L’església bar­roca de Sant Sever, al barri Gòtic de Bar­ce­lona, ha reo­bert ofi­ci­al­ment aquest dilluns després de cinc anys de res­tau­ració. Cons­truït entre el 1699 i el 1704, el tem­ple és una obra de l’arqui­tecte català Jaume Arnau­dies. Es tracta d’una joia bar­roca que té la pecu­li­a­ri­tat d’haver sobre­vis­cut intacta a la Guerra Civil , quan va que­dar sota la pro­tecció dels Mos­sos d’Esqua­dra, ja que es troba just al cos­tat de la Cate­dral i del Palau de la Gene­ra­li­tat. Al seu inte­rior hi des­ta­quen ele­ments com el retaule de Pere Costa i l’orgue de Josep Boscà, del 1721.

La reo­ber­turta de Sant Sever s’ha cele­brat en un acte amb la presència del con­se­ller de Justícia i Qua­li­tat Democràtica, Ramon Espa­da­ler, el direc­tor gene­ral d’Afers Reli­gi­o­sos, Ramon Bas­sas. L’acte l’ha pre­si­dit el bisbe auxi­liar de Bar­ce­lona, David Abadías, i també hi han assis­tit l’alcalde de Bar­ce­lona, Jaume Coll­boni, i la con­se­llera de Cul­tura, Sònia Hernández.

Espa­da­ler ha des­ta­cat que: “la res­tau­ració de l’Església de Sant Sever no només pre­serva una part essen­cial del nos­tre patri­moni cul­tu­ral, sinó que també revi­ta­litza un espai sig­ni­fi­ca­tiu per a la ciu­tat”.

Els tre­balls per res­ca­tar l’església de la situ­ació de dete­ri­o­ra­ment en què es tro­bava han cos­tat 1.921.000 euros, la majo­ria apor­tats per la Cate­dral de Bar­ce­lona i 200.000 pel Depar­ta­ment de Cul­tura. La res­tau­ració, ini­ci­ada el 2019, va fre­nar el dete­ri­o­ra­ment pro­vo­cat per la pol·lució i una plaga de tèrmits, i con­firma que és el monu­ment bar­roc més ben con­ser­vat de la ciu­tat. Aquest tre­ball és con­si­de­rat una de les inter­ven­ci­ons més impor­tants per a la recu­pe­ració del patri­moni cul­tu­ral a Cata­lu­nya.

L’Església de Sant Sever, al car­rer del mateix nom, era pro­pi­e­tat de la Comu­ni­tat de Bene­fi­ci­ats de Sant Sever, un col·lec­tiu de cape­llans al ser­vei de la Cate­dral de Bar­ce­lona que com­par­tia aquest espai de culte amb la ciu­ta­da­nia. Des de l’any 2002, forma part del capítol de la Cate­dral de Bar­ce­lona.

“És pràcti­ca­ment el (con­junt) bar­roc més impor­tant que queda a Bar­ce­lona”, ha recal­cat San­ti­ago Bueno, degà de la Cate­dral de Bar­ce­lona, abans de l’acte ofi­cial per inau­gu­rar la res­tau­ració de l’església, segons informa ACN.

“Quan comença la Guerra Civil i la situ­ació queda des­con­tro­lada, la Gene­ra­li­tat veu que no pot pro­te­gir-ho tot i deci­deix pro­te­gir la part que pen­sen que és més impor­tant i més sig­ni­fi­ca­tiva, la Cate­dral. Com que aquest tem­ple està al cos­tat i també de la mateixa Gene­ra­li­tat, va entrar dins aquest con­junt pro­te­git”, ha asse­nya­lat Bueno.

Ara bé, l’església s’ha hagut de tan­car en els dar­rers anys pel mal estat de la coberta i diver­sos ele­ments arqui­tectònics afec­tats per la con­ta­mi­nació i una plaga de tèrmits. Feia pràcti­ca­ment un segle que no s’hi feia cap inter­venció i s’havia anat dete­ri­o­rant fins al punt que el seu estat era “impre­sen­ta­ble”, ha reco­ne­gut Bueno, que ha recor­dat que les humi­tats puja­ven per les parets, el guix sal­tava i la il·lumi­nació també estava en molt mal estat.

Durant aquests cinc anys, una cin­quan­tena de pro­fes­si­o­nals han tre­ba­llat en la res­tau­ració per retor­nar l’esplen­dor al tem­ple en una de les inter­ven­ci­ons més impor­tants en la recu­pe­ració del patri­moni cul­tu­ral de Cata­lu­nya. Les obres havien començat el 2019 i després de la inter­rupció per la covid-19, a finals del 2020 es va repren­dre la pri­mera fase, cen­trada a con­so­li­dar l’edi­fici con­tigu, la façana prin­ci­pal i la coberta.

En la segona fase, s’ha res­tau­rat l’inte­rior del tem­ple. Un dels tre­balls més des­ta­cats ha estat la res­tau­ració del retaule major, ple de pols i humi­tats amb des­pre­ni­ment de la pin­tura. L’equip de con­ser­vació va cons­ta­tar que tot el con­junt havia estat repin­tat. Amb una tècnica deli­cada i com­plexa, s’han retor­nat els colors més vius i les línies més fines a les imat­ges de Sant Sever i la Mare de Déu.

“Quan reti­res la pols i la brutícia, veiem que a sota hi ha una zona repin­tada i això és el més deli­cat: com treure aquesta capa sense mal­me­tre la infe­rior, a la vegada que vas recu­pe­rant la poli­cro­mia ori­gi­nal, que és riquíssima”, ha expli­cat la con­ser­va­dora de la Cate­dral de Bar­ce­lona, Ana Ordóñez.

En aquesta fase també es va des­co­brir a la sota coberta de l’església un con­junt de bigues de fusta amb res­tes de poli­cro­mia que podrien datar-se del segle XIV. Es van uti­lit­zar al segle XIX per repa­rar part de l’estruc­tura.

També s’ha inter­vin­gut en les claus volta del sos­tre i les tri­bu­nes de fusta amb plata col­rada de l’escul­tor Jeroni Esca­ra­bat­xe­res, així com en els esgra­fi­ats de la façana inte­rior d’aquest mateix autor. També s’ha res­tau­rat el moble de l’orgue de Josep Boscà i s’han reno­vat el par­quet i la ins­tal·lació elèctrica.

“És una església molt peti­teta, al vol­tant de 200 metres qua­drats, però pel mes­tratge dels que la van cons­truir, amb unes pro­por­ci­ons boníssi­mes, jun­ta­ment amb els esgra­fi­ats i el ful­gu­rant retaule de Pere Costa, envol­tat de pin­tu­res d’Antoni Vila­do­mat, és un lloc gai­rebé màgic, on perds la sen­sació de les dimen­si­ons”, ha res­sal­tat l’arqui­tecte res­pon­sa­ble de la res­tau­ració, Joan Claudi Min­guell.

L’església tindrà jor­na­des de por­tes ober­tes els dies 11, 13 i 15 de febrer perquè els ciu­ta­dans que vul­guin puguin conèixer-la o retro­bar-s’hi. La idea és recu­pe­rar-hi els casa­ments i altres cele­bra­ci­ons.