàbric i a la costa de Galícia. També, com que molta gent ve a la Costa Brava expres­sa­ment per men­jar les d’aquí, estem plan­te­jant-nos impul­sar un segell o marca de qua­li­tat, com ja es va fer amb la Gamba de Palamós.
I de quilòmetre o milla nàutica zero.
La traçabi­li­tat que aplica cada con­fra­ria és màxima; i després, a repar­tir. En el cas dels esta­bli­ments de Sant Feliu de Guíxols, per exem­ple, la pro­xi­mi­tat per­met anar tan ràpid que una garoina de les dar­re­res que agafo a la una del mig­dia, després de pas­sar per la con­fra­ria, a les dues ja te la puguis tro­bar ser­vida a taula.
Ara, estan en plena tem­po­rada alta, amb la cam­pa­nya de la Garoi­nada a Cale­lla i Lla­franc i el Temps d’Uriços a Sant Feliu de Guíxols. Això els fa anar una mica massa al límit?
Sí, el gener és el moment cul­mi­nant, perquè coin­ci­dei­xen totes dues cam­pa­nyes i la tem­po­rada alta, en gene­ral, per als res­tau­ra­dors. La demanda es dis­para i la mete­o­ro­lo­gia no sem­pre hi ajuda. Però les cam­pa­nyes gas­tronòmiques han aju­dat i apor­ten un bon gra de sorra també a tot el comerç i l’acti­vi­tat de la zona els mesos d’hivern. Una bona manera de deses­ta­ci­o­na­lit­zar.
En quin sen­tit?
Han aju­dat molt a fer que el públic cone­gui el pro­ducte i el valori. Molts res­tau­ra­dors ens agra­ei­xen que, si no fos per nosal­tres [els maris­ca­dors], aquests mesos esta­rien tan­cats. I la cli­en­tela també ho reclama. A qui li agra­den no pot evi­tar men­jar-ne un o dos cops cada hivern. I és un cli­ent molt fidel, dels que repe­tei­xen d’any en any.
A quants esta­bli­ments poden arri­bar els seus eriçons?
Jo n’estic abas­tint uns 14 o 15, entre Sant Feliu i el lito­ral de Pala­fru­gell. Però no podem arri­bar a tot arreu. Si tot­hom en volgués men­jar, és evi­dent que no n’hi ha per a tot­hom. No és un pro­ducte que es pugui indus­tri­a­lit­zar, entre come­tes, com podria ser el pollas­tre, en grans gran­ges.
Som en ple hivern, i les con­di­ci­ons per sor­tir i sub­mer­gir-se no sem­pre deuen ser fàcils. Com és un dia de pesca per a vostè?
Hi ha dies de calma, com ara a final de desem­bre, però també ens tro­bem amb molts dies de mala mar, i els patim. Per a d’altres, que van sense embar­cació, encara és més com­pli­cat. A les 8.30 som a punt dalt de la barca per sor­tir a les 9, segons les con­di­ci­ons del mar, que poden reque­rir encara més esforç. És una feina molt física, i després encara has de pre­pa­rar i pla­ni­fi­car els lliu­ra­ments de les coman­des, entre les 14 i les 15 h. Aquests dies, l’aigua està una mica més freda res­pecte de l’any pas­sat. I això a la garota li agrada, encara que a mi no tant.
A quina pro­fun­di­tat s’ha de sub­mer­gir?
Ens hem autoim­po­sat un límit d’uns 7 metres de pro­fun­di­tat, perquè, segons estu­dis científics, per sota d’aquest nivell, els eriçons en etapa repro­duc­tiva tro­ben millors con­di­ci­ons per fer-ho.
Expli­cava que fa ser­vir una embar­cació. Què can­via res­pecte a qui no en fa ser­vir?
Sense barca, tens el pro de l’estalvi d’infra­es­truc­tura, però arran de costa les garoi­nes solen ser menys gros­ses o estar més bui­des. Els dies de tem­po­ral, també és invi­a­ble sub­mer­gir-se des d’una platja o una cala. Amb la barca, tens cos­tos afe­gits, i em cal la Nàdia, patrona d’embar­cació amb sis titu­la­ci­ons, però hi ha més marge de mani­o­bra si el temps no acom­pa­nya, i més segu­re­tat.
Si hi ha tem­po­ral, ja en troba?
Són éssers vius, ani­mals amb un sisè sen­tit. Si hi ha d’haver onatge de nord, es van situ­ant en zones de sud, i vice­versa. Per això hi ha zones que un any poden ser molt bones i altres anys, en canvi, no.
Estem davant una espècie que, fins fa unes dècades, no era espe­ci­al­ment apre­ci­ada fora de la població autòctona. Un cop reva­lo­rada, altres veus aler­ta­ven de la sobre­pesca. Com ho veu?
El volum actual d’extracció és posi­tiu, perquè és un equi­no­derm molt voraç, que menja tot­hora i amb una alta capa­ci­tat repro­duc­tiva. Poden arri­bar a deser­tit­zar els fons marins d’algues i altres espècies. Tre­ba­llem com­par­tint infor­mació amb experts científics i la Gene­ra­li­tat, i n’apor­tem molta. Ja fa 25 anys que es con­tras­ten dades, per part de la Gene­ra­li­tat, anu­al­ment. I la població es manté sota con­trol, segons els cen­sos i els estu­dis de den­si­tat de les pobla­ci­ons en dife­rents punts del lito­ral.
Pel tem­po­ral ‘Glòria’ van patir.
Va ser un tem­po­ral bes­tial, en què va que­dar pro­vada la capa­ci­tat des­truc­tiva de l’onatge de superfície i també de fons. Va arra­sar entre el 50 i el 70% de la població i va cal­dre ges­ti­o­nar de manera extra­or­dinària els nivells d’extracció perquè es pogués refer.
I s’ha refet?
Cinc anys després, puc dir que l’any pas­sat ja se’n van començar a notar els fruits. Hem asso­lit un bon punt d’equi­li­bri per a les extrac­ci­ons. I als fons de roca o pedra hi torna a haver certa nor­ma­li­tat, però als més sor­rencs encara s’apre­cien les con­seqüències
Quin límit diari d’eriçons de mar poden extreure?
El límit són 150 qui­los dia­ris per llicència, però a Sant Feliu de Guíxols fem reu­ni­ons prèvies per fixar-nos auto­li­mi­ta­ci­ons, com passa en altres pes­que­ries. Som els pri­mers interes­sats que l’any vinent n’hi torni a haver, i de bones mides. Però en les nos­tres estadísti­ques, evi­dent­ment, no hi podem comp­ta­bi­lit­zar les extrac­ci­ons que fan els pes­ca­dors recre­a­tius.
Com­petència, però des­lle­ial?
Som cons­ci­ents que, a banda de l’afició i de con­su­mir-ne en família, hi ha gent que n’agafa per ven­dre’n pel seu compte. Cada cop hi ha més con­trols, de la poli­cia i els agents rurals, però és evi­dent que hi ha gent que s’hi dedica per a alguna cosa més que men­jar-se’ls.
Fa cinc anys, un regi­dor de Pala­fru­gell va recla­mar ampliar el temps de veda, enmig de for­tes crítiques del sec­tor. Quina és la seva opinió?
Que els sis mesos actu­als de res­tricció, d’abril a final de setem­bre, són sufi­ci­ents. I més si el gros de l’acti­vi­tat que fem els maris­ca­dors pro­fes­si­o­nals la con­cen­trem en només qua­tre, del desem­bre al març, com comen­tava abans.
Què farà a par­tir de l’abril?
Con­ti­nuaré amb la pesca espor­tiva. I, oca­si­o­nal­ment, també faig de patró d’embar­cació pro­fes­si­o­nal.
La pesca espor­tiva és la seva passió, i amb el bon temps deu ser més sen­zill prac­ti­car-la.
La pesca espor­tiva con­sis­teix a bai­xar a pro­fun­di­tat en apnea, perquè, evi­dent­ment, l’ús de bote­lles d’aire sem­pre està pro­hi­bit. Ara a l’hivern, hem de fer ser­vir ves­tits més pesants, de 7 o 8 mil·límetres de gruix, que res­ten mani­o­bra. Però a l’estiu, en aigües netes i més càlides, puc per­me­tre’m allar­gar les apnees més de dos minuts i mig; fins i tot tres si apa­reix alguna peça maca. Pots aca­bar bai­xant fins a 50 metres de pro­fun­di­tat a pulmó lliure.
Ens pot resu­mir una mica el seu pal­marès?
He estat tres vega­des campió de Cata­lu­nya, campió d’Europa per equips amb la selecció esta­tal i diver­ses vega­des en posi­ci­ons altes en cam­pi­o­nats d’Espa­nya o mun­di­als.

