Política
Marc Almendro
Alcalde d’Alella (ERC)
“Amb la Miralda hem fet el més difícil, que és arribar a una idea”
“Tenim un POUM molt conservador, que va reduir les possibilitats de creixement del municipi i que manté el concepte de poble”
“El 2026 acaba la concessió del servei de l’aigua, després de 53 anys! A Alella tenim encara les mateixes condicions que el 1973”
Les dades de recollida selectiva són prou bones i potser per això hem trigat tant a canviar de model Ens hem preocupat des de fa un temps a convertir-nos en Poble Cuidador amb una xarxa humana
Marc Almendro entoma amb optimisme l’equador del seu segon mandat com a alcalde d’Alella defensant el sempre difícil equilibri entre el creixement de la població i la preservació de l’essència del poble.
S’ha arribat a una ‘entente cordiale’ amb la Miralda. És el gran projecte de mandat?
No és que sigui el gran projecte de mandat, sinó que segurament era un dels grans reptes urbanístics que hi havia. No és que sigui la feina principal per la qual treballa l’Ajuntament, que n’hi ha d’altres, i que seria l’obra pública, o millores en l’àmbit d’enllumenat, d’eficiència, continuar la línia de les polítiques socials i de tenir aquest acompanyament amb projectes singulars que crec que ens diferencien també. Però sí que en l’àmbit de l’urbanisme és una qüestió que era molt important perquè implica un pla parcial, però també generava preocupació ciutadana i interès general.
En quin moment estem ara mateix?
El que podem dir és que hem fet el més difícil, que és arribar a un concepte, arribar a una idea. Ara s’està fent tota la tramitació administrativa, per tant encara hi ha molt de trajecte per endavant. Estem fent la modificació del POUM, estem fent l’aprovació inicial també dels plans parcials i tot això té un recorregut. Parlem de dos o tres anys de marge, però tot això avança sota un paraigua d’una idea i d’un consens, i aquesta idea s’ha produït després de temps de treball, amb audiències públiques explicant la feina a la ciutadania i comptant amb un grup d’experts en àmbits molt diferents.
Quines diferències hi ha amb la proposta inicial?
Els principals canvis són, sobretot, els reforços de la sessió d’espais públics. De tot el sector, que són 116.000 metres quadrats, el 80% passa a ser públic. Parlem d’una zona verda urbanitzada a càrrec del privat perquè la ciutadania en gaudeixi i on s’estableixen tres àmbits diferents: una part serà parc urbà, una altra serà agrària centrada en la vinya i una tercera, espais naturalitzats de transició cap a la vall de Rials. Aquests canvis són molt importants, però n’hi ha un altre igual de destacat que és el reforç de l’equipament públic. Passem de 4.000 metres quadrats a gairebé 13.000. Paral·lelament hi ha un canvi vital. Fins ara, l’edificació es trobava en tot el sector i amb aquesta modificació es trasllada cap al sud de la peça, que és la part més petita, on sí que hi haurà possibilitat de construir. També hi haurà més habitatge, però el 50% de les unitats del que aparegui seran de lloguer i de protecció social. El barri que en sorgirà serà ecosostenible i volem que tinguin cabuda els nous models de convivència. Finalment, de tres supermercats es passa a dos. Hem hagut d’equilibrar el projecte.
Deia que aquest 2025 seria un any de grans qüestions urbanístiques.
Alella va fer un gran pas el 2014 aprovant definitivament el seu POUM amb una vigència de 15 anys que acabarà el 2029. Tradicionalment els planejaments urbanístics sempre allarguen la seva vigència, la doblen fins i tot. En els propers anys sí que hi haurà sectors estratègics, com és la Serreta-el Pla o la mateixa Miralda, que es desenvoluparan. També és veritat que, a grans trets, la majoria d’aquesta construcció aportarà fins a un 40% d’habitatge social, que també és una cosa volguda, i habitatge plurifamiliar, que és un altre model del qual no en tenim gaire a Alella i que també és necessari. També és cert que després d’això el POUM continuarà vigent. Un POUM molt conservador, que va reduir les possibilitats de creixement del municipi, que manté el concepte de poble, que té uns nivells de protecció dels més grans possibles. I és en aquest àmbit on justament ara també estem treballant per fer un pas més enllà no només fent proteccions individuals d’edificis que tinguin interès patrimonial, sinó anant a fer una protecció del que és la identitat nostra com a poble quant a conjunt patrimonial. Potser no edificis concrets, però sí carrers, places, i que es desenvolupi una construcció en un lloc que conservi la identitat.
Per què aquest interès a mantenir l’essència de poble?
