“És una pro­fessió molt agraïda perquè t’omple tant que sem­bla que no tre­ba­llis, la vius.” Així és com aquest jove agri­cul­tor del camp de Lleida, por­ta­veu del sin­di­cat Joves Agri­cul­tors i Rama­ders de Cata­lu­nya (JARC), trans­met la passió per un ofici que ha après dels pares i els avis. Amb 16 anys va anar a estu­diar a l’escola agrària i des d’ales­ho­res no ha dei­xat de tre­ba­llar per ampliar l’explo­tació de pome­res. “Els que venim de pagès ho tenim més fàcil que els que han de començar de zero i no tenen accés a la terra”, explica, i con­si­dera que és una acti­vi­tat “gra­ti­fi­cant” però poc ren­di­ble i “ningú s’hi posa per diners”. Tot seria molt més fàcil si pogues­sin deci­dir el preu de venda de la collita. “Ens dis­cu­tim per uns cèntims i he cobrat la poma de l’any ante­rior quan començo a collir la nova.”

Anar a l’escola agrària el va aju­dar a pro­fes­si­o­na­lit­zar-se i enter­rar la idea que fer de pagès era una pro­fessió antiga. “Els joves el pro­blema més gran que tenim és d’accés a la terra i a finançament”, explica, i des­taca les difi­cul­tats per dis­po­sar de recur­sos per a la com­pra de trac­tors i maquinària. Pur­roy ho pateix de pri­mera mà cada cop que mira d’ampliar el negoci. “Agafo ter­res dels page­sos que ple­guen però tinc la pressió dels fons d’inversió”, i veu que és una situ­ació que deixa els joves en infe­ri­o­ri­tat davant les ofer­tes dels que tenen més capi­tal per com­prar fin­ques.

Els page­sos, com explica Pur­roy, tenen pro­ble­mes per tro­bar mà d’obra que vul­gui “tre­ba­llar i apren­dre”. Segons diu, la page­sia sem­bla una pro­fessió fàcil però “és de les més com­pli­ca­des perquè és molt tècnica” i es neces­si­ten conei­xe­ments diver­sos, des de química fins a aspec­tes més mecànics. “Per les cam­pa­nyes de reco­llida de la fruita tenim gent que ens repe­teix perquè s’allarga mesos i es tre­uen un bon sou”, però explica que, en canvi, els costa més tro­bar mà d’obra qua­li­fi­cada per fer les acla­ri­des o la poda dels arbres. “Tre­ba­llar al camp i viure a pagès és una sor­tida ben vàlida”, defensa Pur­roy, refe­rint-se a un sec­tor que va per­dent pes social i econòmic i que repre­senta el 2,5% de la població activa de Cata­lu­nya. “No podem tre­ba­llar al camp i fer d’ofi­ci­nis­tes”, diu quam es queixa dels múlti­ples tràmits per dema­nar ajuts a l’admi­nis­tració o de la docu­men­tació per omplir el qua­dern de camp. “Si no tenen un sou digne, els joves mar­xen a la fàbrica, perquè pen­sen que allà segur que no hi haurà sor­pre­ses.”