El perfil

Temps de campanyes per degustar l’eriçó

E.A

La feina dels mariscadors és cabdal en la temporada alta per tastar els eriçons de mar, que viu aquestes setmanes el seu zenit a la Costa Brava. El gros de l’oferta bascula entre Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell. A Sant Feliu, el Temps d’Uriços ha perdut força com a campanya organitzada, però el producte continua sent-hi present en diversos establiments. Fins al Glòria, l’uriçada popular era una cita de masses, però, des d’aquell 2020, la convocatòria s’ha deixat de fer, ja que en un matí s’hi servien milers d’eriçons. Pel que fa a la Garoinada palafrugellenca, aquest hivern, arriba a la 34a edició com una de les cites gastronòmiques deganes al Baix Empordà. A Palafrugell, han encaminat l’oferta cap a la qualitat i l’allargament d’estades. Hi ha menús amb la garoina com a protagonista de l’entrant (entre 60 i 75 euros per persona, que continuen amb un segon de catxoflino –preparació local amb infinitat de combinacions d’aprofitament que parteixen de la base del mar i muntanya a foc lent– o opcions alternatives, pa, vins maridats i postres. Altres paquets inclouen una o dues nits d’allotjament als quatre hotels que hi participen, amb entrades de franc i descomptes per visitar museus, el jardí de Cap Roig i establiments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.