Jo sempre dic que és un luxe, de veritat, poder estar més en contacte amb la natura, gaudir dels espais públics, tenir menys densitat urbanística. A més a més a Alella ens hem preocupat des de fa un temps per convertir-nos en Poble Cuidador, i quan diem que volem fer del nostre un municipi cuidador, anem molt més enllà, en l’àmbit ideològic, de polítiques socials, i d’una altra cosa que és un valor quasi immaterial, però és una de les coses que més es valora, que és que hi hagi una xarxa humana. Que hi hagi comunitat, que la gent es conegui, que les famílies baixin a la plaça amb els nens perquè juguin tranquil·lament. Això té un valor incalculable i no volem que es perdi. Alella ha canviat molt al llarg del temps, però al mateix temps tenim un llegat, una història vinculada amb el món vitivinícola que és claríssim que ens defineix. Des d’ERC tenim la sort que governem des del 2003 i fa 22 anys que tenim molt clar el que volíem, doncs, promoure i defensar aquest concepte de tenir un poble viu amb identitat. No deixarem de ser un poble residencial majoritàriament, és cert, però també mantindrem l’activitat cultural, el teixit d’associacions i entitats, els comerços i els serveis que configuren aquesta comunitat de persones.
S’ha començat a actuar a la xarxa d’aigua potable. Està tan malament?
Vam ser un dels pobles a qui van sancionar durant la sequera per consum excessiu d’aigua. Sumen pèrdues d’aigua, és cert, però no és que tinguem unes pèrdues d’aigua excessives. L’urbanisme d’Alella el conforma un model en el qual més del 85% són cases unifamiliars amb jardins. Segons els estudis fets, i no podria equivocar-me, una casa unifamiliar consumeix un 46% més que un habitatge plurifamiliar, perquè hi ha piscines que vols omplir i jardins plens de plantes que vols regar. Ara bé, el 2026 acaba la concessió del subministrament de l’aigua, després de 53 anys! A Alella tenim encara les mateixes condicions que l’any 73, amb 60 quilòmetres de carrers, tenim canonades dels anys seixanta, setanta, vuitanta, que estan arribant a un final de vida útil. Hem començat una inversió important de 900.000 euros, gràcies també a les subvencions de l’ACA i de la Diputació. Tenim ja calculat, però, que en el futur haurem d’invertir 5 milions d’euros. I no em refereixo a un futur gaire llunyà, sinó a partir del 2026 amb el nou servei.
Alella també entoma el debat sobre un nou model més eficient de recollida selectiva.
És un dels pitjors maldecaps per a la gran majoria dels ajuntaments. Crec que hem fet tota la feina que havíem de fer pel que fa a reflexió i, de fet, a Alella és cert que som dels darrers municipis a prendre una decisió, per bé que fa molt de temps que hi donem moltes voltes. En concret, jo diria que des del 2020 estem treballant en el nou model. Les dades que tenim de separació avui en dia són prou bones, un 56%, i potser per això hem trigat tant. Tot i això hem de fer millores, és obvi, però com fer-les i a quin cost també és una qüestió que havíem d’analitzar molt bé. Crec que aquest 2025 tancarem la decisió i podrem iniciar ja els tràmits per preparar la licitació del nou servei. No ens hem decantat encara per un sistema concret, però en tot cas no serà un model mixt, que és la pitjor solució. Pel que fa a dades, el sistema que més bons resultats dona és el porta a porta, però ja ho veurem.
Malauradament, el Baix Maresme ha estat una de les zones amb més delinqüència en forma de robatoris i de plantacions de marihuana. Quina és la situació actual?
Si alguna cosa ens ha afectat ha estat els robatoris a domicilis i de forma menor, les ocupacions, però d’això fa més anys. Alella som la perfecta diana per als robatoris: som un dels pobles amb la renda per càpita més elevada i que constantment es recorda a tot arreu, malgrat que agrairíem que no se’n fes tanta propaganda. Sembla que tenir la renda per càpita alta es tradueixi en el fet que tots nedem en diners, i no sempre és així. Un altre dels aspectes que ens perjudica és que la majoria de cases són unifamiliars, a quatre vents, amb parcel·les independents, tocant el bosc i, per tant, més difícils de controlar. L’any de menys robatoris ha estat el 2020, perquè hi va haver la pandèmia i en vam sumar 30. El 2023 i aquest any que acabem de tancar ens hem situat en els 40-42 robatoris. No hi ha un botó màgic que es premi i que tot es resolgui, però sí que com més mesures es prenen, millor. Cal posar en relleu que tenim una policia molt professionalitzada, amb un grup especialitzat en seguretat ciutadana. Estem fent moltes campanyes, molts controls, ens hem dotat amb una unitat de drons. Finalment també vull destacar una sensibilització molt notable per part de la població, que ha entès que cal ser conscient i alertar quan passa res o se sospita d’alguna activitat que no és normal.
Què s’ha de fer a la Vinícola?
Per poder parlar de què està passant i de què haurà de passar en el futur, també cal mirar com és que hem arribat aquí. La Vinícola havia estat la cooperativa de tota una generació i que es va començar a construir el 1906, on s’embotellava i es venia el vi provinent d’una extensió de vinya que envoltava el municipi. Un edifici enorme pensat per a uns procediments que ara ja no funcionen i que no justifiquen la càrrega edificatòria que té. Està ubicada al centre del poble amb problemes logístics molt importants. Avui en dia quan algú compra ampolles no compra caixes d’ampolles, sinó que compra tràilers que venen directament en palets i han de parar la carretera principal. A més, està ubicada en una zona residencial i no té capacitat de dedicar-se a l’enoturisme. Tota aquesta suma de qüestions va dur la propietat a plantejar a l’Ajuntament que no podia continuar al lloc de sempre. Òbviament va ser una notícia que ens va tocar de ple però, després de cert temps per digerir-ho i amb la capacitat pragmàtica que intento aplicar, crec que el que havíem de garantir era que el celler no tanqués les portes i que pogués traslladar l’activitat sense marxar d’Alella. L’edifici sempre ha estat privat i les propostes que es van fer arribar no es van acabar desenvolupant. Com a Ajuntament estem obligats, o crec que estem obligats, a acompanyar els propietaris en la recerca d’una solució que ens agradi, que sigui acceptada, perquè un edifici sense cap activitat es fa malbé i no podem oblidar que forma part del nostre patrimoni.
L’Ajuntament el pot comprar?
Ara mateix hi ha un posició majoritàriament acceptada i més enllà dels interessos partidistes, que és que l’Ajuntament pretengui que una part o la major part possible de la finca històrica passi a ser pública i passi a ser equipament municipal. Però això suposa que el consistori pugui digerir econòmicament aquesta situació i que, per tant, dediqui els menys recursos possibles. Llavors, això com es fa? Només hi ha una solució, és a dir, compensar els propietaris amb drets edificatoris. Drets edificatoris, de residencial, en una altra ubicació. Parcialment, potser dins de la finca, no de l’edifici històric, sinó de la finca àmplia que queda a alguns metres, potser allà s’hi pot incloure alguna cosa. I també estem justament ara analitzant quines alternatives podríem tenir. Parlem de pagar més de 4 milions d’euros de taxació, o més de 6 que demanen els propietaris, per simplement tenir l’edifici i després gastar el mateix import per rehabilitar-lo. És inassumible, però al mateix temps entenc que d’aquí a 50 o 100 anys, si aquell edifici no acaba esdevenint públic, la ciutadania mirarà enrere i dirà que vam deixar perdre l’oportunitat.
Alella ha arribat al límit com a capital de la DO o encara es pot créixer més en aquest àmbit?
Això per norma ho fixa el Consell Regulador, integrat pels cellers i els viticultors. Personalment crec que no és tan important el creixement quant a municipis integrants de la DO, que ara en som 31, sinó, en aquests municipis on ja estem, permetre un creixement de la vinya, més plantació. Estem reduint les plantacions any a any per diferents motius: pressió urbanística, falta de relleu agrícola… Caldria trobar la manera de disposar de més sol, perquè ens trobem amb terrenys que actualment estan classificats de forestals quan històricament han estat agraris. A més, suposaria reduir el perill d’incendis si les pinedes es convertissin en vinyes. Ho hem parlat amb altres alcaldes i seria bo tenir la capacitat d’estirar del carro i poder fer una promoció per tornar a créixer, promovent sinergies publicoprivades. En aquest sentit, el Vallès Oriental té molta més capacitat de creixement. De fet, la Roca del Vallès avui en dia és el tercer municipi amb més vinya plantada de la DO.
S’han posat recentment a exposició pública els accessos de l’autopista.
Després de molt de temps de reivindicar des del territori, sembla que sí, que finalment la cosa avançarà. L’obra concreta no ens afectarà directament, però sí que en traurem un gran benefici. M’explico, actualment Alella rep la pressió dels 40.000 habitants que fan ús de l’accés d’Alella, el Masnou i Teià. Quatre vegades més que la població que tenim i que passen per les nostres carreteres amb més retencions i més accidents. El nou accés ens hauria d’alliberar d’aquesta càrrega poblacional. Estem pendents de dues accions concretes: els nous accessos i la creació d’una rotonda a l’antiga zona del peatge. Els tres ajuntaments hi estem a sobre i en el nostre cas controlant que les obres no afectin la vall de Rials. També és obvi que l’actuació hauria de millorar la connectivitat interna entre els municipis i, de retruc, la pacificació de l’N-2. Hi ha discrepàncies respecte a això, però crec que el més ideal seria fer primer els nous enllaços, perquè, si es comença a la carretera, els vehicles acabaran pujant cap a l’autopista i tot es bloquejarà molt més.
Serà suficient per millorar la mobilitat?
Comptem també que a la pacificació a l’N-2 hi haurà la construcció de la rotonda a l’altura de Can Teixidor, i que també ens permetrà millorar la connectivitat amb els barris de mar. Però hi ha una altra qüestió vital, que és el reforç del transport públic. Els pobles de muntanya hem patit l’eliminació de l’aparcament a la zona de mar on el Masnou ha habilitat la zona verda. És del tot legítim, però a nosaltres ens afecta de ple perquè ens facilitava l’accés al tren. Reforçar la línia de busos exprés, directes a l’estació, és un gran pas perquè la gent d’Alella no hagi d’agafar el cotxe. D’altra banda, la línia de bus que ens connecta amb els centres sanitaris de referència de Badalona va incorporar al novembre una parada a l’L2 de metro i ha estat un gran avenç. Però aquí necessitem més freqüències, perquè les freqüències que hi ha són molt insuficients i no és una opció real per a la ciutadania.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.